17
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
9:19h
Nova York s'ha considerat al llarg de la història contemporània com la capital del món i el bressol de la modernitat. Poc s'hauria imaginat l'artista noucentista Josep Aragay (1889-1973) que un dia la seva obra artística i intel·lectual arribaria al cor de Manhattan.
Després de 50 anys de la seva mort, les idees de Josep Aragay han tornat a traspassar fronteres. La controvertida postura artística d'Aragay ha ressonat per la Universitat de Nova York, a Washington Square. El director del Museu Josep Aragay de Breda, Xavier Castanyer, ha explicat en una conferència el vincle d'Aragay amb Itàlia i com va influir en la seva trajectòria artística.
Entre els dies 13 i 14 d'abril, experts del Noucentisme català i del Novecento italià han reflexionat junts a la Universitat de Nova York sobre els lligams que unien aquests moviments artístics i culturals. Les jornades han tingut lloc en el marc del tercer Simposi Internacional del Noucentisme que ha reunit ponents de Catalunya, Canadà, Itàlia i Estats Units.
The Italianess of Josep Aragay, la ponència que ha exposat Xavier Castanyer, ha tractat del viatge que va fer l'artista a la Itàlia de principis del segle XX, durant la primera guerra mundial. Al llarg dels nou mesos que Aragay va passar a Itàlia, va escriure un Diari de gran valor artístic i literari en què parlava sobre la pintura, l'escultura, l'arquitectura i l'urbanisme de les ciutats que visitava. "Aquest document, de més de mil pàgines manuscrites, és el testimoni més important d'un intel·lectual del Noucentisme a Itàlia", ha declarat Castanyer.
També ha destacat que quan Aragay va retornar a Barcelona l'any 1917, va canviar radicalment el seu estil de pintura a favor de la serenitat, l'ordre i la sobrietat del classicisme. Alhora, Aragay va iniciar una ofensiva per tal d'escampar els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra, però també per combatre l'art d'avantguarda.
"Catalunya necessitava un 'art nacional' de la mateixa manera que necessitava, per exemple, codificar la seva llengua amb unes normes ortogràfiques, amb una gramàtica, amb un diccionari", ha explicat Castanyer.
Fidel al seu ideari, Aragay es va convertir en un dels teoritzadors més controvertits i intransigents del moment. Xavier Castanyer ha explicat que l'artista bredenc va arribar a proposar la construcció d'una rèplica de l'arc romà de Berà de Tarragona a la plaça Catalunya de Barcelona, com a símbol de la victòria estètica del classicisme.
Castanyer també ha analitzat alguns textos que han posat de manifest d'italianisme cultural d'Aragay i el seu paper destacat en el debat entre classicisme i modernitat dels anys 1920.
Aragay va criticar amb duresa fins a la fi dels seus dies el Cubisme, el Futurisme i també el Romanticisme, Neoclassicisme i l'Impressionisme. "Però Aragay quedà gairebé sol. Itàlia li havia canviat la vida", ha afirmat Castanyer.
El tercer Simposi del Noucentisme ha estat organitzat per la Universitat de Nova York i la Fundació Rafael Masó de Girona. S'ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull, el Center for European and Mediterranean Studies, la North-American Catalan Society i l'Anglo-Catalan Society. Els directors del Simposi han estat el professor Ara H. Merjian, del Departament d'Estudis Italians de NYU, i el director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs.
En el programa del Simposi també hi ha hagut intervencions a càrrec professors i experts d'universitats de ciutats de com Pàdua, Milà, Barcelona, Girona, Toronto, Nova York, Venècia o Roma. De la Universitat de Girona hi han participat Margarida Casacuberta i Maximiliano Fuentes.
El Museu Josep Aragay ha col·laborat en l'organització de totes les edicions del Simposi Internacional del Noucentisme i va acollir la cloenda del la segona edició, que va tenir lloc a les comarques gironines. El Simposi es considera una eina essencial per fomentar la recerca i l'intercanvi d'idees sobre el Noucentisme i també una manera de donar a conèixer el moviment artístic arreu del planeta.
