05
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
16:19h
Acaba d'aparèixer i es presenta al públic el dia 10 d'octubre en el marc de la Fira de l'Olla 2021 de Breda el treball conjunt de la geòloga Anna Anglisano i de l'historiador Jordi GoñiLa tradició terrissera de Breda (s. XV - s. XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari, amb un pròleg del director del Museu Etnològic del Montseny La Gabella, d’Arbúcies, Jordi Tura.
Es tracta d'una aportació definitiva fins al moment sobre aquesta temàtica de tant d'interès per a la població selvatana i per a l'àmbit dels estudis entorn de la tradició de la terrissa en general a Catalunya, que abraça aspectes tècnics sobre l’extracció dels fangs i la seva manipulació fins a la confecció artesanal (i més endavant industrial) dels atuells de terrissa tan característics, tot passant pel pes històric de l'activitat i del col·lectiu terrisser a la vila, la seva organització i aspectes antropològics i culturals associats, entre els quals val la pena de destacar les derivades lingüístiques (un lèxic tradicional específic) o el paper que les dones hi han tingut històricament.
Tradició, usos i costums
El llibre apareix dins la col·lecció Estudis i textos (núm. 22, 2021) que edita el Centre d’estudis Selvatans amb el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Breda i l’Arxiu Comarcal de la Selva. El seu contingut és el resultat de la Beca de Recerca La Selva, que convoquen anualment el Consell Comarcal de la Selva i el Centre d‘Estudis Selvatans. Anna Anglisano va guanyar la beca en el seu moment amb un estudis sobre la naturalesa dels fangs i localització i evolució de les terreres utilitzats per a la confecció de la típica terrissa de Breda, treball al qual s'han incorporat les recerques, documentals i orals, dutes a terme durant anys per l'investigador Jordi Goñi de manera que el treball resultant és una presentació molt completa dels múltiples vessants d'interès d’aquesta tradició que ha marcat la fesomia i l'evolució de la vila montsenyenca.
S’hi recullen amb detall els primers esments d'aquesta tradició, els seus usos i costums, el seu vocabulari i una complet apèndix amb tots els forns i obradors documentats. Es pot afirmar que el llibre, a més d'analitzar de manera àmplia i aprofundida la tradició terrissera de Breda i fer-hi aportacions innovadores, recull i sintetitza tots els treballs anteriors sobre la matèria. A més, el fet que estigui profusament il·lustrat amb imatges històriques i actuals i amb dibuixos realitzats per antics terrissers (Josep Samon i Antoni Verdú) confereix al volum un interès suplementari. No hi ha dubte que esdevindrà una obra de referència i de consulta obligada sobre la terrissa bredenca, una tradició ancestral i una indústria encara en part vigent, que ocupa un lloc destacat i singular en l'àmbit de la ceràmica al nostre país.
Es tracta d'una aportació definitiva fins al moment sobre aquesta temàtica de tant d'interès per a la població selvatana i per a l'àmbit dels estudis entorn de la tradició de la terrissa en general a Catalunya, que abraça aspectes tècnics sobre l’extracció dels fangs i la seva manipulació fins a la confecció artesanal (i més endavant industrial) dels atuells de terrissa tan característics, tot passant pel pes històric de l'activitat i del col·lectiu terrisser a la vila, la seva organització i aspectes antropològics i culturals associats, entre els quals val la pena de destacar les derivades lingüístiques (un lèxic tradicional específic) o el paper que les dones hi han tingut històricament.
Tradició, usos i costums
El llibre apareix dins la col·lecció Estudis i textos (núm. 22, 2021) que edita el Centre d’estudis Selvatans amb el suport de la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Breda i l’Arxiu Comarcal de la Selva. El seu contingut és el resultat de la Beca de Recerca La Selva, que convoquen anualment el Consell Comarcal de la Selva i el Centre d‘Estudis Selvatans. Anna Anglisano va guanyar la beca en el seu moment amb un estudis sobre la naturalesa dels fangs i localització i evolució de les terreres utilitzats per a la confecció de la típica terrissa de Breda, treball al qual s'han incorporat les recerques, documentals i orals, dutes a terme durant anys per l'investigador Jordi Goñi de manera que el treball resultant és una presentació molt completa dels múltiples vessants d'interès d’aquesta tradició que ha marcat la fesomia i l'evolució de la vila montsenyenca.
S’hi recullen amb detall els primers esments d'aquesta tradició, els seus usos i costums, el seu vocabulari i una complet apèndix amb tots els forns i obradors documentats. Es pot afirmar que el llibre, a més d'analitzar de manera àmplia i aprofundida la tradició terrissera de Breda i fer-hi aportacions innovadores, recull i sintetitza tots els treballs anteriors sobre la matèria. A més, el fet que estigui profusament il·lustrat amb imatges històriques i actuals i amb dibuixos realitzats per antics terrissers (Josep Samon i Antoni Verdú) confereix al volum un interès suplementari. No hi ha dubte que esdevindrà una obra de referència i de consulta obligada sobre la terrissa bredenca, una tradició ancestral i una indústria encara en part vigent, que ocupa un lloc destacat i singular en l'àmbit de la ceràmica al nostre país.