judici de l'1-O

El celoní Josep Pagès i la resta de síndics electorals de l'1-O, a judici

Els síndics, que denuncien un atac contra la llibertat acadèmica, s'enfronten a penes de dos anys i nou mesos de presó pels delictes d'usurpació de funcions i desobediència

per Bernat Surroca , 3 de març de 2021 a les 10:03 |
La síndics s'enfronten a penes de dos anys i nou mesos de presó | Bernat Surroca
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, alertava divendres de l'inici d'una segona onada de judicis contra l'independentisme. Aquesta segona onada comença avui amb el judici a la sindicatura de l'1-O al jutjat penal 11 de Barcelona. Els acadèmics Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès s'enfronten a penes de dos anys i nous mesos de presó pels delictes d'usurpació de funcions i desobediència comuna o, alternativament, un any d'inhabilitació i multa de 5.400 euros per desobediència als jutges. Els cinc acusats denuncien un atac a la llibertat acadèmica en el marc de la causa general contra l'independentisme, i tenen clar que tornarien a acceptar l'encàrrec del Parlament.

La seva va ser la primera querella contra el referèndum i ara, després de diversos ajornaments -per "incompetència" de la justícia i per la pandèmia, diuen els síndics- arriba a judici. La vista oral comença a les 9.30 i abans hi ha convocada una concentració de suport als cinc encausats a la Ciutat de la Justícia. Està previst que declarin els síndics i després ho facin vuit testimonis, entre els quals Xavier Muro, exsecretari general del Parlament, i Antoni Bayona, exlletrat major de la cambra, dos noms habituals de tots els judicis que s'han fet contra l'1-O. Dijous declaran la resta de testimonis i el judici quedarà vist per a sentència.


Els síndics argumentaran que quan la Fiscalia va presentar la querella contra ells encara no havien rebut cap requeriment del Tribunal Constitucional (TC). Només l'havia rebut Marta Alsina i un membre suplent de l'organisme. En el seu cas de la sindicatura, l'alt tribunal va utilitzar la seva capacitat -molt criticada- d'executar les seves pròpies resolucions i va amenaçar els cinc síndics amb multes desorbitades, de 12.000 euros per persona i dia que podia augmentar si no renunciaven a l'encàrrec. "El TC va entrar en tromba i va aconseguir que el Govern ens demanés que presentéssim la dimissió", deia aquest cap de setmana Tània Verge en una entrevista a NacioDigital. La sindicatura va deixar d'existir a finals de setembre, abans de l'1-O.


Entre els arguments que esgrimiran els acusats hi haurà també la llibertat acadèmica. Segons els síndics, la seva causa suposa un atac a aquest principi, perquè entre les tasques dels acadèmics hi ha la transmissió de coneixement i la col·laboració amb les institucions. Les principals associacions de Ciència Política del món, que no s'acostumen a definir en aquestes qüestions, s'han pronunciat a favor de la sindicatura i contra el seu procediment penal. Els acusats sostenen que no van cometre cap delicte ni van desobeir, i denuncien una "voluntat persecutòria" de la Fiscalia.

La Fiscalia veu una "ferma voluntat d'ignorar" el TC


La creació de la sindicatura de l'1-O va ser un encàrrec del Parlament de Catalunya, amb una majoria de JxSí i la CUP, per tal de vetllar per les garanties del referèndum després de l'aprovació de les lleis de desconnexió els dies 6 i 7 de setembre. El mateix dia 7 la sindicatura va celebrar la sessió constitutiva i l'endemà es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El govern de Mariano Rajoy ja havia recorregut les lleis de desconnexió al TC, que les va suspendre, així com totes les resolucions que se'n derivessin, també la de creació de la sindicatura electoral. El 13 de setembre el TC va admetre el recurs contra la resolució del Parlament que designava els síndics electorals i els va donar 48 hores per notificar al tribunal que havien deixat el càrrec.

La Fiscalia sosté que els acusats tenien una "ferma voluntat d'ignorar els acords i requeriments efectuats pel TC" i van continuar "aprovant resolucions constituïts com a sindicatura electoral". Entre el 12 i el 14, la sindicatura va aprovar quatre resolucions sobre les sol·licituds d’acreditació d’entitats per participar al referèndum, la supervisió de la campanya institucional del Govern, l’acreditació d’apoderats i interventors dels partits polítics i organitzacions, i els terminis del procés electoral. Vista aquesta "persistent inobservància" a les resolucions del TC, l'alt tribunal va estimar la petició de l'Advocacia de l'Estat i va acordar la la imposició de multes si no deixaven d'actuar com a síndics. En un principi la Fiscalia acusava de malversació, però aquest delicte va caure.

El primer judici de la "segona onada"

El judici a la sindicatura és el primer de la "segona onada" de judicis contra l'independentisme, que arriba després del judici de l'1-O, el de Josep Lluís Trapero i el de la mesa del Parlament de Carme Forcadell. El 24 de març el Suprem jutjarà Joan Josep Nuet per desobediència i el 12 d'abril el judici a l'alcalde de Roquetes per l'1-O. Aquest any també hi haurà el judici a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, entre d'altres, pels preparatius del referèndum, i més causes contra alcaldes de l'1-O. En total, segons dades d'Òmnium, 115 causes judicials "per motius polítics" que afecten més de 3.000 persones. 
 

 

Participació