13
de juny
del
2021
Actualitzat
el
14
de febrer
del
2022
a les
15:29h
Treballa a RAC1 des de l'any 2016 i forma part de la redacció d'esports. Laia Coll (Sant Celoni, 1991) es considera una privilegiada per poder fer la feina que li agrada i haver tingut l'oportunitat d'haver sigut una de les primeres dones, si no la primera, que ha narrat un partit de futbol i a més poder explicar la victòria de l'equip femení del FC Barcelona a la Champions. Diu que en el món del periodisme, encara hi ha estereotips de gènere que s'han de poder trencar perquè les dones es mereixen les mateixes oportunitats que els homes. Falten referents femenins. Defensa, la premsa local i comarcal, on ha après la professió. Ha col·laborat amb Ràdio Sant Celoni, ha estat a la redacció del 9 Nou del Vallès Oriental (2010-2015), Ràdio G (2015), editora de Fotlipou.com (2015-2016). Del 2014 al 2020 ha sigut corresponsal de la Federació Internacional d'Handbol a Espanya.
- Laia Coll, què tal l'experiència de narrar un partit de futbol i a més una final de la Champions League femenina amb el Barça?
- Tot ha anat molt ràpid, ja que, tot just la final de la Champions era el quart partit que narrava a la meva vida. Vaig començar a la tornada dels quarts de final d'aquesta competició, el Manchester City - Barça i la veritat que quan m'ho van proposar era una cosa que no m'havia pensat mai de la vida que pogués arribar a narrar futbol. Sí que tenia com a un dels meus objectius poder narrar handbol, cosa que vaig fer el desembre de l'any passat amb la Final Four de Colònia.
- Per tant, consideres que és un pas endavant narrar partits de futbol?
- Sí que ho és, i molt gran. Ho és per la repercussió que té i si s'escau que pots explicar la primera copa d'Europa de l'equip femení d'un equip català és una cosa brutal i, tot i que ja han passat uns quants dies, encara estic assimilant l'experiència d'haver pogut fer això i el privilegi que suposa poder explicar la història com a periodista.
- En una situació com aquesta que valores més la qüestió emocional o la professional?
- Per mi haver obert aquesta porta ha estat un pas molt important en l'àmbit professional. Quan era petita tenia molt clar que volia ser periodista dedicada als esports i penses que potser algun dia podràs ser el micròfon autònom en els partits del primer equip masculí del Barça, on hi ha hagut referents de dones periodistes, però la idea de narrar no me l'havia plantejat mai, precisament per això, perquè no hi ha referents. Tota la vida els referents han sigut homes. Quan vaig rebre la proposta va ser com un xoc, ho agafes ara o mai, per tant, el valor que dono a l'experiència professional és immens. Per altra banda, l'experiència emocional de poder explicar un fet que segur serà històric i ser la primera que ho fa em fa obrir una porta i em fa sentir privilegiada.
- Precisament, les jugadores del Barça quan van acabar el partit i eren campiones de la Champions deien que era més que un partit. Per elles era exercir de referents per a generacions futures. Si aquesta sensació de les jugadores la traslladem al periodisme esportiu femení ve a ser una cosa similar?
- Estic convençuda que s'ha fet un pas endavant perquè a RAC1 van provar-ho als quarts de final, i si després em van enviar a París i al Johan Cruyff a cobrir la semifinal i a Suècia on es va jugar la final és perquè la gent cada vegada ho està acceptant més. La repercussió que hi ha hagut i els comentaris que he rebut són molt positius i això ens ha d'animar a seguir. Fins ara no hi ha hagut noies que han desenvolupat aquesta tasca, però em sembla que hi ha molt bones periodistes i ens mereixem l'oportunitat, cosa que a mi fins el dia d'avui no he tingut.
- És evident que les federacions han de creure en l'esport femení perquè tingui un tractament igualitari amb relació al masculí. Les empreses periodístiques també s'ho han de creure?
- Sí, hi han de creure perquè costa molt. Tenim uns models marcats i trencar-los no és fàcil. Per exemple amb el futbol des de la primera final que va jugar el Barça fa dos anys a Budapest a la de Suècia del passat 17 de maig ja hi ha hagut alguns canvis importants pel que fa a la cobertura que s'ha dedicat als mitjans de comunicació. Les jugadores cada vegada són més conegudes i a mesura que elles com a grup van creixent els mitjans hi donen més resposta i és important que hi apostin, ja que, les dones que ens dediquem al periodisme esportiu també hi som i necessitem oportunitats i és una realitat que en tenim menys que els periodistes homes. Quan ens les donen responem.
- En el teu cas que treballes a la ràdio, l'oient està acostumat i habituat a sentir veus masculines en les narracions d'un partit de futbol o de qualsevol altre esport. El fet de sentir una veu femenina com creus que ho assimila l'aficionat que escolta el partit?
- Segurament pot ser que tingui un xoc pel fet que una veu femenina no és el mateix que una de masculina. Hi ha coses que la gent s'hi ha d'acostumar i acceptar, però és clar, si no ha sentit mai una noia a narrar potser amb la veu més aguda el sorprengui una mica, però com a societat també cal que fem un canvi de mentalitat.
