09
de març
del
2021
Actualitzat
a les
15:44h
Catalunya va tancar el 2020 amb 5.737 desnonaments, sent la comunitat autònoma on més se'n van registrar l'any passat, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Al conjunt de l'Estat es van practicar 29.406 llançaments. Tant la xifra catalana com l'estatal representen una davallada respecte l'any anterior, però evidencien que les suspensions de desnonaments dictades per la Generalitat i la Moncloa han estat insuficients.
A la zona d'influència dels jutjats dels municipis del Baix Montseny, tant pel que fa al Vallès Oriental com a la Selva, s'han practicat un total de 312 desnonaments, dels quals 95 han estat per manca de pagament del lloguer i 219 en l'àmbit del pagament hipotecari.
Al Jutjat de Santa Coloma de Farners es van tramitar durant l'any 2020 un total de 127 desnonaments, dels quals 52 són a conseqüència del lloguer i 75 per una qüestió hipotecària. En canvi, al Jutgat de Granollers el total de desnonaments és de 185, dels quals 43 per lloguer i 134 per hipoteca.
Aquesta xifra és sensiblement inferior a les dades de l'any 2019. En el conjunt de les dues comarques els desnonaments van ser 785, dels quals 219 per un tema de lloguer i 483 van ser-ho per la hipoteca.
La reducció, pel que fa al descens general de desnonaments no amaga que els decrets de la Generalitat i el govern de l'Estat, a més de les mesures restrictives per la pandèmia, no han estat suficients per a reduir dràsticament aquesta xifra, oimés quan no té en compte altres desallotjaments com els de les ocupacions o els que es produeixen arran dels avisos judicials abans de l'ordre executiva.
"El 2021 pot ser un any duríssim de desnonaments"
La PAHC posa sobre la taula que els dos decrets aprovats contra els desnonaments han estat per "la pressió de les PAH i dels moviments per l'habitatge". La plataforma recorda que hi ha altres llançaments invisibilitzats, "com el de les ocupacions, que són moltíssims, o el de famílies que marxen de l'habitatge degut a la pressió de les immobiliàries i el capital abans de fer-se efectiu el desallotjament".
També recorda que "si no hagués estat pels desnonaments que hem arribat a aturar haurien estat molt més que un desnonament cada 48 hores". "És extremadament greu que en un any de pandèmia, en que s'està dient a la gent que es quedi a casa, hi hagi aquesta quantitat de desnonaments".
A més a més, la PAHC posa sobre la taula una problemàtica afegida. "Si amb la pandèmia ha crescut la pobresa i s'han reduït els desnonaments, això vol dir que molts dels llançaments que s'havien de fer durant aquest 2020 han quedat ajornats, i això vol dir que després de l'estat d'alarma hi haurà una onada de desnonaments, de manera que el 2021 pot ser un any duríssim", avisa la plataforma.
Des de la PAHC calculen que "aquesta moratòria de desnonaments vindran aquest any acumulats als que hi haurien d'haver normalment". "L'escenari és extremadament preocupant", avisa, i fa una crida "caldrà més que mai una organització forta pel dret a l'habitatge" i que "les institucions es posin les piles d'una vegada per garantir un dret que mentre estigui segrestat pel capital serà impossible de garantir".
Des de la PAHC es recorda l'advertiment que "mentre a Catalunya no hi ha ni un 1% de parc públic d'habitatge, a la Unió Europea aquest percentatge puja fins al 22%".
A la zona d'influència dels jutjats dels municipis del Baix Montseny, tant pel que fa al Vallès Oriental com a la Selva, s'han practicat un total de 312 desnonaments, dels quals 95 han estat per manca de pagament del lloguer i 219 en l'àmbit del pagament hipotecari.
Al Jutjat de Santa Coloma de Farners es van tramitar durant l'any 2020 un total de 127 desnonaments, dels quals 52 són a conseqüència del lloguer i 75 per una qüestió hipotecària. En canvi, al Jutgat de Granollers el total de desnonaments és de 185, dels quals 43 per lloguer i 134 per hipoteca.
Aquesta xifra és sensiblement inferior a les dades de l'any 2019. En el conjunt de les dues comarques els desnonaments van ser 785, dels quals 219 per un tema de lloguer i 483 van ser-ho per la hipoteca.
La reducció, pel que fa al descens general de desnonaments no amaga que els decrets de la Generalitat i el govern de l'Estat, a més de les mesures restrictives per la pandèmia, no han estat suficients per a reduir dràsticament aquesta xifra, oimés quan no té en compte altres desallotjaments com els de les ocupacions o els que es produeixen arran dels avisos judicials abans de l'ordre executiva.
Emilia Moreno i el seu fill desnonants a Breda el febrer de 2020 Foto: ACN
"El 2021 pot ser un any duríssim de desnonaments"
La PAHC posa sobre la taula que els dos decrets aprovats contra els desnonaments han estat per "la pressió de les PAH i dels moviments per l'habitatge". La plataforma recorda que hi ha altres llançaments invisibilitzats, "com el de les ocupacions, que són moltíssims, o el de famílies que marxen de l'habitatge degut a la pressió de les immobiliàries i el capital abans de fer-se efectiu el desallotjament".
També recorda que "si no hagués estat pels desnonaments que hem arribat a aturar haurien estat molt més que un desnonament cada 48 hores". "És extremadament greu que en un any de pandèmia, en que s'està dient a la gent que es quedi a casa, hi hagi aquesta quantitat de desnonaments".
A més a més, la PAHC posa sobre la taula una problemàtica afegida. "Si amb la pandèmia ha crescut la pobresa i s'han reduït els desnonaments, això vol dir que molts dels llançaments que s'havien de fer durant aquest 2020 han quedat ajornats, i això vol dir que després de l'estat d'alarma hi haurà una onada de desnonaments, de manera que el 2021 pot ser un any duríssim", avisa la plataforma.
Des de la PAHC calculen que "aquesta moratòria de desnonaments vindran aquest any acumulats als que hi haurien d'haver normalment". "L'escenari és extremadament preocupant", avisa, i fa una crida "caldrà més que mai una organització forta pel dret a l'habitatge" i que "les institucions es posin les piles d'una vegada per garantir un dret que mentre estigui segrestat pel capital serà impossible de garantir".
Des de la PAHC es recorda l'advertiment que "mentre a Catalunya no hi ha ni un 1% de parc públic d'habitatge, a la Unió Europea aquest percentatge puja fins al 22%".