La Masia Mariona havia estat propietat de Rafael Patxot i avui és la seu de l’exposició permanent "Univers Patxot". Aquest fou l’impulsor, promotor i mecenes de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual Joan Tomàs realitzà vint-i-tres missions de recerca entre els anys 1922 i 1936, a més de participar en diferents concursos de la Festa de la Música Catalana i fer, també, donació del recull de cançons cantades per la seva pròpia mare, Rosa Parés (1924).
Abans de començar el concert, la neta de Joan Tomàs, Liliana Tomàs i Roch, qui els havia facilitat les partitures rescatades dels manuscrits dipositats al fons documental del seu avi i els havia ajudat en la redacció del guió, va dirigir unes sentides paraules d'agraïment a tots els assistents i organitzadors, i va destacar la importància de tornar a donar vida a les nostres cançons que havien quedat amagades per la guerra i dictadura.
L'actor Xavi Flores representava la persona del mestre, portant l’acció en un entorn modernista situat cronològicament a les primeries del segle vint. La coral, els músics acompanyants (Maria del Puig Ferrer, flauta travessera; Joana Fugaroles, viola; i Núria Alfaras, acordió i piano) i el director anaven igualment vestits per a l'ocasió, a la moda de fa cent anys. Les dones del cor vestien amb les faldilles del tradicional Ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera, balls que també van ser recollits pels folkloristes de l’Obra del Cançoner, com el mateix mestre Tomàs.
D’aquesta manera s’acomplia el desig de Joan Tomàs, que sempre lluità i deixà escrit "que les cançons tornin al poble i que el poble les canti".