27
de maig
del
2022
Actualitzat
el
30
de maig
a les
17:34h
Marta Colomé i Jordi Grau viuen al Baix Montseny i treballen a Barcelona. Són dos dels molts exemples de la comarca natural que s'han de desplaçar per anar a la feina, sigui en transport públic o privat. Ella ho fa amb tren i ell amb el cotxe. En aquest reportatge ens expliquen la seva experiència i les raons per fer-ho d'una manera o l'altra. En tots els casos, sigui amb tren o amb cotxe hi ha circumstàncies que coincideixen: comoditat, rapidesa i reivindicació.
Marta Colomé té 49 anys, treballa de periodista a la Generalitat de Catalunya. Viu a Breda (la Selva), però tot i que al seu poble hi ha estació de tren -a tres quilòmetres del centre- va a buscar-lo a Sant Celoni (Vallès Oriental) per anar a la feina, ja que des d'aquesta estació hi ha més freqüències horàries i també la possibilitat de poder anar amb tren de mitjana distància o semidirecte.
Fa més de vint anys que fa aquest trajecte de la línia de Rodalies R11. Remarca que molts dies el tren passa amb retard ni que sigui pocs minuts, però que, a la fi, li suposa arribar a destí més tard del previst i tot plegat es va acumulant. El seu lloc de feina és a la Zona Franca i amb mala combinació de transport públic. "Això fa que si el tren no arriba a l'hora prevista a Sants, puc perdre l'autobús que va a la Zona Franca i hagi d'esperar 30 minuts més l'autobús següent".
Amb tot, reconeix que l'R11 no és pas la línia que té més problemes de Catalunya, però considera que les instal·lacions tenen mancances importants.
I seguint aquest fil no dubte en dir que "fa vint anys trigava menys en arribar a Barcelona que no pas ara" i el motiu és ben gràfic, ja que si bé és veritat que hi ha més trens, més còmodes i més ràpids resulta que per davant hi ha altres trens que circulen per la mateixa via i paren a totes les estacions sense poder-los avançar. "Caldria desdoblar la via perquè els trens semidirectes fossin ràpids de veritat".
Sobre això, diu Marta Colomé, cal sumar-hi les manifestacions de protesta, els atropellaments o les inclemències meteorològiques que complica la circulació. A més, habitualment no es dona mai informació "i nosaltres tancades dintre del vagó sense saber que és el que passa ni l'estona que hi haurem d'estar".
També és de les que creu que el servei de Rodalies que queda mort a Sant Celoni es pogués allargar, com a mínim fins a Hostalric, d'aquesta manera hi hauria usuaris d'altres municipis de la comarca que disposarien de més oportunitats i millors combinacions per fer els seus desplaçaments amb tren.
Rapidesa, comoditat i reivindicació
La línia de Rodalies 11 sobre el paper no està pas mal servida perquè ofereix algunes possibilitats interessants per arribar amb certa rapidesa a Barcelona o Girona, sobretot si el tren s'agafa a l'estació de Sant Celoni. És per això que per a molts usuaris dels pobles del Baix Montseny la seva estació de referència és a Sant Celoni, tinguin o no estació al seu municipi d'origen.
No és d'estranyar, doncs, que usuaris de municipis amb estació de tren com Gualba, Breda, Riells i Viabrea i Hostalric insisteixin en la necessitat que els trens de Rodalies que queden morts a l'estació de Sant Celoni (línia R2 Nord) es puguin allargar fins a Hostalric o Maçanet Massanes per poder disposar de més alternatives i més freqüència de tren. Una reivindicació de llarg recorregut que, de moment, no té resposta.
Jordi Grau té 45 anys, treballa de director financer d'una administració pública a Barcelona. Viu a Sant Celoni i durant molt temps va anar a la feina amb tren, però la pandèmia de la Covid-19 ho va canviar tot. Les restriccions sanitàries el van "obligar", no solament al teletreball i les reunions virtuals, sinó també a utilitzar més el cotxe el dia que requeria la seva presència física a la feina. A la fi, la durada de la crisi sanitària l'han acabat acostumat a deixar el tren i desplaçar-se a treballar amb el cotxe.
I això, que Sant Celoni no disposa d'un mal servei de ferrocarril per anar i tornar de Barcelona ja sigui amb Rodalies o mitjana distància. Amb tot, Jordi Grau, prefereix anar a la feina amb cotxe per una qüestió de temps, sobretot a les tardes quan torna a casa. "Tardo el mateix temps per anar de la feina a casa que de la feina a l'estació de Sants a Barcelona", ha explicat a NacióDigital.
