Gerard Carot: «Volem governar per transformar Sant Celoni i la Batllòria»

Gerard Carot encapçala la candidatura d'Alternativa, un nou projecte polític que aixopluga moltes sensibilitats socials del municipi. Nascut l'any 1979, i pare de dues nenes, va arribar
de Tarragona ara fa més de vint anys. Després de tres anys com a farmacèutic comunitari, en l'actualitat es dedica a la recerca biomèdica i epidemiològica. Milita a la CUP de Sant Celoni i la Batllòria des de fa gairebé deu anys i és molt actiu en entitats culturals celonines.

Regidor de l'Ajuntament de Sant Celoni els darrers quatre anys, "es caracteritza pel seu caràcter dialogant, aglutinador de diferents sensibilitats i per unes capacitats sobradament conegudes, i reconegudes, per poder encarar tots els reptes derivats de la política municipalista. Amb la coherència, el rigor i l'entusiasme per bandera.", diuen els seus companys i companyes. Li agrada treure pit de l'equip que l'acompanya a la llista d'aquestes eleccions municipals. Persones involucrades al teixit social i cultural del municipi.
 
- Ha sigut decidir-se a posar-se al capdavant de la candidatura d'Alternativa?
 
- No ha sigut difícil però ha trigat. Com bé saps Alternativa és un projecte nou, un projecte polític dins del qual la CUP hi participa i, per tant, hi havia moltes coses per fer i per decidir i una d'elles era decidir si era més adequat un cap de llista completament nou o una persona que ja tingués experiència en la política municipal. Finalment, ens va semblar millor la segona opció. Quan vaig sortir escollit fa quatre anys com a regidor ja vaig anunciar que si calia tornar a posar el coll quatre anys més hi estava disposat.
 
- El nom del candidat s'ha tingut molt amagat fins fa ben poc. Ha sigut una estratègia o simplement les coses han anat així?
 
- Ha sigut perquè ho hem volgut treballar molt internament, debatre quina era la millor opció i encara que tinguem tota l'herència de la CUP, crear aquest espai polític amb una visió més àmplia porta feina i no hem volgut fer les coses amb pressa. No ha estat pas una estratègia comunicativa.
 
- Vostè és regidor de la CUP i ara s'integren dintre d'aquesta nova formació política que és Alternativa. Creu que els votants habituals de la CUP sense militància no ho acabin d'entendre i electoralment els perjudiqui?
 
- Aquest és un dels grans reptes que tenim i, per tant, saber comunicar a tot el poble que és Alternativa, d'on ve i on està integrada la CUP. El projecte polític no és pas un artefacte per presentar-nos a aquestes eleccions i prou, volem que tingui continuïtat més enllà de les eleccions municipals. El procés comença ara i l'anirem fent en el futur.

" El projecte municipal és essencialment el que veníem portant fins ara, només hi hem posat els matisos que requereixen els temps actuals. És veritat que CUP és un partit d'abast nacional i l'Alternativa és un projecte polític d'abast estrictament municipal i, per això, pot recollir diferents sensibilitats"

 
- Al voltant d'Alternativa s'hi apleguen moltes sensibilitats diferents. Com es gestiona tot plegat?
 
- El projecte municipal és essencialment el que veníem portant fins ara, només hi hem posat els matisos que requereixen els temps actuals. És veritat que CUP és un partit d'abast nacional i l'Alternativa és un projecte polític d'abast estrictament municipal i, per això, pot recollir diferents sensibilitats. De moment ho estem gestionant bé. Encara que fossin persones que no estan ficades en partits polítics, com és el cas de les persones que integren Alternativa, tothom qui en forma part ve de moviments socials i amb cultura associativa molt entrenada.
 
- Sant Celoni creix i, per tant, un poble amb més necessitats. Des del punt de vista d'Alternativa que considereu que està més malament: l'habitatge, l'educació, el medi ambient o la joventut?
 
