«El turista del Parc Natural del Montseny ha d'acostumar-se a planificar la visita»

Xavier Navalón, director del parc, diu que encara hi ha molt recorregut per solucionar la problemàtica de la massificació i no descarta que en el futur s'hagi de demanar cita prèvia per accedir als aparcaments de l'espai natural.

Xavier Navalón, director del Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera
Xavier Navalón, director del Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera | Jordi Purtí
23 de juny del 2022
Actualitzat el 24 de juny a les 22:14h
Sempre s'ha dit que el massís del Montseny és el pulmó verd de Barcelona. I, precisament per això, el Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera és un espai natural que s'ha de cuidar i ha de buscar constantment l'equilibri entre el gaudi i la sostenibilitat del territori, cosa que no sempre és fàcil i més quan en un any hi passen "oficialment" prop de sis-centes mil persones.

Des de l'1 d'abril d'aquest any, Xavier Navalón (Barcelona, 1969) és el nou director del parc i en aquesta entrevista explica quines són les potencialitats actuals i els reptes de futur. La societat evoluciona i sovint ho fa més de pressa del que ens podem imaginar. Per tant, l'aplicació de la tecnologia i la digitalització no està en absolut descartat i, tard o d'hora, la visita al Montseny potser l'haurem de fer d'una manera molt diferent de com ho fem ara.

- No fa ni tres mesos que és director del Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera i que ve a treballar a la Masia Mariona de Mosqueroles...

- El meu primer dia va ser l'1 d'abril d'aquest any, però no és un món desconegut per a mi. Vaig començar a treballar a Espais Naturals de la Diputació de Barcelona (1990-1995) i després vaig passar a l'Oficina de Prevenció d'Incendis fins a l'any 2018. És veritat que aquests darrers anys he sigut director de la Xarxa d'Equipaments Esportius de la Diputació, però ara és com tornar als orígens.

De fet, he trobat molta gent amb la qual ja hi havia coincidit i per això tot ha estat més fàcil. A més, aquí al parc he trobat un col·lectiu de persones molt preparades amb valors de servei que no sempre es tenen. Disposo d'un equip que s'estima el Montseny i s'estima la seva feina.

- El Montseny té moltes potencialitats i el fet de ser reserva de la biosfera ja indica que és una muntanya diferent. Hi està d'acord?

- I tant. Jo ja la coneixia pels meus inicis a la Diputació de Barcelona. El Montseny ja era el parc per antonomàsia, per això quan he arribat aquí ja sabia en què consistia aquest espai i quan l'has de dirigir te n'adones molt més del que suposa el Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera.

- Què és el que fa atractiu el Montseny?

- Tot ho fa atractiu. La vegetació, la biodiversitat, les olors, la seva gent. És un territori ideal i magnífic.

- I com què és un territori ideal, els seus visitants també ho consideren així. En un any quanta gent pot arribar a passar pel Montseny?

- Una manera de mesurar-ho és amb els comptadors que tenim pel territori. Als aparcaments i als equipaments amb informadors i podem calcular que ens arriben al voltant de les sis-centes mil persones. A això, li podem afegir un altre paquet de gent que no arribem a comptar, però si hem de posar una xifra, més o menys oficial, l'any 2021 ens van visitar gairebé sis-centes mil persones. L'any 2020, la xifra va baixar en dues-centes mil persones pels efectes de la pandèmia i l'any 2019 van ser unes cinc-centes vint mil. Per tant, l'any passat ja hi va haver un creixement respecte d'abans de la pandèmia.

"Entre tots hem d'entendre que per a molta gent que ens visiten, el seu dia a dia no és fàcil per les condicions molt urbanes que viuen i, en molts casos, no tenen ni una sortida de balcó, ni terrassa"

- Saben d'on provenen els visitants?

- Són de molts llocs diferents, però sí que predominen els de l'àrea metropolitana i altres ciutats. Entre tots hem d'entendre que per a molta gent que ens visita el seu dia a dia no és fàcil per les condicions tan urbanes que viuen i, en molts casos, no tenen ni una sortida de balcó, ni terrassa. I si tothom ens diu que anar a la muntanya, caminar, estar en contacte amb la natura és un bé per a la salut és molt normal que qui viu en zones més massificades vulguin visitar el Montseny que el tenen a menys d'una hora.

