Han estat
quatre anys fent de regidor a l'oposició, i ara, toca seguir el camí de la vida sense estar dins la política institucional. Quan veig que hi ha persones que porten anys i panys dins, penso que és ben bé que hi deuen haver interessos personals i econòmics, sinó, no s’explica, ja que per a servir al poble hi ha molts fronts des d'on fer-ho sense haver de cobrar una barbaritat, com passa fa molts anys.
Aquest anys han servit per moltes coses, però sobretot per aprendre i reafirmar aspectes de la política institucional al poble que voldria compartir amb qui ho vulgui. Comencem.
Existeix una mena de pacte entre diferents persones amb
poder polític i econòmic que fa que qualsevol possibilitat de canvi substancial sigui aniquilat, bé per la via silenciosa de la censura i el menyspreu, o bé directament per l'amenaça i l'agressió a qui sigui, càrrecs electes inclosos. Tot això amb la cobertura del màxim responsable polític, l'alcalde i els poders de veritat, ja siguin els mercaders de l'abocador, de la construcció o el grup de pressió empresarial de gran envergadura.
A Palau també es
limita la llibertat d'expressió, sí, quan es diu a les treballadores de la ràdio qui pot o no pot opinar sobre política local als mitjans públics, una noticia en quatre anys, i ho van fer (el govern) obligats, ja que tots els mitjans dels país menys els del poble van publicar un fet que mereixia ressò mediàtic. Les amenaces i agressions no poden restar impunes, i menys si l'agressor és un regidor del govern, en horari de feina i dins de l'Ajuntament, es reafirma la poca voluntat de debat i diàleg, tant, que s’han negat a fer un debat a la ràdio Vitamènia entre les diferents forces polítiques que es presenten.
Però més enllà d'exposar les carències democràtiques de Junts al govern, tenim ganes de construir un
poble més respectuós amb el medi ambient, on es prenguin les mesures necessàries per tal de reciclar més i millor, evitar el risc d'incendis (hem vist que l'abocador no tenia els sistemes d'extinció preparats en cas de produir-se), en la construcció d'Habitatge de Protecció Oficial per a la gent de Palau (l'actual govern n’ha fet 0 en 12 anys) o crear una escola Taller per evitar que les joves que deixen els estudis quedin al carrer, entre altres propostes.
També cal que sobretot hi hagi gent organitzada més enllà d'una campanya electoral, que
defensem el territori dels qui el volen convertir en un negoci per a ells (sigui un abocador, el turisme insostenible o un polígon industrial), cal que evitem convertir Palau en un aparador turístic on les joves només aspirin a ser cambreres de cap de setmana, però sobretot cal que fem política sempre i a tot arreu, ja que els que ara tenen el poder ho volen així, sense política, sense dissidència i sobretot sense veu, per tant cridem que ho volem tot, i quan abans millor.
Gràcies i ens veiem als carrers