coronavirus

​«He après a valorar les coses menys materials»

En Jordi Alba, veí de Llinars, va estar tres mesos a l'UCI per coronavirus, i al despertar va patir un ictus del qual es recupera

per Jaume Ventura , 10 de març de 2021 a les 09:48 |
En Jordi a casa seva, a Llinars del Vallès | Jaume Ventura Busquets
L’onze de març del 2020, en Jordi creia que arrossegava una grip molt forta. No ho sabia, però estava infectat pel coronavirus. Un any després, aquest veí de Llinars del Vallès encara arrossega els símptomes de l’anomenat Covid persistent. En conversa amb NacióGranollers, explica com es troba i com afronta el futur.
 

Fa un any, en Jordi acudia a l’Hospital de Sant Celoni per una molesta grip. S’hi va estar una setmana, i després va ser traslladat a l’Hospital de Granollers, on s'hi va quedar durant tres mesos. I com que no responia als tractaments, el van haver de sedar tant que pràcticament va estar en coma induït. Fins que va poder despertar-se: "Va ser surrealista. estava completament desorientat. El pitjor, però, va ser quan em van dir que a la meva dona li havien admès que van pensar en desconnectar-me. Per sort, no ho van fer", diu.

Al despertar-se, però, en Jordi pesava 25 quilos menys i patia un ictus que li tenia paralitzada la meitat esquerra del cos, amb el que això suposa a nivell de pèrdua de mobilitat i autonomia. A més, el seu pare va morir per culpa del coronavirus, un fet que no li van dir fins al cap de dos mesos més. A tot plegat se li uneixen bloquejos, pèrdues de concentració, pericarditis, dolors a diverses parts del cos i el cansament del que parlen tots els malalts de la Covid persistent.


Al cap de poc, en Jordi va entrar a l’Institut Guttman, on fa fisioteràpia i logopèdia. Al principi hi va estar internat, però ara hi va tres cops per setmana. També treballa amb els neuropsicòlegs amb eines com una tablet on fa exercicis cognitius com puzzles, sudokus i sumes i restes. "No sóc molt optimistam però et diuen que has de ser-ho. I anem millorant, això sí", explica.

En Jordi, que abans de posar-se malalt dirigia una empresa a Barcelona i viatjava molt habitualment, reconeix que millora, però molt lentament. I és que, a més d’afrontar la seva situació, diu que el que està vivint l’ha ajudat en alguns aspectes concrets: "He après a valorar les coses menys materials. I a tenir paciència", destaca.


A l'hora de fer balanç, no s'oblida dels professionals que el van atendre a l'Hospital de Granollers: "Van tenir molta humanitat, i a la meva dona l'informaven sempre que podien", rememora.

Per recuperar-se, explica que compta amb el suport de la seva dona i els seus dos fills, però que també amb l’ajuda de poder veure els partits del Barça.
 
 

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Participació