04
de febrer
del
2021
Actualitzat
a la
13:58h
De llenguatge directe i políticament incorrecte. Pere Garriga i Solà (Arbúcies 1964). Ha estat fuster, periodista, ha treballat a l'administració pública i des de l'any 2011 és l'alcalde d'Arbúcies liderant la candidatura d'Entesa. Pots preguntar-li qualsevol cosa i respon amb seguretat i discurs, sovint sense manies per criticar les administracions més grans que en lloc de facilitar la vida als ajuntaments els la compliquen. La pandèmia, el territori, les eleccions del 14-F, els projectes municipals o el turisme són temes que n'hem parlat a bastament en aquesta entrevista.
- Com porta la pandèmia l'alcalde d'Arbúcies?
- Bé, la pandèmia més que portar-la des de l'alcaldia es porta des de la ciutadania. La gent des del seu àmbit, el seu lloc, el seu tarannà l'encara d'una manera o una altra però, sempre, des del respecte als altres. Com a societat hem d'actuar d'acord amb el context global, és la manera de sortir-nos-en com abans millor.
- I des de l'Ajuntament com han actuat?
- Des del minut zero, des del mes de març de 2020, hem posat totes les eines possibles com a administració pública per ajudar a minimitzar al màxim els efectes de la pandèmia, tant en temes de salut com en ajudes a les persones, les empreses, sempre dintre de les nostres possibilitats.
- Com per exemple?
- En aquest temps hem netejat carrers, ajudat a portar menjar a persones grans, hem creat un grup de jovent de voluntariat. També hem congelat els impostos i no cobrem la taxa de terrasses exteriors ni l'any 2020 ni el 2021. Fem campanyes perquè la gent compri a Arbúcies, al comerç local. Tot plegat forma part d'una campanya unitària que en aquests moments la Covid-19, d'acord amb un càlcul fet el passat 15 de gener, per l'Ajuntament ja suposa una inversió de 378.000 euros, és a dir, entre un 5 i un 7 per cent del pressupost municipal. Com ajuntament ens sentim orgullosos del que fem perquè estem al costat de les persones.
- Vostè ho diu. Més despeses i també menys ingressos. Llavors com es paga tot plegat?
- La Covid-19 es porta malament. Una pandèmia mai es pot portar bé. Els números aviat són fets. Si l'Ajuntament d'Arbúcies ingressa un 26 per cent menys sobre les activitats econòmiques i invertim un 7 per cent més dels impostos vol dir que tenim un desencaix econòmic. Com que hem congelat els impostos -que ja venien congelats- vol dir que ara ingressem el mateix que anys enrere. També és veritat que hi havia un seguit d'actuacions que havíem de fer com la calefacció a les Naus Ayats, carrers i clavegueram nous o la nova biblioteca que han hagut de quedar aturats perquè la pandèmia passa per davant de tot. I en la vida no es pot fer tot i has de prioritzar. Nosaltres hem prioritzat les persones. No podem anar a missa i repicar les campanes.
- I plou sobre mullat. Ara va fer un any del temporal Gloria i la Vall d'Arbúcies va ser l'orinal de Catalunya. Se n'han pogut refer?
- Van caure 563 litres en dos dies, més de 400 litres en vuit hores. Són dades del Centre Meteorològic de Puig Sesolles. Això va provocar grans destrosses al municipi i, en aquest sentit, no em preocupa tant que una riuada s'emporti una via de tren perquè Renfe o Adif se'n farà càrrec. El mateix amb una carretera perquè la Diputació o la Generalitat ho arreglarà. El que realment em preocupa és els 1,8 milions d'euros de despeses que ens ha representat a l'erari públic municipal. En aquesta qüestió ens hem trobat amb la banda bona de l'ACA que ens ha ajudat amb 300.000 euros. També la Diputació de Girona que ha complert amb les seves obligacions. La banda no tan bona és la Generalitat de Catalunya que no ha complert.
- Quines són les queixes que té de la Generalitat de Catalunya?
- Recordo que després del Gloria la Generalitat va reunir un seguit de municipis afectats com Riells i Viabrea, Fogars de Montclús, Arbúcies... i ens van dir que estiguéssim tranquils perquè la Generalitat de Catalunya hi seria i la realitat és que no hi ha sigut al nostre costat. Aquesta és la queixa que tenim com ajuntament. No estem d'acord amb el criteri que l'administració catalana ha decidit per donar les aportacions econòmiques. No és just que Arbúcies sent l'orinal de Catalunya i amb 1,8 milions d'euros de perjudici en obra pública municipal la Generalitat ens doni només 177.000 euros d'ajut. Altres ajuntaments amb menys perjudicis han rebut més diners i això no és gens correcte. No han tingut gens en compte ni els pobles rurals ni els de muntanya. Només s'han preocupat de la part urbanita. Segons el seu sistema de comptes ho han fet bé, però el tema és que amb Arbúcies i amb pobles com el nostre han actuat amb una manca d'ètica.