- No caure en la trampa de generalitzar aquests quatre blocs. Hi ha reptes que no només són de Sant Celoni, els té Catalunya i part d'Europa. Un d'aquests reptes és el canvi climàtic, la inversió de les piràmides geogràfiques, la crisi econòmica. Són reptes globals, cert, però altra cosa és que el govern municipal miri cap a una altra banda. En els darrers vuit anys no hi ha hagut cap canvi rellevant per fer front a aquests reptes i, a més, cal afegir-hi altres coses idiosincràtiques a Sant Celoni i, em refereixo al jovent que sembla que s'expulsi del municipi. Sant Celoni ha perdut els espais de mobilització de jovent i els espais de lleure. Sant Celoni ha de fer passos valents i transformadors i no pas reposicions i manteniment.
 
- Però no em negarà pas que per Alternativa la qüestió de l'habitatge està entre les seves principals prioritats?
 
- Sí, sí i tant. És un problema al municipi. Sant Celoni està molt per sota en habitatges socials de la mitjana del Vallès Oriental, tenim un munt de construccions inacabades, Al poble -ho diu el Pla d'Habitatge- hi ha més de 110 pisos buits propietat de fons voltors i grans tenidors i tenim molta gent sense llar i els serveis socials col·lapsats. Per tant, el problema és important i l'habitatge és un bé essencial.

"L'ocupació (amb k) ha demostrat ser una solució en el moment que el sistema és incapaç de posar solucions. Cal tenir molt clar que les ocupacions dutes a terme per la PAHC són, en general, un èxit de convivència veïnal.

 
- L'ocupació (amb k) és un bon sistema? Una solució?
 
- L'ocupació (amb k) ha demostrat ser una solució en el moment que el sistema és incapaç de posar solucions. A Sant Celoni es va ocupar (a nosaltres ens agrada dir alliberar) el bloc Caliu a les Illes Belles, un bloc buit de la Sareb que feia més de vuit anys que era tancat. Va ser un èxit de convivència veïnal i amb els anys ha propiciat que l'Ajuntament hagi pogut signar un conveni amb la Sareb per una cessió de pisos de lloguer social. Una palanca de canvi. També s'ha alliberat la Moreneta, un altre edifici inacabat amb molts anys tancat i buit. Ara està donant sostre a famílies, genera activitat social i tampoc no ha creat problemes en temes de convivència veïnal, per tant, també ha funcionat, tot i saber que no és la solució ideal. Darrerament, es va intentar ocupar l'edifici 1r de Maig. Un edifici amb característiques molt similars que els anteriors, però no es va permetre. L'objectiu era donar sostre a nou famílies en un context de saturació absoluta de serveis socials. Cal tenir molt clar que les ocupacions dutes a terme per la PAHC són, en general, un èxit de convivència veïnal.
 
- Com veu la campanya que s'ha iniciat del porta a porta?
 
- S'està fent tard. Aquest sistema de recollida ja el va posar sobre la taula la Montserrat Vinyets, l'any 2007 quan la CUP va entrar per primera vegada a l'Ajuntament. Des d'aleshores ho hem defensat gairebé sempre en solitari fins que en les eleccions del 2019 tots els partits ho portaven al seu programa electoral. És una evidència que el preu de l'abocador està disparat. Pel que fa a les formes sí que estem força alineats amb el model. S'ha creat una mesa de partits i nosaltres hem intentat aportar la nostra perspectiva d'igualtat i d'equitat. Un model asimètric perquè les necessitats no són les mateixes arreu del municipi.
  
- Sembla que a la legislatura vinent Sant Celoni debatrà un nou POUM. Com visualitza Alternativa el Sant Celoni del futur?
 