Quantificat en temps diu que des que surt de la feina fins que arriba a casa hi està poc més de 45 minuts. Per fer el mateix trajecte al matí hi està una hora justa, ja que hi ha més trànsit. En qualsevol cas, si el desplaçament el fes amb tren el temps mínim que ha d'invertir és d'una hora i tres quarts. Per tant, anar amb cotxe li suposa guanyar cada dia una hora i mitja i, amb la qual cosa, adaptar i flexibilitzar millor els seus horaris pel fet de no haver de dependre del transport públic "que no sempre és puntual i, cada dos per tres, hi ha algun problema", remarca Grau.
Per al directiu celoní anar a treballar amb el cotxe li aporta un munt d'avantatges, però també assegura que l'encariment del preu dels carburants podria fer-li "replantejar un retorn al tren", tot i que el hàndicap dels horaris pesa molt. També reconeix que l'alliberament dels peatges de les autopistes i, en aquest cas l'AP-7, ha fet créixer molt el trànsit i, en conseqüència més accidents.
Acabar la línia 9
Jordi Grau no és del tot contrari a haver de pagar una taxa de 4 euros per entrar, sortir o circular per Barcelona, però en aquest cas és reivindicatiu i a canvi exigeix a les autoritats competents millors serveis públics com per exemple les problemàtiques obres de la línia 9. Que s'acabin de tunelar els quilòmetres de túnel que falten a la part alta de la ciutat, cosa que milloraria molt les connexions internes de Barcelona i les combinacions serien millors "després potser ens podríem replantejar moltes coses". Per Grau, si no hi ha millors serveis no té sentit que es fiscalitzen les persones que no tenen més alternatives.
Una altra de les circumstàncies que han apartat al veí de Sant Celoni del tren és la distribució horària que tenen per fer circular els trens: "No he entès mai que un tren de mitjana distància el posin pocs minuts després d'un Rodalies, això fa que el tren més ràpid atrapi al més lent i perdi molt temps pel camí". Reivindicació que comparteix amb Marta Colomé.
Marta Colomé té 49 anys, treballa de periodista a la Generalitat de Catalunya. Viu a Breda (la Selva), però tot i que al seu poble hi ha estació de tren -a tres quilòmetres del centre- va a buscar-lo a Sant Celoni (Vallès Oriental) per anar a la feina, ja que des d'aquesta estació hi ha més freqüències horàries i també la possibilitat de poder anar amb tren de mitjana distància o semidirecte.
Fa més de vint anys que fa aquest trajecte de la línia de Rodalies R11. Remarca que molts dies el tren passa amb retard ni que sigui pocs minuts, però que, a la fi, li suposa arribar a destí més tard del previst i tot plegat es va acumulant. El seu lloc de feina és a la Zona Franca i amb mala combinació de transport públic. "Això fa que si el tren no arriba a l'hora prevista a Sants, puc perdre l'autobús que va a la Zona Franca i hagi d'esperar 30 minuts més l'autobús següent".
Amb tot, reconeix que l'R11 no és pas la línia que té més problemes de Catalunya, però considera que les instal·lacions tenen mancances importants.
I seguint aquest fil no dubte en dir que "fa vint anys trigava menys en arribar a Barcelona que no pas ara" i el motiu és ben gràfic, ja que si bé és veritat que hi ha més trens, més còmodes i més ràpids resulta que per davant hi ha altres trens que circulen per la mateixa via i paren a totes les estacions sense poder-los avançar. "Caldria desdoblar la via perquè els trens semidirectes fossin ràpids de veritat".
Sobre això, diu Marta Colomé, cal sumar-hi les manifestacions de protesta, els atropellaments o les inclemències meteorològiques que complica la circulació. A més, habitualment no es dona mai informació "i nosaltres tancades dintre del vagó sense saber que és el que passa ni l'estona que hi haurem d'estar".
També és de les que creu que el servei de Rodalies que queda mort a Sant Celoni es pogués allargar, com a mínim fins a Hostalric, d'aquesta manera hi hauria usuaris d'altres municipis de la comarca que disposarien de més oportunitats i millors combinacions per fer els seus desplaçaments amb tren.
