El porc senglar s'ha fet amo de boscos, de camps i ara també de molts carrers de Catalunya. Provoca accidents, ataca persones i destrossa conreus. Malgrat l'evidència dels estralls que causa, ningú sembla trobar-hi solucions. Mentrestant, els senglars es multipliquen. Martí Boada (Sant Celoni, 1949) és un dels experts més importants del món en ciències ambientals.
Ha rebut reconeixements com el Global 500 de Medi Ambient de les Nacions Unides, el Premi Nacional de Medi Ambient o la Creu de Sant Jordi. Ha fet feina com a consultor a la Unesco, al Consorci Tordera-Besòs, i també d'assessorament sobre gestió forestal per al Govern de la Generalitat. El problema del senglar va més enllà de Catalunya, i Boada, com altres experts europeus, no veu la llum al final del túnel.
Per què hi ha hagut una explosió demogràfica de senglars aquests últims anys?
És una qüestió estranya que fins i tot els millors especialistes no acaben d'entendre. Es tracta d'un comportament de plaga, de flagell. Jo conec un dels punts d'arrencada d'aquesta explosió poblacional dels senglars. Històricament, tant al Montseny com al Montnegre els pagesos tenien sempre un porc o dos a cada casa de pagès. Al Montnegre deixaven pasturar les truges a finals d'estiu perquè mengessin glans. A Can Presa, una casa de pagès de Sant Celoni, quan les truges van tornar al cap de dos mesos estaven prenyades. Els garrins que en van sortir tenien unglots, el morro allargat. Van deduir que havien estat inseminades per senglars.
Què va passar amb aquestes cries?
Els propietaris eren caçadors, van seleccionar les femelles i van deixar-les créixer. Quan van ser adultes les van fer fecundar per un senglar salvatge. Després les van alliberar al bosc i es van reproduir. Eren híbrids, la morfologia havia canviat, fins i tot la coloració era diferent, era irregular i d'una tonalitat més clara. Aquest nou tipus de senglars ja tenia una taxa de reproducció molt superior. Si una femella de senglar paria entre tres i quatre garrins anualment, aquest nou tipus podia arribar a fer dos parts de sis o set cries a l'any.
Aquest fenomen es va donar simultàniament en diversos llocs?
Aquest cas està documentat aquí al Montnegre, això va ser l'inici de la plaga. Els senglars híbrids es van escampar genèticament i van començar aquí, segur. Però la cosa va proliferar, els senglars han deixat de ser una qüestió local, ara són un problema europeu.
"Quan hi havia pocs senglars era favorable per a la terra, ajudaven a la sembra de glans i castanyes. Però amb una densitat tan gran, és una cosa terrible"
Quin impacte té aquest creixement poblacional sobre la biodiversitat?
És un problema per al territori perquè afecten els pocs pagesos que ens queden. Quan furguen, busquen rizomes, bulbs i tòfones, i poden arribar a destrossar un camp sencer. A nivell de fauna, s'ho mengen tot. Tots els ocells que nidifiquen a terra i les espècies gallinàcies, com les perdius i les guatlles, se'n veuen ressentides. Tot el que troben al seu davant ho trinxen, mengen contínuament. Causen un impacte molt gran perquè desestructuren l'horitzó del sòl, el primer nivell del terra. Quan n'hi havia pocs era favorable per a la terra, ajudaven a la sembra de glans i castanyes. Però amb una densitat tan gran, és una cosa terrible. A la muntanya fins i tot han arribat a menjar-se els xais. Abans no era habitual, però quan una xaia pareix, el senglar comença menjant-se les despulles i la placenta i acaba devorant l'anyell. Està descontrolat, i ara han arribat a atacar les persones.
Martí Boada diu que el creixement poblacional del porc senglar és un problema per al territori perquè afecten els pocs pagesos que queden. Foto: Martí Boada
Sí, en alguns pobles com Riells i Viabrea s'han viscut atacs a persones que només passejaven pel carrer. Cada vegada és més freqüent trobar senglars en zones urbanes. Per què creu que passa això?
És una lògica d'expansió demogràfica, la població es va multiplicant i els mascles joves ocupen nous territoris. També troben molt més menjar a les zones urbanes. La quantitat de deixalles que generem a les ciutats els ha acostumat a venir. A Collserola ja saben com han d'obrir les papereres, les saben tombar. A més, en alguns llocs, sobretot a Barcelona, hi ha el mal hàbit de donar-los menjar, i això fa que s'expandeixin. Ara bé, el creixement demogràfic i la taxa de natalitat són un fenomen biològic: en neixen més quantitat i viuen més anys.
El foment de la caça és un bon mètode per aturar aquesta plaga?
És un tema sobre el qual no hi ha consens. Especialistes com Carme Rosell diuen que no ho resol. D'altra banda, hi ha postures ideològiques del món animalista que hi afegeixen una dimensió ètica. Alguns parlen d'infertilitzar-los, es pot controlar la fertilitat dels animals domèstics, però en el cas dels animals salvatges és molt complex. Hi ha fusells de dards esterilitzadors, també s'ha provat amb esterilitzants barrejats amb menjar, però l'eficàcia és dubtosa. La plaga no està controlada, és una fracció de vida que està fora del domini humà. En un congrés europeu, fa quatre mesos, tots els especialistes d'Europa vam parlar sobre la plaga del senglar i el tema no es va resoldre.
"Quan hi ha equilibri en un ecosistema, depredador i presa es compensen entre ells, però ara no queden reguladors del senglar"
Creu que la plaga de senglars continuarà creixent si no es frena?
Apareixerà una malaltia o alguna altra cosa. Els senglars poden tenir una malaltia que es diu triquinosi. Molt de tant en tant hi ha hagut alguna persona que se n'ha contagiat, és una afecció molt difícil de curar. Quan hi ha equilibri en un ecosistema, depredador i presa es compensen entre ells, però ara no queden reguladors del senglar. Els últims llops van desaparèixer a finals del segle XIX, i tampoc queden àguiles daurades, que també n'havien estat depredadores. El llop sembla que de mica en mica està retornant, a Catalunya n'arriben alguns mascles de la zona dels Abruços italians, tots sols. No obstant això, és un depredador que els humans no podem veure ni en pintura, començant pel conte de la caputxeta vermella, i això és un desastre. No és veritat que el llop sigui un perill per a les persones.
Si la plaga continua, com ens afectarà als humans?
Augmentaran els accidents segur. Ara ja n'hi ha molts. També s'estan donant casos en què els senglars ataquen a les persones per aconseguir menjar. Després hi ha l'impacte sobre els terrenys agrícoles, no tenim pràcticament pagesos. Si parlem de sobirania alimentària, si volem productes de proximitat, necessàriament hem de fer front a la plaga. Al Montseny hem tancat més de 760 masies des dels anys seixanta. No vull dir que aquesta sigui l'única causa de l'abandonament agrari, però els pocs pagesos que queden no poden suportar la pressió del senglar.
Ara mateix, quines mesures pensa que s'haurien d'adoptar per frenar la plaga de senglars?
S'ha d'intentar regular la població. Malgrat que no sigui la solució definitiva, s'han de mantenir i augmentar les batudes, ben organitzades i controlades. També cal obrir passos de fauna a les infraestructures viàries per mitigar els accidents. I finalment, continuar avançant amb les investigacions d'esterilització. Des d'un punt de vista realista, això és el que cal fer.