- Llavors m'està dient que els efectes devastadors del Gloria encara es noten?
- Sí. En un any hem pogut solucionar, més o menys, la meitat dels desperfectes. Tenim el vici de fer l'obra i pagar-la. I tots sabem que la Generalitat de Catalunya triga a pagar, però ens obliga a pagar. Demano als polítics que això ho canviïn. Aquesta dinàmica de fer complir el que tu no compleixes és hipocresia. Si complissin amb les seves obligacions no obligarien els ajuntaments a haver d'anar a demanar diners als bancs. Ens queden obres per valor d'uns 500.000 euros. Hem fet les prioritats. Ara estem fent les urgències i després farem les necessitats.
- L'Ajuntament d'Arbúcies té capacitat d'endeutament?
- Gràcies a la gestió de l'Entesa la capacitat d'endeutament existeix. Recordem que fa vuit anys teníem un deute de 9,5 milions d'euros a l'Ajuntament, dels quals 4 milions i molts eren a bancs i caixes, però es devien a proveïdors cinc milions d'euros. El deute s'ha reduït del 143 per cent al 72. Un endeutament que ens obliga la Generalitat, perquè no fa la feina com altres administracions.
- Però malgrat aquesta situació de trasbals amb la Covid-19 i el Gloria, l'Ajuntament d'Arbúcies està acabant o reprenent projectes prou importants...
- Home, des de l'Ajuntament hem de seguir treballant per situar Arbúcies al segle XXI. En molts aspectes estàvem situats al segle XX i, per tant, tenim l'opció de seguir endarrerits o bé situar-nos a l'any que toca. Per això estem refent tot el sistema de clavegueram perquè era obsolet. Ens queda un 30 per cent per enllestir-lo del tot; la llar de jubilats que s'ha fet un procés participat amb la gent gran del poble que tindran un edifici amb una sola planta baixa, assolellat, molta llum i un pati amb unes vistes genials al Montseny i les Agudes. L'any passat hauria d'haver estat acabat, però tot s'ha retardat amb motiu de la Covid; També el complex esportiu Espai d'Aigua i Salut que es va inaugurar el juliol passat. Hem de prendre decisions i les prenem pensant en el poble i no pas per fer populisme.
- Pere Garriga és de l'Entesa. Ara que estem en campanya electoral del 14-F, vostè com ho viu, ja que el seu partit no es presenta a les eleccions?
- Si em demanes si votaré, sí que ho faré. Ho faré des de la meva visió d'esquerres i la defensa del país. Dit això, la meva obligació com a alcalde és posar tota la infraestructura perquè la gent d'Arbúcies pugui votar i ho faci amb seguretat. Potser ho vivim amb més tranquil·litat, però sóc de l'opinió que el sistema electoral hauria de ser diferent. Les llistes tancades em semblen una aberració perquè estic votant a gent perquè em representi i que no sé ni qui són. Ara vindran i ens explicaran la sopa d'all. Jo crec més a promoure un canvi territorial i ser capaços d'esborrar les ratlles de les comarques de principis del segle XX i fer-les de principis del segle XXI i que territoris més petits estiguin representats al Parlament de Catalunya d'una manera real i amb coneixement.
- Una mica complex de portar a terme no?
- Si es creen territoris més petits i es fa un bon estudi de la incidència humana, social, econòmica, territorial, mediambiental... hi haurà una millor distribució perquè es guanyarà proximitat i identitat. És clar que amb aquesta distribució les províncies i les diputacions s'han d'eliminar.
- De fet, vostè és un dels impulsors de l'Associació d'Alcaldies del Montseny. Seria un exemple d'aquesta distribució territorial que defensa?
- El territori ha de poder prendre les seves pròpies decisions. Que des d'un despatx persones que potser mai han trepitjat el Montseny prenguin segons quin tipus de decisions em fa molta por, ja que la intenció és uniformar segons els seus criteris. És impossible que una persona que visqui a l'àrea metropolitana tingui el mateix concepte del Montseny que el pagès que hi viu i hi treballa. Quants diputats del Parlament de Catalunya coneixen el Pla de la Calma?, el Turó de l'Home?, o el Sot de l'Infern? Llavors quan es prenen decisions és evident que es fa amb criteris que no són els que la gent del territori necessita. Només cal parlar amb la gent que viu al Montseny per veure que està molt enfadada perquè es prenen decisions a l'esquena. Si segueix així d'aquí a uns anys el Montseny serà deshumanitzat.
