Marc Castellnou: «La transformació dels nostres boscos és inevitable, però podem decidir com fer-la»

Una vuitantena de persones han assistit a la sisena Jornada de les Guilleries que organitza la Càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona. Durant tot el matí s'han impartit ponències sobre com minimitzar el risc d'un gran incendi forestal: del medi natural al nucli urbà.

L’alcalde Joan Ramon Veciana, acompanyat dels directors de la Càtedra de l'Aigua, David Soler i Marc Ordeix ha donat la benvinguda als assistents i ha destacat el valor d'aquesta cita anual que des de fa sis anys té lloc a Sant Hilari Sacalm i ha recordat que van sorgir amb la idea de potenciar els espais verds urbans.

Marc Castellnou, responsable del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, ha advertit de la situació canviant del nostre entorn: "Si no es crea un espai obert, l'arbre no pot créixer i hi haurà una onada de canvi que transformarà els boscos. No podem evitar-ho, però podem decidir com fer-ho".

En aquest sentit, Castellnou alerta que "hem escollit esperar fins a l'últim moment com si el bosc fos diví, com si sempre hagués de ser jove" i es mostra convençut que la solució de problemes futurs passa per una bona gestió forestal. L'expert ha insistit en la importància d'assumir que el paisatge és totalment canviant i que el bosc necessita que l'ajudem a preservar la biodiversitat perquè el dia de demà puguem fer front al canvi climàtic: "És important que anem fent millores en els pròxims trenta anys i no voler-ho canviar tot de cop".

Les oportunitats dels espais cremats
Pere Pons, de la Universitat de Girona, ha explicat el procés de recolonització de grans àrees cremades, ha detallat els factors que afecten la biodiversitat després d'un gran incendi i ha exposat alternatives per aprofitar la fusta de boscos cremats. "Sorprenentment, les zones cremades de Catalunya creen espais oberts que donen oportunitats a moltes espècies d'ocells amenaçades", ha afirmat Pons per arribar a la conclusió que el foc no és una amenaça en sí pel que fa a la biodiversitat, però sí que pot modificar el règim natural d’incendis.
 
Josep Maria Tusell, del Consorci Forestal de Catalunya, ha parlat dels sistemes de prevenció d'incendis forestals i ha explicat l'evolució dels boscos que han passat del sector primari al terciari. "El canvi climàtic ens mostra els nostres defectes, els fa més visibles", ha expressat Tusell posant alguns exemples com la desaparició dels verns o el fet que els faigs ara ja arriben a les Agudes.

Maria Pipió, de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona ha remarcat que fa falta tenir franges perimetrals i fer-ne un manteniment anual: "Una actuació puntual no genera cap benefici perquè aporta més llum i més creixement de la vegetació."

Eduard Pla, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha citat el pi roig com una altra de les espècies que s'està veient afectada pel canvi climàtic i ha insistit en prioritzar la gestió forestal, ja que "millora la salut dels boscos i frena la defoliació de l'arbrat provocada pels efectes del canvi climàtic".

Guillem Canaleta, de la Fundació Pau Costa, ha presentat el projecte de gestió forestal a través de ramats de xais i cabrits (silvopastura). Sota el segell de "Ramats de foc" pretenen que els beneficis sobre el territori es traslladin al consumidor final quan consumeix o compra carn a restaurants i carnisseries. L'acte ha acabat amb una taula rodona per posar en comú les conclusions. La valoració d'aquesta Jornada de les Guilleries ha estat molt positiva, ja que s'ha generat un interessant debat amb aportacions d'experts i de persones del públic.