28
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
9:06h
Visitar casa seva és entrar a un autèntic Taller Museu del Vestit i fer una mirada retrospectiva de dècades plenes d'enyorança que van marcar una època. Un viatge a la història a través de les peces de roba que confeccionava el sastre Joaquim Mayugo (Breda, 19 de juliol de 1936). Un sastre que va entrar a l'ofici per influència de la seva mare que era modista i que la professió li ha permès vestir cantants d'òpera, actrius i actors de teatre i que les seves creacions hagin desfilat per les passarel·les de moda de tot l'Estat.
Ara, amb 85 anys, ha arribat el moment d'obrir l'armari i classificar els més de 3.000 creacions que encara guarda, alguns del segle XVIII. Joaquim Mayugo ens obre la porta del seu Taller Museu del Vestit a Breda.
- D'on li ve fer de sastre?
- La meva mare era una molt bona modista aquí a Breda i tot el que he après és d'ella. Vaig començar amb la sastreria fins a haver acabat la mili. Cap als anys 1950 al poble hi havia quatre sastres i per això vaig anar a Barcelona per acabar d'aprendre l'ofici i aviat vaig obrir el meu taller on confeccionava i dissenyava la roba.
- I vostè devia tenir bones mans també?
- Abans sí, ara les mans ja no em responen tant.
- No ha sigut un sastre qualsevol. Vostè ha voltat món?
- Durant vint anys (1979-1999) vaig formar part de la Societat de Mestres Sastres de Barcelona-La Confiança. Gràcies a això les meves creacions van voltar per Madrid, Oviedo, Xerès de la Frontera, a l'Exposició Universal de Sevilla i vaig tenir l'oportunitat en el 21è Congrés Mundial de la Moda que es va celebrar a Viena l'any 1985. Era l'únic sastre de l'Estat espanyol que hi era present. També vaig fer classes de costura i sastreria i he atès la meva pròpia botiga.
- I també s'introdueix en el món del teatre i l'òpera...
-I tant!, he tingut l'oportunitat de vestir un gran nombre d'artistes que ara no recordo massa els noms, però sí que hi ha sopranos com Ana Puche, Maria Àngels Sarroca o Sara Blanch i tinc vestits de l'òpera La Bohème, La Flauta Màgica o La Traviata. També he vestit a la pianista russa Olga Kobekina i la ballarina Margarida Ponce. A més, encara ara, vesteixo grups de teatre amb els vestits que disposo a la col·lecció. Ara mateix estic fent un vestit de la Blancaneu i la seva madastra per al Ballet de Girona.
- Quin procés segueix per vestir-los?
- Només veient la persona ja m'imagino el vestit. No m'és gens difícil. Cada vegada que vaig a veure un espectacle en trec partit. Fa poc vaig anar a un casament i vaig veure una senyora amb un vestit molt bonic, però jo ma me'l vaig imaginar d'una altra manera.
- Vostè es considera un artesà?
- Sí. Quan vaig començar ni pensaments de fer de modista. Però així que vaig començar l'ofici el trobava molt monòton i vaig haver de buscar nous camins per sentir-me realitzat i creatiu. Ara és diferent tot ha evolucionat molt, i no pas només el tipus de gènere de la roba. Continuo pensant que l'autèntic modista és el que treballa a mà, cosa que actualment es fa poc. Amb les noves tecnologies hi ha dissenyadors que no saben fer patrons, ni tallar, ni cosir.
- I ara toca obrir l'armari i posar ordre als 3.000 vestits de la col·lecció i fer-la conèixer al públic amb aquest Taller-Museu del Vestit?
- Sí, és hora de posar una mica d'ordre, però els tinc força ben classificats per èpoques i els exposo en quatre sales, una de les quals és permanent. Aquí s'hi pot veure les meves creacions personals i algunes adquisicions que daten del segle XVIII. Vestits d'òpera, de cinema, de núvia, de festa. Una mica de tot. El que pretenc és que la gent tingui afició amb la moda i que es valori la nostra feina.
- I la sala Margarita Xirgu?
- La seva mare era de Breda i ella no va néixer aquí perquè el seu pare per feina el van destinar a Molins de Rei, però quan van marxar ja estava embarassada. Un dia em van donar una roba que havia sigut seva i, per això, he fet la sala Margarita Xirgu.
- I no en té prou amb el museu que a més ha fet un petit teatre?
- Sí, el Teatre Quim al pati de casa meva on es representen obres i petites actuacions. També organitzo activitats Cercle Bredenc i els claustres de Breda. El programa s'inaugurarà el 15 de maig. La visita a l'exposició i al teatre funcionà amb el mètode de taquilla inversa i la recaptació és solidària amb la Fundació Oncolliga Girona-Lliga Catalana d'Ajuda al Malalt de Càncer.