- Però també s'ha de fer entendre que la muntanya s'ha de respectar, no creu?

- Aquesta és la nostra feina i el nostre repte. La gent del territori ha d'entendre que aquesta tipologia de visitants per al seu benestar són espais ideals; això no obstant els visitants han de tenir molt clar que al Montseny s'hi ha d'anar amb respecte per al mateix territori i per a la gent que hi viu.

- I com s'ha de conscienciar al visitant perquè el Montseny continuï sent un pulmó verd i que entre tots no el malmetem?

- Suposo que una vareta màgica no la tenim, però hem de continuar insistint amb els programes d'educació ambiental, endreçar molt la visita de la persona que ve a la muntanya perquè trobi itineraris ben senyalitzats, ben programats i facilitat per preparar-se la visita abans de venir. Amb tot plegat, encara tenim un marge de millora per preparar encara més productes perquè el visitant tingui curiositat per anar-hi i, sobretot, diversificar els espais. En aquest sentit, hem de tenir present que alguns visitants venen per fer vacances llargues, però molts ho són d'anada i tornada. Per tant, un dels reptes és que la gent de ciutat es prepari la visita abans de venir al parc i nosaltres els hem de proporcionar el màxim d'informació i de facilitats.
 

Xavier Navalón al seu despatx de Masia Mariona a Mosqueroles. Foto: Jordi Purtí


- Fa anys que es promou que el turisme que visita el Parc Natural del Montseny sigui sostenible. Com es treballa per aconseguir-ho?

- El Parc Natural del Montseny és una gestió conjunta de les diputacions de Barcelona i Girona, però en cooperació amb els ajuntaments dels 18 municipis que conformen el parc. I, en aquest cas concret, el que fem és establir convenis amb l'Associació d'Empresaris Turístics de la zona. Això és essencial, perquè ens permet disposar d'un interlocutor clar i elaborar temes conjuntament que afecten el territori com els allotjaments, la restauració i fins i tot la producció. A partir d'aquí surten productes com la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) i ajuda a fer feina de manera sostenible i acreditar-nos.

- Sostenibilitat i massificació no casen gaire. Encara es recorden les escenes que vàrem viure quan es van aixecar les restriccions de la Covid-19 que la gent va sortir en massa cap al parc després de mesos tancats a casa. S'ha pogut regular ja?

- Hi ha molta feina a fer encara. Per part nostra, dels ajuntaments i agents d'ordre públic hi ha molta sensibilitat. És veritat que m'he trobat molta feina feta, els meus predecessors s'han arremangat, però és cert que la pandèmia -cal recordar que encara hi som- ha fet créixer la presència de visitants. Aquesta és una línia de treball que portem molt de bracet amb els consistoris, no prenem cap decisió sense consensuar-la abans, per considerar solucions a la massificació, sobretot en èpoques de primavera i tardor que és quan hi ha més gent. En aquest sentit, ja hi ha algunes zones d'aparcament que estem arreglant, senyalitzant espais i increment de tres línies més del Bus Parc (ja en tenim cinc). A partir d'aquí tenim idees per anar desenvolupant.

- Per exemple?

- Bé, el ciutadà cada dia està més avesat a la cita prèvia en el seu tracte amb l'administració. De cara al futur és una possibilitat d'implantar-ho al Parc Natural del Montseny. Ho hem d'estudiar. El visitant ha de poder-se programar la visita i també decidir el dia que vol fer-la. És a dir, poder reservar, no solament la taula per anar a dinar o l'allotjament on vols passar l'estada sinó també reservar una plaça d'aparcament, els itineraris, les excursions. De moment és una idea perquè hem de pensar molt bé amb tots els agents implicats primer com ho podem implantar i després com s'ha de mantenir, perquè hi ha molts punts del parc on no hi tenim cobertura. N'hem començat a parlar i sembla que hi ha consens en què la cosa pot anar cap aquí, però hi ha molt camí a fer encara. Ho podem resumir en tres punts: implantació, comunicació i educació.

