música

La I Assemblea Catalana de Lied confirma que Catalunya és líder mundial del gènere

S'ha celebrat aquest dissabte al Teatre Auditori de Llinars del Vallès

Actuació d'Esther Pinyol i Mireia Tarragó durant la I Assemblea Catalana de Lied | Txus Hidalgo
per Redacció, Llinars del Vallès, Catalunya | 28 de novembre de 2021 a les 16:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una vintena de directors i representants dels festivals i les entitats més importants del món liederístic, com el Palau de la Música Catalana, la Schubertíada de Vilabertran, el festival Life Victoria de Barcelona, a més de creadors, intèrprets i promotors del gènere, han participat aquest dissabte 27 de novembre a la I Assemblea Catalana de Lied al Teatre Auditori de Llinars del Vallès. L’acte, convocat pel president de La Fàbrica de Lied, el tenor Jordi Mas, ha confirmat el moment excepcional que viu la programació de lied al nostre país amb l’objectiu d’aglutinar les diferents sinergies i buscar estratègies de promoció del ‘lied català’.
 

Les conclusions de la I Assemblea Catalana de Lied –celebrada en el marc de l’XI Circuit Lied del Montseny– s’han concretat en els següents punts: implantar, projectar i reforçar la marca ‘Catalunya, país de lied’ com a referent de treball, estudi i promoció del gènere al nostre país; fomentar la creació, difusió i projecció nacional i internacional del ‘lied català’; instar a la creació d’una xarxa catalana de lied impulsada per entitats, indústria musical (segells, festivals i circuits), divulgadors i professionals; promocionar i programar estrenes d’obres dels compositors i intèrprets catalans en els festivals, circuits i programacions estables;

També crear i difondre un espai de comunicació de ‘lied català’ a través d’una plataforma que incorpori festivals i programacions, a més de fomentar estrenes i edicions; divulgar, conservar i difondre l’obra dels compositors i intèrprets catalans de lied a través de la seva trajectòria i obra publicada; catalogar, protegir i fer accessible l’arxiu històric sonor, bibliogràfic i gràfic dels compositors i intèrprets de lied als Països Catalans; divulgar la importància del lied català a escoles, instituts i universitats a través de sessions informatives, conferències, activitats pedagògiques i recitals;


Promocionar els nous talents del lied català a través de programes educatius, tallers de lied, beques, així com sessions amb intèrprets i compositors; potenciar la descentralització de la programació liederística a tot el territori català través de circuits, festivals i xarxes estables; i crear una taula de treball permanent per desenvolupar estratègies i polítiques culturals de projecció del lied a Catalunya, impulsada pels principals programadors.

La trobada de la I Assemblea Catalana de Lied ha reunit al cap de l’àrea de Música de l’Institut Català d’Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya; Xavier Cester, la directora artística adjunta del Palau de la Música, Mercedes Conde; el director de la Schubertíada, Víctor Medem; la presidenta de la fundació Victoria de los Ángeles, Helena Mora; la coordinadora de Barcelona Obertura, Martina Ribalta; el compositor Joan Magrané; el director editorial del Grup Enderrock i la revista 440Clàssica&Jazz, Lluís Gendrau; la directora del segell Seed Music, Rut Martínez Ribot; el director de la Revista Musical Catalana, Albert Torrens; el cantant i president de la Fàbrica de Lied, Jordi Mas; el cantant David Alegret; el pianista i professor de l’ESMUC, Francisco Poyato; el cantant i gestor cultural, Enric Martínez-Castigniani; el pianista i president de l’Associació Joan Manén, Daniel Blanch; la cantant, musicòloga i directora del festival Barcelona Festival of Song, Patricia Caicedo; la cantant i impulsora del projecte Jams de Lied, Mercedes Gancedo; i la crítica i gestora cultural, Meritxell Tena.



 
En la primera taula sobre creació i pedagogia, intèrprets, pedagogs i compositors han compartit la necessitat d’un espai compartit per posar en comú iniciatives que sovint s’han d’aixecar a nivell personal. Entre altres idees, s’ha debatut sobre els punts forts del gènere a Catalunya, com la proliferació de circuits i festivals, i els punts febles, com per exemple, una certa reticència a programar ‘lied català’ o la dificultat en la tasca d’investigació i protecció del patrimoni català.
 
En la segona taula de debat, representants d’institucions públiques, indústria musical, i mitjans han ofert la seva visió sobre com crear una escena pròpia del lied a Catalunya que permeti promocionar els artistes, difondre i editar-ne l'obra, obtenir suport de les institucions públiques i atreure el públic, tant a nivell nacional com internacional. En aquest sentit, s’ha defensat la necessitat de crear una marca específica per al ‘lied català’.
 

Actuació d'Esther Pinyol i Mireia Tarragó durant la I Assemblea Catalana de Lied Foto: Txus Hidalgo


Finalment, en la tercera taula rodona, programadors de festivals, com la Schubertíada o Life Victoria, i de grans equipaments, com el Palau de la Música, han destacat el bon estat de salut del lied a Catalunya, i les possibilitats que tenen de programació en relació amb el mercat, a més d’iniciatives que afavoreixen les residències artístiques o la projecció de l’obra dels compositors catalans en l’àmbit internacional.

 

Participació