- El següent pas per tenir un tracte igualitari seria poder narrar un partit del primer equip masculí del Barça?
- Ara he viscut una experiència inimaginable i em penso que m'he guanyat el dret de poder seguir-ho fent la temporada vinent. L'emissora té la idea de seguir apostant pel futbol femení, de fer més partits dels que hem fet fins ara. Amb tot i això, una cosa que no m'agrada i que he vist en aquest temps, és que només les noies podem parlar de futbol femení i els homes de futbol masculí. Doncs no, les noies si en sabem podem parlar de futbol femení i masculí igual que els homes si també en saben. No és una qüestió de gènere i és una de les barreres que s'han de trencar. Amb això, però, no vull pas dir que a RAC1 m'hagin donat el futbol femení perquè sóc una dona. Les coses han anat així, ja que a la redacció hi ha uns rols assignats i el futbol femení no el tenia ningú. Amb el temps els estereotips han de desaparèixer i que homes i dones puguem fer-ho tot.
- I aquest cap de setmana vinent altra vegada a Colònia a la Final Four d'Handbol. Aquest any sí?
- Ja veurem com anirà perquè el Barça tancarà un cicle després de molts anys amb en Xavi Pascual (Pasqui) al capdavant de l'equip. Per mi el Barça és el favorit, però després de l'experiència dels darrers anys la patacada ha sigut important. Fa molts anys que segueixo l'handbol i el mes de desembre passat vaig narrar les semifinals i la final de Colònia i tots aquests anys he seguit l'equip de molt a prop. Aquesta Champions suposa molt, ja que seria la desena de la història del club i em faria molta il·lusió poder-la explicar i que acabi bé.
- Laia Coll treballa a RAC1, un mitjà de comunicació de primer ordre, però abans d'arribar-hi ha passat per la premsa local i comarcal. És un fogueig necessari?
- Ho és tot. Vaig estudiar Comunicació Cultural a Girona i a segon de carrera vaig entrar al 9 Nou del Vallès Oriental, en els quatre anys que vaig estar en aquesta redacció vaig entendre el que era el periodisme. L'experiència em va obrir portes fins a arribar a RAC1, on puc fer ràdio que és el que a mi m'agrada. També he col·laborat a Ràdio Sant Celoni i he passat per Ràdio G a Granollers.
- Les expectatives de cara al futur quines són?
- Aquesta temporada emocionalment ha sigut molt forta perquè he pogut fer el pas endavant de narrar, tenia l'espineta, com t'he dit abans, de narrar partits d'handbol, cosa que fins ara no he tingut l'oportunitat i després s'hi ha afegit el futbol. El pas endavant està fet i ara toca millorar-lo. Per tant el primer objectiu és poder consolidar el que hem començat.
- Laia Coll, què tal l'experiència de narrar un partit de futbol i a més una final de la Champions League femenina amb el Barça?
- Tot ha anat molt ràpid, ja que, tot just la final de la Champions era el quart partit que narrava a la meva vida. Vaig començar a la tornada dels quarts de final d'aquesta competició, el Manchester City - Barça i la veritat que quan m'ho van proposar era una cosa que no m'havia pensat mai de la vida que pogués arribar a narrar futbol. Sí que tenia com a un dels meus objectius poder narrar handbol, cosa que vaig fer el desembre de l'any passat amb la Final Four de Colònia.
- Per tant, consideres que és un pas endavant narrar partits de futbol?
- Sí que ho és, i molt gran. Ho és per la repercussió que té i si s'escau que pots explicar la primera copa d'Europa de l'equip femení d'un equip català és una cosa brutal i, tot i que ja han passat uns quants dies, encara estic assimilant l'experiència d'haver pogut fer això i el privilegi que suposa poder explicar la història com a periodista.
- En una situació com aquesta que valores més la qüestió emocional o la professional?
- Per mi haver obert aquesta porta ha estat un pas molt important en l'àmbit professional. Quan era petita tenia molt clar que volia ser periodista dedicada als esports i penses que potser algun dia podràs ser el micròfon autònom en els partits del primer equip masculí del Barça, on hi ha hagut referents de dones periodistes, però la idea de narrar no me l'havia plantejat mai, precisament per això, perquè no hi ha referents. Tota la vida els referents han sigut homes. Quan vaig rebre la proposta va ser com un xoc, ho agafes ara o mai, per tant, el valor que dono a l'experiència professional és immens. Per altra banda, l'experiència emocional de poder explicar un fet que segur serà històric i ser la primera que ho fa em fa obrir una porta i em fa sentir privilegiada.
- Precisament, les jugadores del Barça quan van acabar el partit i eren campiones de la Champions deien que era més que un partit. Per elles era exercir de referents per a generacions futures. Si aquesta sensació de les jugadores la traslladem al periodisme esportiu femení ve a ser una cosa similar?