- D'entrada no sabem si tindrem un nou POUM. Entenem que la fase participativa sí que entrarà en el proper mandat, però, tal com s'encallen les coses, en funció de qui hi hagi al govern no tenim clar que acabem el mandat amb un nou POUM. Dit això cal que el procés impliqui tota la ciutadania amb un debat transparent i profund. De tota manera hi ha una sèrie de qüestions com la distribució socioeconòmica de tipus d'habitatge que d'alguna manera promou el creixement de guetos i arraconament. Quan arribi el moment ens ho mirarem amb lupa. La distribució creiem que ha de ser més equitativa. També caldrà estudiar altres models d'habitatge com el cohabitatge.
 
- Ens banyarem?
 
- És un altre tema en el qual no hi volem treure pit, però ens passa sovint. La construcció d'una piscina pública descoberta ja el vàrem posar sobre la taula l'any 2011, per un tema d'equitat social. Hi ha famílies que no tenen mitjà de transport propi per anar a la platja o a una piscina dels pobles del voltant hi passen tot l'estiu a Sant Celoni. Convindria que els polítics es posin a la pell de tota aquesta gent, és consciència de classe i pensar que no tothom viu com tu. Per alguns partits no ha sigut mai una prioritat, fins que no ha sigut un tema electoral.

"Cada quatre anys se'ls ha fet promeses, però sempre estan a la cua de les decisions. Hi ha d'haver un canvi en la governança i ho han d'assumir les veïnes i els veïns de la Batllòria. Pot ser una entitat municipal descentralitzada, la segregació o mancomunar serveis amb Riells i Viabrea, però cal un canvi de veritat".

 
- I per la Batllòria que proposen?
 
Fa sis anys vàrem fer un treball d'entrevistar veïns i veïnes i fer diagnòstic de la Batllòria. és un poble històric que en un moment donat en un règim dictatorial de Primo de Rivera, les persones que tenien poder van decidir annexionar-se a Sant Celoni i això ara genera problemes de gestió. Tenen Riells i Viabrea al costat, però tots els serveis són a Sant Celoni, a set quilòmetres. Cada quatre anys se'ls ha fet promeses, però sempre estan a la cua de les decisions. Hi ha d'haver un canvi en la governança i ho han d'assumir les veïnes i els veïns de la Batllòria. Pot ser una entitat municipal descentralitzada que ja en parlàvem fa sis anys i ara n'hi ha d'altres que ens ho han comprat, però hi ha altres alternatives com la segregació o mancomunar serveis amb Riells i Viabrea, però cal un canvi de veritat.
 
- Baix Montseny comarca oficial?
 
- El que sempre hem defensat és que si hi ha d'haver una transformació d'aquestes característiques sigui en benefici dels municipis i els habitants i no pas un pur esteticisme identitari. Per canviar etiquetes i gastar-nos diners no anem enlloc. A vegades s'ha tendit a crear aquesta comarca per un tema purament identitari i el que cal és traçar un pla i veure que implicaria això. Pensem que sí que hi poden haver uns beneficis per coordinar-los millor els pobles del Baix Montseny, com podria ser el cas del sector primari. El com és tan important com el què.

 
- Si ens atenim a la lògica política de Sant Celoni i la Batllòria i el 28-M no hi ha majoria absoluta, l'Alternativa està disposada a entrar al govern si en té l'oportunitat?
 
- Per nosaltres un bon resultat seria aquell que ens permetés introduir canvis i això pot no dependre només de la nostra aritmètica. També depèn de la dels altres. Hem plantejat tots els escenaris i el que faríem, des del més derrotista fins al d'aconseguir l'alcaldia. No tenim cap dubte que si tenim l'oportunitat entrarem a govern i no pas per tenir una cadira, entre altres coses perquè el nostre codi ètic és hereu del de la CUP.
 
- I en aquests escenaris s'han plantejat amb qui podrien pactar?
 
Ho hem discutit internament i no tanquem la porta perquè la màxima és la capacitat de transformació això es pot donar amb moltes combinacions i aritmètiques. També tenim clar que estant al govern no sempre és l'única manera de ser decisiu. Haurem d'esperar que diuen les urnes el 28-M.