Ara, amb 85 anys, ha arribat el moment d'obrir l'armari i classificar els més de 3.000 creacions que encara guarda, alguns del segle XVIII. Joaquim Mayugo ens obre la porta del seu Taller Museu del Vestit a Breda.
- D'on li ve fer de sastre?
- La meva mare era una molt bona modista aquí a Breda i tot el que he après és d'ella. Vaig començar amb la sastreria fins a haver acabat la mili. Cap als anys 1950 al poble hi havia quatre sastres i per això vaig anar a Barcelona per acabar d'aprendre l'ofici i aviat vaig obrir el meu taller on confeccionava i dissenyava la roba.
- I vostè devia tenir bones mans també?
- Abans sí, ara les mans ja no em responen tant.
- No ha sigut un sastre qualsevol. Vostè ha voltat món?
- Durant vint anys (1979-1999) vaig formar part de la Societat de Mestres Sastres de Barcelona-La Confiança. Gràcies a això les meves creacions van voltar per Madrid, Oviedo, Xerès de la Frontera, a l'Exposició Universal de Sevilla i vaig tenir l'oportunitat en el 21è Congrés Mundial de la Moda que es va celebrar a Viena l'any 1985. Era l'únic sastre de l'Estat espanyol que hi era present. També vaig fer classes de costura i sastreria i he atès la meva pròpia botiga.
"He tingut l'oportunitat de vestir un gran nombre d'artistes que ara no recordo massa els noms, però sí que hi ha sopranos com Ana Puche, Maria Àngels Sarroca o Sara Blanch"
- I també s'introdueix en el món del teatre i l'òpera...
-I tant!, he tingut l'oportunitat de vestir un gran nombre d'artistes que ara no recordo massa els noms, però sí que hi ha sopranos com Ana Puche, Maria Àngels Sarroca o Sara Blanch i tinc vestits de l'òpera La Bohème, La Flauta Màgica o La Traviata. També he vestit a la pianista russa Olga Kobekina i la ballarina Margarida Ponce. A més, encara ara, vesteixo grups de teatre amb els vestits que disposo a la col·lecció. Ara mateix estic fent un vestit de la Blancaneu i la seva madastra per al Ballet de Girona.
- Quin procés segueix per vestir-los?
- Només veient la persona ja m'imagino el vestit. No m'és gens difícil. Cada vegada que vaig a veure un espectacle en trec partit. Fa poc vaig anar a un casament i vaig veure una senyora amb un vestit molt bonic, però jo ma me'l vaig imaginar d'una altra manera.
- Vostè es considera un artesà?
- Sí. Quan vaig començar ni pensaments de fer de modista. Però així que vaig començar l'ofici el trobava molt monòton i vaig haver de buscar nous camins per sentir-me realitzat i creatiu. Ara és diferent tot ha evolucionat molt, i no pas només el tipus de gènere de la roba. Continuo pensant que l'autèntic modista és el que treballa a mà, cosa que actualment es fa poc. Amb les noves tecnologies hi ha dissenyadors que no saben fer patrons, ni tallar, ni cosir.
"Aquí s'hi pot veure les meves creacions personals i algunes adquisicions que daten del segle XVIII. Vestits d'òpera, de cinema, de núvia, de festa. Una mica de tot."
- I ara toca obrir l'armari i posar ordre als 3.000 vestits de la col·lecció i fer-la conèixer al públic amb aquest Taller-Museu del Vestit?
- Sí, és hora de posar una mica d'ordre, però els tinc força ben classificats per èpoques i els exposo en quatre sales, una de les quals és permanent. Aquí s'hi pot veure les meves creacions personals i algunes adquisicions que daten del segle XVIII. Vestits d'òpera, de cinema, de núvia, de festa. Una mica de tot. El que pretenc és que la gent tingui afició amb la moda i que es valori la nostra feina.
Joaquim Mayugo a la sala Margarita Xirgu del seu Taller Museu del Vestit Foto: Jordi Purtí
- I la sala Margarita Xirgu?
- La seva mare era de Breda i ella no va néixer aquí perquè el seu pare per feina el van destinar a Molins de Rei, però quan van marxar ja estava embarassada. Un dia em van donar una roba que havia sigut seva i, per això, he fet la sala Margarita Xirgu.
- I no en té prou amb el museu que a més ha fet un petit teatre?
- Sí, el Teatre Quim al pati de casa meva on es representen obres i petites actuacions. També organitzo activitats Cercle Bredenc i els claustres de Breda. El programa s'inaugurarà el 15 de maig. La visita a l'exposició i al teatre funcionà amb el mètode de taquilla inversa i la recaptació és solidària amb la Fundació Oncolliga Girona-Lliga Catalana d'Ajuda al Malalt de Càncer.