13
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:34h
Aquest dimarts ha mort a Sant Celoni Josep Maria Coll Majó, alcalde de Sant Celoni des del 22 de juny de 1959 fins al 14 de juny de 1966, després de presentar la dimissió al governador civil a final de l'any 1965. També va ser diputat provincial i les legislatures 1984 i 1988 va ser diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona. Va néixer a Sant Celoni el 20 d'abril de 1926, per tant ara tenia 96 anys d'edat.
De professió pèrit i professor mercantil, en la seva etapa a l'alcaldia de Sant Celoni va haver de fer front al creixement impulsat per la indústria i l'atracció d'immigrants. Va ser en aquesta època, tal com es recull en el llibre Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental, que des de l'ajuntament es va promoure la construcció d'habitatges adquirint l'any 1960 un terreny al pla de Palau perquè l'Obra Sindical del Hogar y Arquitectura hi construís 150 habitatges econòmics.
Entre les seves accions també hi consta la sol·licitud d'agregar les entitats de població del Pont Trencat, Moixerigues i el Virgili, molt properes al teixit urbà de Sant Celoni tot i que pertanyents al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, però el Ministeri de Governació denegà la petició el 1967.
També va viure des de l'alcaldia altres fets remarcables per al municipi com l'assassinat al maqui Quico Sabaté (1960), la posada en marxa de l'Hospital Comarcal (1962), la construcció del campanar de la capella de la Mare de Déu del Puig (1962), l'adquisició d'una parella de gegants i cinc capgrossos per les festes majors de Sant Celoni (1963) i la restauració dels esgrafiats barrocs de l'església parroquial (1965).
Promotor d'Òmnium Cultural i militant d'UDC
Josep Maria Coll Majó va ser un dels promotors d'Òmnium Cultural a Sant Celoni i formà part de la Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'aquesta entitat. També va ser col·laborador del Congrés de Cultura Catalana.
Des de 1975 va militar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i president del consell local del partit entre 1979 i 1996. En les eleccions municipals de l'any 1979 va ser el número dos de la llista de CiU que va encapçalar Teresa Rossell i presidí les comissions de cultura, ensenyament i acció social de l'Ajuntament fins al 1983.
Després de donar per tancada la seva etapa al Parlament de Catalunya, encapçalà la llista de CiU en les eleccions municipals de 1991, i va ser regidor a l'oposició fins al 1995. El funeral se celebrarà demà dimecres a les cinc de la tarda.
De professió pèrit i professor mercantil, en la seva etapa a l'alcaldia de Sant Celoni va haver de fer front al creixement impulsat per la indústria i l'atracció d'immigrants. Va ser en aquesta època, tal com es recull en el llibre Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental, que des de l'ajuntament es va promoure la construcció d'habitatges adquirint l'any 1960 un terreny al pla de Palau perquè l'Obra Sindical del Hogar y Arquitectura hi construís 150 habitatges econòmics.
Entre les seves accions també hi consta la sol·licitud d'agregar les entitats de població del Pont Trencat, Moixerigues i el Virgili, molt properes al teixit urbà de Sant Celoni tot i que pertanyents al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, però el Ministeri de Governació denegà la petició el 1967.
També va viure des de l'alcaldia altres fets remarcables per al municipi com l'assassinat al maqui Quico Sabaté (1960), la posada en marxa de l'Hospital Comarcal (1962), la construcció del campanar de la capella de la Mare de Déu del Puig (1962), l'adquisició d'una parella de gegants i cinc capgrossos per les festes majors de Sant Celoni (1963) i la restauració dels esgrafiats barrocs de l'església parroquial (1965).
Promotor d'Òmnium Cultural i militant d'UDC
Josep Maria Coll Majó va ser un dels promotors d'Òmnium Cultural a Sant Celoni i formà part de la Delegació Comarcal del Vallès Oriental d'aquesta entitat. També va ser col·laborador del Congrés de Cultura Catalana.
Des de 1975 va militar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i president del consell local del partit entre 1979 i 1996. En les eleccions municipals de l'any 1979 va ser el número dos de la llista de CiU que va encapçalar Teresa Rossell i presidí les comissions de cultura, ensenyament i acció social de l'Ajuntament fins al 1983.
Després de donar per tancada la seva etapa al Parlament de Catalunya, encapçalà la llista de CiU en les eleccions municipals de 1991, i va ser regidor a l'oposició fins al 1995. El funeral se celebrarà demà dimecres a les cinc de la tarda.