"Arribar-hi amb transport públic soluciona una part del problema, però hem de considerar que el Parc Natural del Montseny és molt gran. Hem d'aconseguir que els visitants no es concentrin tots en un mateix indret perquè hi ha molts punts per descobrir."


- Santa Fe del Montseny i Collformic són els punts més problemàtics?

- Sens dubte, aquests són els punts clau. Arribar-hi amb transport públic soluciona una part del problema, però hem de considerar que el Parc Natural del Montseny és molt gran. Hem d'aconseguir que els visitants no es concentrin tots en un mateix indret perquè hi ha molts punts per descobrir. Diversificar és clau. Per altra banda, hi ha visitants que arriben amb motos o cotxes de gran cilindrada, en hores de tarda-nit i fan molt soroll que no solament molesta les espècies de fauna que hi ha a l'espai natural sinó també els habitants del massís. Aquest tipus de turista hauria de respectar l'essència del parc.

- Una altra qüestió són els ciclistes de BTT i els corriols...

- Certament. Baixen per llocs que no són ni corriols, els fan ells els corriols i la seva pista esportiva, destrossant l'espai per gaudi propi. Tot això és un percentatge que no és alt, però ens fa molt de mal. Per nosaltres és difícil de controlar perquè tampoc no hi ha cap entitat a la qual ens puguem dirigir i regular l'activitat. Només ens queda fer molta tasca de guarda forestal de bracet amb els Mossos d'Esquadra. Arriba un moment que sentim frustració, perquè és una feina que ja ve d'educació de base.

- I darrerament des del parc s'està potenciant també la ramaderia?

- Sí. Cal dir que nosaltres som gestors del parc, però no tenim la competència per prendre segons quines decisions. Estem en contacte amb l'ARAM, l'associació de ramaders del Montseny, amb la idea de poder articular algun pla de treball i veure com els podem ajudar de manera tècnica i econòmica. El que no volem és anar a les palpentes.
 

Xavier Navalón, director del Parc Natural del Montseny, amb un guarda forestal. Foto: Jordi Purtí


- El fet que la societat civil formi part dels òrgans de gestió és un gran pas i alhora pioner...

- A mi em sembla que sí. Els que ens creiem la funció pública sabem que la majoria de coses que es fan és perquè hi ha hagut una gestió col·legiada i tots som corresponsables del que estem gestionant. Entre tots decidim i tenim veu. En gran part tenim la sort que al Montseny hi ha entitats que estan molt acostumades a treballar d'aquesta manera i, per tant, ens ha sigut fàcil fer aquest clic, ja ho porten a la sang de treballar per l'interès general. És un pas molt positiu.

"Volem que el visitant tingui una experiència a l'espai natural i hem de procurar aconseguir que no hi hagi massificació i que es tingui respecte per l'espai sense haver de cobrar res"


- No sé si és una frivolitat, però darrerament s'ha parlat molt d'haver de pagar per entrar a Barcelona amb el cotxe. Al Parc Natural del Montseny s'han plantejat aquesta possibilitat de fer pagar per accedir-hi?

- No sabria dir-te si això acabarà així. Tant de bo no s'hagi d'arribar a haver de cobrar per entrar perquè al final cal que ens preguntem què anem a buscar. Volem que el visitant tingui una experiència a l'espai natural i hem de procurar aconseguir que no hi hagi massificació i que es tingui respecte per l'espai sense haver de cobrar res. Això no tindria un objectiu recaptatori. Seria per dissuadir, per limitar i això és el que ens hem de plantejar. Abans d'arribar aquí, segurament hem de buscar altres solucions i fer entendre que el Parc Natural del Montseny és un espai de 365 dies l'any i no pas només d'unes èpoques concretes. I si s'acaba cobrant s'ha d'explicar molt bé que aquests diners són per reinvertir en el mateix parc. Ara no és un tema que tinguem sobre la taula.

- Tenen molts convenis amb entitats i universitats que permet als científics estudiar i investigar. Aquest és un element bàsic també per al futur del massís?

- Tenim convenis que permeten la recerca i seguiment de tota mena. Tot el que s'investiga no només serveix per acabar fent un article científic i altres publicacions, sinó que moltes coses serveixen perquè les entitats que tenim d'educació ambiental aquestes noves recerques puguin donar més coneixement a les escoles o al visitant.