19
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
12:18h
La veïna de Vallgorguina, Montserrat Palomé, va ser una de les quatre persones convidades en l'edició d'aquest dijous 18 de febrer al programa de TV3 Al cotxe! que presenta el periodista baixmontsenyenc, Eloi Vila. En comú, totes les persones convidades tenien les seqüeles de la Covid-19.
En el programa va explicar que durant quaranta-quatre anys ha treballat de perruquera, feina que va haver de deixar prematurament per un càncer. Quan va agafar el coronavirus va estar 17 dies entubada "quan em vaig despertar el 12-13 de desembre de 2020 em sentia com un pallissot". El virus li va derivar en una pneumonia bilateral.
També hi va hever moments emotius com quan va trucar per primera vegada a casa seva "el meu marit gairebé no em coneixia la veu. Ens vam posar a plorar". Se sent agraïda al personal de l'Hospital Clínic "em van animar i veus la vida diferent. Has de lluitar per ser-hi". Després la van traslladar a l'Hospital de Granollers on també els agraeix l'esforç.
De les seqüeles va explicar que les més importants tenen relació amb la mobilitat. Primer havia de caminar amb un "taca-taca" i després amb bastons "poc a poc em vaig recuperant i veurem com acabarà tot plegat".
Va confessar que el moment més complicat de la seva experiència, des del moment que es va despertar, va ser trobar-se sola en una habitació de l'hospital i sense mobilitat "estava molt angoixada. Aquells deu dies van ser molt feixucs".
L'arribada a casa va ser amb ambulància i l'esperava tota la família i gent coneguda "tothom m'aplaudia, era com si tornés d'un programa d'aquest de la tele", recorda Montserrat Palomé.
En el programa va explicar que durant quaranta-quatre anys ha treballat de perruquera, feina que va haver de deixar prematurament per un càncer. Quan va agafar el coronavirus va estar 17 dies entubada "quan em vaig despertar el 12-13 de desembre de 2020 em sentia com un pallissot". El virus li va derivar en una pneumonia bilateral.
També hi va hever moments emotius com quan va trucar per primera vegada a casa seva "el meu marit gairebé no em coneixia la veu. Ens vam posar a plorar". Se sent agraïda al personal de l'Hospital Clínic "em van animar i veus la vida diferent. Has de lluitar per ser-hi". Després la van traslladar a l'Hospital de Granollers on també els agraeix l'esforç.
De les seqüeles va explicar que les més importants tenen relació amb la mobilitat. Primer havia de caminar amb un "taca-taca" i després amb bastons "poc a poc em vaig recuperant i veurem com acabarà tot plegat".
Va confessar que el moment més complicat de la seva experiència, des del moment que es va despertar, va ser trobar-se sola en una habitació de l'hospital i sense mobilitat "estava molt angoixada. Aquells deu dies van ser molt feixucs".
L'arribada a casa va ser amb ambulància i l'esperava tota la família i gent coneguda "tothom m'aplaudia, era com si tornés d'un programa d'aquest de la tele", recorda Montserrat Palomé.