1 de 10
efemèride

«Una catàstrofe climàtica impossible de predir en aquells temps»

El meteoròleg rubinenc Luismi Pérez explica el perquè d'aquell episodi tràgic de pluges al Vallès Occidental

Les vies del tren van quedar convertides amb autèntica ferralla | FGC
per Marta Casas, Rubí, Catalunya | 25 de setembre de 2022 a les 17:49 |
La nit del 25 de setembre de 1962 es van enregistrar fins a 200 litres per metre quadrat a gran part de la conca de la Riera de Rubí, des de Matadepera passant per Terrassa, Viladecavalls, Sant Quirze, Rubí i Sant Cugat, en un espai d'unes tres hores. El meteoròleg local Luismi Pérez explica que hi ha una dada il·lustrativa: Martorelles, al Vallès Oriental, a la conca del Besòs, va haver-hi registres de sis litres per minut durant 10 minuts, el màxim amb 250 mil·límetres recollits.


Els 200 litres per metre quadrat de Rubí van ser "un terç dels litres que acostumen a caure en un any normal". Aquesta situació, detalla Pérez, va desencadenar el que s'anomena un "petit solc en altura", que en aquesta època de l'any solen tenir molt potencial i, a més, hi havia entrada de vent molt humit de xaloc, i el que s'anomena "una convergència de vents" sobre els vallesos va fer que la tempesta fos molt estàtica. "És curiós, però tot i que la gent creu el contrari, perquè plogui molt no cal cap gran huracà, ni gran borrasca ni gran gota freda [ara anomenada DANA]", apunta el meteoròleg de Rubí.

En aquest sentit, Pérez explica que aquests fenòmens, des del punt de vista estrictament meteorològic, "són molt recurrents". És per això que és previsible que torni a passar, en un període de retorn que en el cas de les inundacions del Vallès és de 50 a 100 anys. "Semblen molts, però ens indica que pot passar: ruixats semblants els vam tenir l'any passat a Alcanar i el 2020 a Cerdanyola i Ripollet", molt més locals que els de 1962. "I, per sort, no van caure a les capçaleres de Sant Llorenç del Munt, que és el que va portar la tragèdia a Rubí".


"Aquell esdeveniment era impossible de predir en aquells temps, avui sí que tenim eines per advertir possibles inundacions", afirma Pérez. El que sempre s'escaparà de les previsions és saber la quantitat exacta i quin poble o barri serà el més afectat, el grau d'incertesa del pronòstic. En qualsevol cas, el meteoròleg considera que és "imprescindible" no tenir infraestructures i urbanització en àrees inundables i fer cas als diferents plans d'alerta i emergència del CECAT.

"Sentit comú"


El meteoròleg recalcat que "sobretot, cal tenir sentit comú: la majoria de morts en fenomens meteorològics o són per instagramers, curiosos o desaprensius que no fan cas de les prohibicions o es fan fotos en indrets que són arrossegats pel mar, l'aigua o el vent".

 

Participació