Després de 50 anys de la seva mort, les idees de Josep Aragay han tornat a traspassar fronteres. La controvertida postura artística d'Aragay ha ressonat per la Universitat de Nova York, a Washington Square. El director del Museu Josep Aragay de Breda, Xavier Castanyer, ha explicat en una conferència el vincle d'Aragay amb Itàlia i com va influir en la seva trajectòria artística.
Entre els dies 13 i 14 d'abril, experts del Noucentisme català i del Novecento italià han reflexionat junts a la Universitat de Nova York sobre els lligams que unien aquests moviments artístics i culturals. Les jornades han tingut lloc en el marc del tercer Simposi Internacional del Noucentisme que ha reunit ponents de Catalunya, Canadà, Itàlia i Estats Units.
The Italianess of Josep Aragay, la ponència que ha exposat Xavier Castanyer, ha tractat del viatge que va fer l'artista a la Itàlia de principis del segle XX, durant la primera guerra mundial. Al llarg dels nou mesos que Aragay va passar a Itàlia, va escriure un Diari de gran valor artístic i literari en què parlava sobre la pintura, l'escultura, l'arquitectura i l'urbanisme de les ciutats que visitava. "Aquest document, de més de mil pàgines manuscrites, és el testimoni més important d'un intel·lectual del Noucentisme a Itàlia", ha declarat Castanyer.
També ha destacat que quan Aragay va retornar a Barcelona l'any 1917, va canviar radicalment el seu estil de pintura a favor de la serenitat, l'ordre i la sobrietat del classicisme. Alhora, Aragay va iniciar una ofensiva per tal d'escampar els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra, però també per combatre l'art d'avantguarda.
Italianisme cultural d'Aragay
La intervenció de Castanyer també ha incidit en la importància del llegat clàssic i del renaixement en la concepció de país del Noucentisme. Aragay defensava que Catalunya havia de crear un art nacional inspirat en el classicisme del món mediterrani. Amb aquesta idea, va publicar El Nacionalisme de l'Art (1920), un llibre essencial en la teoria noucentista."Catalunya necessitava un 'art nacional' de la mateixa manera que necessitava, per exemple, codificar la seva llengua amb unes normes ortogràfiques, amb una gramàtica, amb un diccionari", ha explicat Castanyer.
Fidel al seu ideari, Aragay es va convertir en un dels teoritzadors més controvertits i intransigents del moment. Xavier Castanyer ha explicat que l'artista bredenc va arribar a proposar la construcció d'una rèplica de l'arc romà de Berà de Tarragona a la plaça Catalunya de Barcelona, com a símbol de la victòria estètica del classicisme.
Castanyer també ha analitzat alguns textos que han posat de manifest d'italianisme cultural d'Aragay i el seu paper destacat en el debat entre classicisme i modernitat dels anys 1920.
Aragay va criticar amb duresa fins a la fi dels seus dies el Cubisme, el Futurisme i també el Romanticisme, Neoclassicisme i l'Impressionisme. "Però Aragay quedà gairebé sol. Itàlia li havia canviat la vida", ha afirmat Castanyer.
El tercer Simposi del Noucentisme ha estat organitzat per la Universitat de Nova York i la Fundació Rafael Masó de Girona. S'ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull, el Center for European and Mediterranean Studies, la North-American Catalan Society i l'Anglo-Catalan Society. Els directors del Simposi han estat el professor Ara H. Merjian, del Departament d'Estudis Italians de NYU, i el director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs.
En el programa del Simposi també hi ha hagut intervencions a càrrec professors i experts d'universitats de ciutats de com Pàdua, Milà, Barcelona, Girona, Toronto, Nova York, Venècia o Roma. De la Universitat de Girona hi han participat Margarida Casacuberta i Maximiliano Fuentes.
El Museu Josep Aragay ha col·laborat en l'organització de totes les edicions del Simposi Internacional del Noucentisme i va acollir la cloenda del la segona edició, que va tenir lloc a les comarques gironines. El Simposi es considera una eina essencial per fomentar la recerca i l'intercanvi d'idees sobre el Noucentisme i també una manera de donar a conèixer el moviment artístic arreu del planeta.