26
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
10:57h
Jaume Mora és president de l'Associació Cultural Vallgorguina (ACV) des de l'any 1986. Una entitat que precisament aquest mes d'octubre compleix 40 anys de vida i encara ara és un dels motors culturals i socials del poble. L’edició de la revista La Vall, la publicació d’alguns llibres relacionats amb la història local o l’organització del Premi Mossèn Narcís Saguer, la pàgina web acvvallgorguina.org, entre altres activitats, en porten el seu segell.
- Des de quan és activa l'Associació Cultural Vallgorguina?
- Va nèixer el mes d'octubre de l'any 1981. Per tant, ara estem celebrant els 40 anys d'existència.
- Quins són els objectius que es va marcar l'ACV?
- Bé, abans de néixer l'ACV al poble hi havia diferents entitats i grups. En un moment determinat vàrem trobar-nos en el Xeremell i vam decidir fundar una associació que aglutinés tots els grups perquè consideràvem que d'aquesta manera es donava més cobertura i amplitud a la vida social i cultural de Vallgorguina. Podem dir que aquest era el gran objectiu.
- Fa molt que presideix l'entitat?
- Ja fa massa anys que en sóc president, però costa trobar un relleu (riu). En sóc president des de l'any 1986 i estaria bé poder trobar algú que volgués ser-hi al davant per donar-hi un nou impuls. Els que hi som ara ja va sent hora que fem un pas al costat.
- Les activitats que està portant a terme quines són?
- Ens interessa molt aprofundir en la història de Vallgorguina i portar a terme altres activitats com el Carnestoltes sempre que la pandèmia ens ho permeti, organitzem una cantada d'havaneres a l'estiu, impulsem diverses exposicions durant l'any, el premi literari Mn Narcís Saguer, el tió. D'alguna manera volem potenciar tot allò que sigui de cultura popular.
- Com els gegants?
- Els gegants de Vallgorguina van néixer l'any 1985. Tres anys abans vàrem fer unes jornades de cultura popular aquí Vallgorguina i vàrem aconseguir que vinguessin gegants de diferents pobles i això ens va animar a tenir gegants propis. Vàrem començar a moure-ho, prendre mides a gegants de Gualba, Mataró, Sant Celoni... i d'aquesta manera els vàrem inaugurar l'any 1985, en Bernat i l'Elionor.
- I des de fa 40 anys editen la revista La Vall...
- Va néixer l'octubre del 1981, el mateix any que l'ACV. Primer era un full escrit per les dues cares. Poc a poc va anar creixent fins a les 32 pàgines que són les que hem mantingut des de fa temps. Formem part de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). També disposem de la pàgina web http://acvvallgorguina.org/ on expliquem la majoria d'activitats que fem.
- I l'altra activitat important és el premi literari Mossèn Narcís Saguer. Trenta-set anys i diferents etapes oi?
- L'organitzem des de l'any 1985. primer l'havíem fet en uns patis del darrera de l'Hotel Vallgorguina. La impulsora va ser la Carme Perxachs. Hi han intervingut persones tan reconegudes com Miquel Coll i Alentorn, mossèn Pere Ribot, Rosa Victòria Gras, Albert Manent entre d'altres persones, com el jurat actual, no em vull oblidar de ningú per reconèixer la seva predisposició. També va ser-hi al davant l'Anna, dona de Ricard Pascual Guasch, que també formava part de l'ACV. Més endavant va agafar el relleu la Mercè Gàrriz, que actualment és la secretària del Premi.
- Un Premi que va començar amb una idea i que amb el temps s'ha anat modificant...
- Vàrem començar amb poesia i prosa i ens arribaven treballs d'altres pobles d'història, però nosaltres el que volíem era recollir la història de Vallgorguina. Era molt complicat i ens en vàrem desdir. Un any, però, vàrem crear una beca per treballs de Vallgorguina, però no ha tingut continuïtat. Actualment només és un premi de poesia. L'Ajuntament hi col·labora amb la part econòmica del premi i l'ACV publica l'obra guanyadora.