- Estic convençuda que s'ha fet un pas endavant perquè a RAC1 van provar-ho als quarts de final, i si després em van enviar a París i al Johan Cruyff a cobrir la semifinal i a Suècia on es va jugar la final és perquè la gent cada vegada ho està acceptant més. La repercussió que hi ha hagut i els comentaris que he rebut són molt positius i això ens ha d'animar a seguir. Fins ara no hi ha hagut noies que han desenvolupat aquesta tasca, però em sembla que hi ha molt bones periodistes i ens mereixem l'oportunitat, cosa que a mi fins el dia d'avui no he tingut.
"Les dones que ens dediquem al periodisme esportiu també hi som i necessitem oportunitats i és una realitat que en tenim menys que els periodistes homes. Quan ens les donen responem."
- És evident que les federacions han de creure en l'esport femení perquè tingui un tractament igualitari amb relació al masculí. Les empreses periodístiques també s'ho han de creure?
- Sí, hi han de creure perquè costa molt. Tenim uns models marcats i trencar-los no és fàcil. Per exemple amb el futbol des de la primera final que va jugar el Barça fa dos anys a Budapest a la de Suècia del passat 17 de maig ja hi ha hagut alguns canvis importants pel que fa a la cobertura que s'ha dedicat als mitjans de comunicació. Les jugadores cada vegada són més conegudes i a mesura que elles com a grup van creixent els mitjans hi donen més resposta i és important que hi apostin, ja que, les dones que ens dediquem al periodisme esportiu també hi som i necessitem oportunitats i és una realitat que en tenim menys que els periodistes homes. Quan ens les donen responem.
- En el teu cas que treballes a la ràdio, l'oient està acostumat i habituat a sentir veus masculines en les narracions d'un partit de futbol o de qualsevol altre esport. El fet de sentir una veu femenina com creus que ho assimila l'aficionat que escolta el partit?
- Segurament pot ser que tingui un xoc pel fet que una veu femenina no és el mateix que una de masculina. Hi ha coses que la gent s'hi ha d'acostumar i acceptar, però és clar, si no ha sentit mai una noia a narrar potser amb la veu més aguda el sorprengui una mica, però com a societat també cal que fem un canvi de mentalitat.
La periodista celonina també va seguir la final de la Copa de la Reina 2021 que el Barça va guanyarrr Foto: Laia Coll
- El següent pas per tenir un tracte igualitari seria poder narrar un partit del primer equip masculí del Barça?
- Ara he viscut una experiència inimaginable i em penso que m'he guanyat el dret de poder seguir-ho fent la temporada vinent. L'emissora té la idea de seguir apostant pel futbol femení, de fer més partits dels que hem fet fins ara. Amb tot i això, una cosa que no m'agrada i que he vist en aquest temps, és que només les noies podem parlar de futbol femení i els homes de futbol masculí. Doncs no, les noies si en sabem podem parlar de futbol femení i masculí igual que els homes si també en saben. No és una qüestió de gènere i és una de les barreres que s'han de trencar. Amb això, però, no vull pas dir que a RAC1 m'hagin donat el futbol femení perquè sóc una dona. Les coses han anat així, ja que a la redacció hi ha uns rols assignats i el futbol femení no el tenia ningú. Amb el temps els estereotips han de desaparèixer i que homes i dones puguem fer-ho tot.
"Aquesta Champions d'handbol suposa molt, ja que seria la desena de la història del club i em faria molta il·lusió poder-la explicar i que acabi bé. Fa molts anys que segueixo l'equip i per mi és el favorit."
- I aquest cap de setmana vinent altra vegada a Colònia a la Final Four d'Handbol. Aquest any sí?
- Ja veurem com anirà perquè el Barça tancarà un cicle després de molts anys amb en Xavi Pascual (Pasqui) al capdavant de l'equip. Per mi el Barça és el favorit, però després de l'experiència dels darrers anys la patacada ha sigut important. Fa molts anys que segueixo l'handbol i el mes de desembre passat vaig narrar les semifinals i la final de Colònia i tots aquests anys he seguit l'equip de molt a prop. Aquesta Champions suposa molt, ja que seria la desena de la història del club i em faria molta il·lusió poder-la explicar i que acabi bé.
- Laia Coll treballa a RAC1, un mitjà de comunicació de primer ordre, però abans d'arribar-hi ha passat per la premsa local i comarcal. És un fogueig necessari?
- Ho és tot. Vaig estudiar Comunicació Cultural a Girona i a segon de carrera vaig entrar al 9 Nou del Vallès Oriental, en els quatre anys que vaig estar en aquesta redacció vaig entendre el que era el periodisme. L'experiència em va obrir portes fins a arribar a RAC1, on puc fer ràdio que és el que a mi m'agrada. També he col·laborat a Ràdio Sant Celoni i he passat per Ràdio G a Granollers.
La periodista de RAC1, Laia Coll, en una final Four d'handbol a Colònia. Foto: Laia Coll
- Les expectatives de cara al futur quines són?
- Aquesta temporada emocionalment ha sigut molt forta perquè he pogut fer el pas endavant de narrar, tenia l'espineta, com t'he dit abans, de narrar partits d'handbol, cosa que fins ara no he tingut l'oportunitat i després s'hi ha afegit el futbol. El pas endavant està fet i ara toca millorar-lo. Per tant el primer objectiu és poder consolidar el que hem començat.