«'El Llibre de la Selva' va cohesionar joves amb inquietuds artístiques a finals de la transició democràtica»

Cal que ens situem en perspectiva i endarrerim el temps uns quants anys, entre el 1986 i el 1991. Eren els darrers anys de la transició democràtica i el jovent era efervescent amb la necessitat d'explicar, d'innovar, de trencar amb un passat obscur. En aquest període un grup d'estudiants de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies d'ambients rurals com Breda, Arbúcies i Sant Hilari Sacalm van crear la publicació de còmic El llibre de la Selva que va esdevenir un mitjà de comunicació contracultural i underground de la joventut del moment.

Trenta anys més tard, Bernat Castanyer i Colomer (Breda, 2004) ha presentat el documental El Llibre de la Selva, còmic i contracultura en català a les comarques gironines 1986-1991, com a treball de recerca de batxillerat del mateix institut on va néixer El llibre de la Selva. L'autor ha reconstruït la història d'un mitjà que va marcar una època en aquesta part de la comarca de la Selva.

- Què és El llibre de la Selva?

- Va ser una revista que va tenir origen als anys vuitanta que va ajuntar un grup de joves que tenien inquietuds per dibuixar i recopilar tots els seus treballs i donar-li un ressò més enllà del que podia ser el seu cercle més proper d'amics.

- Una vegada fet aquest treball què creus que ha representat l'existència d'una revista d'aquesta mena?

- El llibre de la Selva va tenir un impacte social en el seu moment perquè a part de fer la revista els impulsor també van organitzar concerts, exposicions, però va amb tot i això va quedar una mica enterrat en l'oblit. En ser una revista contracultural i underground tampoc no interessava massa a la gent que allò calés. Amb aquest treball he pretès tornar altra vegada la memòria a la gent i valorar la feina que des d'aquesta revista es va fer en el seu moment.

- Què t'ha motivat portar a terme aquest treball?

- A mi sempre m'ha agradat molt el còmic i, en especial, el còmic underground que, de fet és el que sempre m'he trobat a casa i vaig voler saber d'on venia tot plegat. Un dia per casualitat vaig trobar exemplars a les golfes de casa i el meu pare em va explicar la història que hi havia al darrere, vaig entendre que era més que una revista i em va interessar i vaig fer el treball de recerca i reconstruir la història.

- A la societat actual li fa falta aquest pensament contracultural?

- Sí. Els joves d'avui estem tancats molt en el nostre món. Hi ha massa individualisme que predomina i ens ocupem dels nostres afers més immediats i també hi ha una tendència molt gran a queixar-se, però fem poc per solucionar-ho. El teixit associatiu que hi havia en aquell moment era molt actiu perquè els faltava moltes coses. Ara tenim de tot i aquell esforç ja no ens cal. Hauríem de revifar-ho amb els formats de la societat actual.

"Un underground que reivindicava que des del Montseny també es podien fer coses i que també s'estava vivint aquest moment. Aquestes qüestions que, certament, són també ben actuals era el que sentien els joves. El llibre de la Selva era la veu de tot plegat."

- Posant-nos en context en els anys que es publicava la revista, els dibuixants en els seus còmics ja parlaven de temes que ara són molt actuals com les okupacions, el sexe, la droga, la crítica al capitalisme...

- De fet, eren les preocupacions que tenien els joves d'aquell moment ho expressaven a través del seu art, que era el còmic. Eren anys del final de la transició democràtica i hi havia el desencís de l'hippisme i la utopia contracultural. Aquí a la Selva es vivia d'una manera diferent de com es vivia a les grans ciutats. Un underground que reivindicava que des del Montseny també es podien fer coses i que també s'estava vivint aquest moment. Aquestes qüestions que, certament, són també ben actuals era el que sentien els joves. El llibre de la Selva era la veu de tot plegat.

- Creus que va aportar molta creativitat cultural?

- Era una època que el còmic va esclatar. A l'Institut Montsoriu aquest grup de persones que van impulsar la revista també van tenir aquesta necessitat d'explicar coses a través del còmic, més enllà d'anar a classe i estudiar. Carles Blai, un professor de Formació Professional, va veure que aquest boom es podia canalitzar a través d'un fanzín. Així va néixer El llibre de la Selva.

- I en l'àmbit social?

- En l'àmbit social va representar un element cohesionador entre joves amb inquietuds artístiques i en l'àmbit personal, en molts casos, una pista cap al seu futur professional.
 
- Trenta anys després que se n'ha fet d'aquestes persones?

- Tots continuen fent alguna activitat artística sigui tocant la guitarra, dibuixant o escrivint i, en alguns casos com el d'en Quim Bou sí que ha continuat dedicant-se al còmic d'una manera professional.

- Com es finançava?

- Bàsicament de la publicitat i dels diners que feien quan organitzaven concerts. En qualsevol cas, al principi sí que feien diners, però va acabar sent deficitari.

- Estàs d'acord amb l'opinió de l'alcalde d'Arbúcies que el fet d'anar al Saló del Còmic de Barcelona va ser el començament del final?

- Van anar al Saló del Còmic amb la intenció que alguna distribuïdora s'interessés pel producte, però això d'alguna manera anava en contra dels ideals de la revista. Eren de l'opinió que en el moment que et subordines al finançament d'algú altre també t'estàs condicionant al pensament de la persona que posa els diners. Per ells això volia dir censura i tallar les ales. Per això, segurament, ja no s'ho van prendre com una qüestió excessivament professional i va prevaldre el fet d'anar al Saló del Còmic a fer-se conèixer però poca cosa més.

- Vist en perspectiva com es podria cohesionar el jovent d'avui?

- És una qüestió complicada. És important recuperar la importància del contacte visual i d'agrupar-se, organitzar-se i posar en comú allò que ens preocupa i utilitzant les noves tecnologies.