- Malgrat ser un premi d'un poble petit té valor tant pel nombre de participants de cada any com de la seva procedència?
- El fet de donar un premi en metàl·lic i la publicació de l'obra hi fa molt. El que atrau més és la publicació de l'obra.
- I de cara al futur que ha previst l'ACV?
- Bé, som pocs a la junta i hem de treballar per aconseguir que hi hagi gent més jove que hi vulgui entrar. De moment volem mantenir la revista La Vall (de periodicitat bimensual), actes de carrer, seguir amb el Premi Mn Narcís Saguer i fer algun llibre relacionat amb la història local.
- Precisament per l'interès de la història local és el motiu que disposen d'un fons molt interessant de fotografies antigues?
- Fer un recull de tot allò històric per Vallgorguina és una de les tasques importants de l’associació i això inclou documents i fotografies. Per exemple d'imatges dels anys seixanta del segle passat i anteriors en tenim prop de 1.500 que en tot aquest temps hem anat recollint. A tot això cal sumar-hi les més actuals que fa que tinguem un fons de prop de 4.000 fotografies. De documents arxivats també superen el miler. Molta documentació l'hem aconseguida de gent que estiuejava a Vallgorguina ja que era la que feia més fotos.
- Una manera per no perdre els orígens?
- I tant. Si algun dia l’'CV deixa d'existir hem d'aconseguir que tot aquest fons documental passi a algun lloc segur perquè no es perdi. L'arxiu de l'Ajuntament potser seria un lloc prou adequat.
- I l'Associació Cultural Vallgorguina com es manté?
- Som al voltant de 180 socis, amb la pandèmia de la Covid-19 ens ha baixat una mica, que paguem una quota, per la revista tenim una trentena d'anunciants i l’Ajuntament sempre ens ha ajudat.
- Des de quan és activa l'Associació Cultural Vallgorguina?
- Va nèixer el mes d'octubre de l'any 1981. Per tant, ara estem celebrant els 40 anys d'existència.
- Quins són els objectius que es va marcar l'ACV?
- Bé, abans de néixer l'ACV al poble hi havia diferents entitats i grups. En un moment determinat vàrem trobar-nos en el Xeremell i vam decidir fundar una associació que aglutinés tots els grups perquè consideràvem que d'aquesta manera es donava més cobertura i amplitud a la vida social i cultural de Vallgorguina. Podem dir que aquest era el gran objectiu.
- Fa molt que presideix l'entitat?
- Ja fa massa anys que en sóc president, però costa trobar un relleu (riu). En sóc president des de l'any 1986 i estaria bé poder trobar algú que volgués ser-hi al davant per donar-hi un nou impuls. Els que hi som ara ja va sent hora que fem un pas al costat.
- Les activitats que està portant a terme quines són?
- Ens interessa molt aprofundir en la història de Vallgorguina i portar a terme altres activitats com el Carnestoltes sempre que la pandèmia ens ho permeti, organitzem una cantada d'havaneres a l'estiu, impulsem diverses exposicions durant l'any, el premi literari Mn Narcís Saguer, el tió. D'alguna manera volem potenciar tot allò que sigui de cultura popular.
- Com els gegants?
- Els gegants de Vallgorguina van néixer l'any 1985. Tres anys abans vàrem fer unes jornades de cultura popular aquí Vallgorguina i vàrem aconseguir que vinguessin gegants de diferents pobles i això ens va animar a tenir gegants propis. Vàrem començar a moure-ho, prendre mides a gegants de Gualba, Mataró, Sant Celoni... i d'aquesta manera els vàrem inaugurar l'any 1985, en Bernat i l'Elionor.
- I des de fa 40 anys editen la revista La Vall...