Rapidesa, comoditat i reivindicació
La línia de Rodalies 11 sobre el paper no està pas mal servida perquè ofereix algunes possibilitats interessants per arribar amb certa rapidesa a Barcelona o Girona, sobretot si el tren s'agafa a l'estació de Sant Celoni. És per això que per a molts usuaris dels pobles del Baix Montseny la seva estació de referència és a Sant Celoni, tinguin o no estació al seu municipi d'origen.
Durada del trajecte Sant Celoni-Barcelona
Bus: 140 minuts
Tren mitja distància: 41 minuts
Tren semidirecte: 48 minuts
Tren Rodalies: 65 minuts
Cotxe: 49 minuts
Bus: 140 minuts
Tren mitja distància: 41 minuts
Tren semidirecte: 48 minuts
Tren Rodalies: 65 minuts
Cotxe: 49 minuts
No és d'estranyar, doncs, que usuaris de municipis amb estació de tren com Gualba, Breda, Riells i Viabrea i Hostalric insisteixin en la necessitat que els trens de Rodalies que queden morts a l'estació de Sant Celoni (línia R2 Nord) es puguin allargar fins a Hostalric o Maçanet Massanes per poder disposar de més alternatives i més freqüència de tren. Una reivindicació de llarg recorregut que, de moment, no té resposta.
Jordi Grau cada dia va de Sant Celoni a Barcelona amb cotxe a treballar. Foto: Jordi Purtí
Jordi Grau té 45 anys, treballa de director financer d'una administració pública a Barcelona. Viu a Sant Celoni i durant molt temps va anar a la feina amb tren, però la pandèmia de la Covid-19 ho va canviar tot. Les restriccions sanitàries el van "obligar", no solament al teletreball i les reunions virtuals, sinó també a utilitzar més el cotxe el dia que requeria la seva presència física a la feina. A la fi, la durada de la crisi sanitària l'han acabat acostumat a deixar el tren i desplaçar-se a treballar amb el cotxe.
I això, que Sant Celoni no disposa d'un mal servei de ferrocarril per anar i tornar de Barcelona ja sigui amb Rodalies o mitjana distància. Amb tot, Jordi Grau, prefereix anar a la feina amb cotxe per una qüestió de temps, sobretot a les tardes quan torna a casa. "Tardo el mateix temps per anar de la feina a casa que de la feina a l'estació de Sants a Barcelona", ha explicat a NacióDigital.
Quantificat en temps diu que des que surt de la feina fins que arriba a casa hi està poc més de 45 minuts. Per fer el mateix trajecte al matí hi està una hora justa, ja que hi ha més trànsit. En qualsevol cas, si el desplaçament el fes amb tren el temps mínim que ha d'invertir és d'una hora i tres quarts. Per tant, anar amb cotxe li suposa guanyar cada dia una hora i mitja i, amb la qual cosa, adaptar i flexibilitzar millor els seus horaris pel fet de no haver de dependre del transport públic "que no sempre és puntual i, cada dos per tres, hi ha algun problema", remarca Grau.
Per al directiu celoní anar a treballar amb el cotxe li aporta un munt d'avantatges, però també assegura que l'encariment del preu dels carburants podria fer-li "replantejar un retorn al tren", tot i que el hàndicap dels horaris pesa molt. També reconeix que l'alliberament dels peatges de les autopistes i, en aquest cas l'AP-7, ha fet créixer molt el trànsit i, en conseqüència més accidents.
Acabar la línia 9
Jordi Grau no és del tot contrari a haver de pagar una taxa de 4 euros per entrar, sortir o circular per Barcelona, però en aquest cas és reivindicatiu i a canvi exigeix a les autoritats competents millors serveis públics com per exemple les problemàtiques obres de la línia 9. Que s'acabin de tunelar els quilòmetres de túnel que falten a la part alta de la ciutat, cosa que milloraria molt les connexions internes de Barcelona i les combinacions serien millors "després potser ens podríem replantejar moltes coses". Per Grau, si no hi ha millors serveis no té sentit que es fiscalitzen les persones que no tenen més alternatives.
Una altra de les circumstàncies que han apartat al veí de Sant Celoni del tren és la distribució horària que tenen per fer circular els trens: "No he entès mai que un tren de mitjana distància el posin pocs minuts després d'un Rodalies, això fa que el tren més ràpid atrapi al més lent i perdi molt temps pel camí". Reivindicació que comparteix amb Marta Colomé.