- Va néixer l'octubre del 1981, el mateix any que l'ACV. Primer era un full escrit per les dues cares. Poc a poc va anar creixent fins a les 32 pàgines que són les que hem mantingut des de fa temps. Formem part de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). També disposem de la pàgina web http://acvvallgorguina.org/ on expliquem la majoria d'activitats que fem.
La Vall, una revista bimensual amb 40 anys d'història Foto: Jordi Purtí
- I l'altra activitat important és el premi literari Mossèn Narcís Saguer. Trenta-set anys i diferents etapes oi?
- L'organitzem des de l'any 1985. primer l'havíem fet en uns patis del darrera de l'Hotel Vallgorguina. La impulsora va ser la Carme Perxachs. Hi han intervingut persones tan reconegudes com Miquel Coll i Alentorn, mossèn Pere Ribot, Rosa Victòria Gras, Albert Manent entre d'altres persones, com el jurat actual, no em vull oblidar de ningú per reconèixer la seva predisposició. També va ser-hi al davant l'Anna, dona de Ricard Pascual Guasch, que també formava part de l'ACV. Més endavant va agafar el relleu la Mercè Gàrriz, que actualment és la secretària del Premi.
"Vàrem començar amb poesia i prosa i ens arribaven treballs d'altres pobles d'història, però nosaltres el que volíem era recollir la història de Vallgorguina. Era molt complicat i ens en vàrem desdir."
- Un Premi que va començar amb una idea i que amb el temps s'ha anat modificant...
- Vàrem començar amb poesia i prosa i ens arribaven treballs d'altres pobles d'història, però nosaltres el que volíem era recollir la història de Vallgorguina. Era molt complicat i ens en vàrem desdir. Un any, però, vàrem crear una beca per treballs de Vallgorguina, però no ha tingut continuïtat. Actualment només és un premi de poesia. L'Ajuntament hi col·labora amb la part econòmica del premi i l'ACV publica l'obra guanyadora.
- Malgrat ser un premi d'un poble petit té valor tant pel nombre de participants de cada any com de la seva procedència?
- El fet de donar un premi en metàl·lic i la publicació de l'obra hi fa molt. El que atrau més és la publicació de l'obra.
- I de cara al futur que ha previst l'ACV?
- Bé, som pocs a la junta i hem de treballar per aconseguir que hi hagi gent més jove que hi vulgui entrar. De moment volem mantenir la revista La Vall (de periodicitat bimensual), actes de carrer, seguir amb el Premi Mn Narcís Saguer i fer algun llibre relacionat amb la història local.
"Per exemple d'imatges dels anys seixanta del segle passat i anteriors en tenim prop de 1.500 que en tot aquest temps hem anat recollint. A tot això cal sumar-hi les més actuals que fa que tinguem un fons de prop de 4.000 fotografies."
- Precisament per l'interès de la història local és el motiu que disposen d'un fons molt interessant de fotografies antigues?
- Fer un recull de tot allò històric per Vallgorguina és una de les tasques importants de l’associació i això inclou documents i fotografies. Per exemple d'imatges dels anys seixanta del segle passat i anteriors en tenim prop de 1.500 que en tot aquest temps hem anat recollint. A tot això cal sumar-hi les més actuals que fa que tinguem un fons de prop de 4.000 fotografies. De documents arxivats també superen el miler. Molta documentació l'hem aconseguida de gent que estiuejava a Vallgorguina ja que era la que feia més fotos.
- Una manera per no perdre els orígens?
- I tant. Si algun dia l’'CV deixa d'existir hem d'aconseguir que tot aquest fons documental passi a algun lloc segur perquè no es perdi. L'arxiu de l'Ajuntament potser seria un lloc prou adequat.
- I l'Associació Cultural Vallgorguina com es manté?
- Som al voltant de 180 socis, amb la pandèmia de la Covid-19 ens ha baixat una mica, que paguem una quota, per la revista tenim una trentena d'anunciants i l’Ajuntament sempre ens ha ajudat.