- En canvi no està a favor de la Iniciativa Legislativa Popular ILP Montseny. Per què?
- Jo estic a favor del Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera. Em sembla que la ILP Montseny parteix d'una base equivocada que és buscar 50.000 signatures allà on sigui per defensar una idea d'un lloc concret. Entenc la filosofia de la ILP Montseny, però defenso que hauria de ser una eina per mantenir un territori viu. És el que et deia abans, qui ha de decidir com ha de ser el Montseny ha de ser la gent que hi viu i n'ha de poder seguir vivint. Massa sovint aquest aspecte s'oblida.
- Comarca de la Selva, Guilleries, Baix Montseny. On col·loquem Arbúcies?
- Algú ens hauria d'explicar que és això del Baix Montseny. Què tenim a veure Arbúcies amb Llinars del Vallès, per exemple. El Montseny són moltes realitats. Un gran massís que territorialitza els llocs. No té res a veure el Montseny del Vallès, amb el de l'actual Selva o de l'actual Osona. Unificar-lo en una sola unitat territorial no em sembla la millor idea. Les interactuacions són molt diverses. Per tant, com a massís està molt bé, però com a realitat socialitzadora som diferents. Llavors ens hem de preguntar: El Baix Montseny què és? La gent d'Arbúcies tenim molta més relació per proximitat amb Viladrau o Espinelves que no pas amb Llinars del Vallès. Per això quan em van demanar signar un manifest em vaig negar, no pas com a Pere Garriga sinó com a alcalde. Si arriba el moment i la gent d'Arbúcies ha de decidir si vol formar-ne part o no ja ho farem. Sant Celoni s'ho ha de guanyar primer.
- Arbúcies és un municipi de 87 km² del Parc Natural del Montseny. També promocionen el turisme. El castell de Montsoriu és l'oportunitat?
- Arbúcies havia arribat a tenir al voltant de set-cents llits destinats al turisme. Ara tenim l'element principal que és el Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera i altres elements molt importants en l'àmbit de país com és el castell de Montsoriu, a banda d'altres elements culturals, gastronomia, història, producte de km 0. Estem treballant per desenvolupar que la gent vingui a Arbúcies i hi passi dies i el castell de Montsoriu és el nostre referent que mou la resta. Tenim un gran valor patrimonial que hem de dinamitzar. La pandèmia ens ho ha aturat, però ho tenim a punt per a quan torni a ser possible una vida més normal.
- Com porta la pandèmia l'alcalde d'Arbúcies?
- Bé, la pandèmia més que portar-la des de l'alcaldia es porta des de la ciutadania. La gent des del seu àmbit, el seu lloc, el seu tarannà l'encara d'una manera o una altra però, sempre, des del respecte als altres. Com a societat hem d'actuar d'acord amb el context global, és la manera de sortir-nos-en com abans millor.
- I des de l'Ajuntament com han actuat?
- Des del minut zero, des del mes de març de 2020, hem posat totes les eines possibles com a administració pública per ajudar a minimitzar al màxim els efectes de la pandèmia, tant en temes de salut com en ajudes a les persones, les empreses, sempre dintre de les nostres possibilitats.
- Com per exemple?
- En aquest temps hem netejat carrers, ajudat a portar menjar a persones grans, hem creat un grup de jovent de voluntariat. També hem congelat els impostos i no cobrem la taxa de terrasses exteriors ni l'any 2020 ni el 2021. Fem campanyes perquè la gent compri a Arbúcies, al comerç local. Tot plegat forma part d'una campanya unitària que en aquests moments la Covid-19, d'acord amb un càlcul fet el passat 15 de gener, per l'Ajuntament ja suposa una inversió de 378.000 euros, és a dir, entre un 5 i un 7 per cent del pressupost municipal. Com ajuntament ens sentim orgullosos del que fem perquè estem al costat de les persones.
"Hi havia un seguit d'actuacions que havíem de fer com la calefacció a les Naus Ayats, carrers i clavegueram nous o la nova biblioteca que han hagut de quedar aturades perquè la pandèmia passa per davant de tot."
- Vostè ho diu. Més despeses i també menys ingressos. Llavors com es paga tot plegat?
- La Covid-19 es porta malament. Una pandèmia mai es pot portar bé. Els números aviat són fets. Si l'Ajuntament d'Arbúcies ingressa un 26 per cent menys sobre les activitats econòmiques i invertim un 7 per cent més dels impostos vol dir que tenim un desencaix econòmic. Com que hem congelat els impostos -que ja venien congelats- vol dir que ara ingressem el mateix que anys enrere. També és veritat que hi havia un seguit d'actuacions que havíem de fer com la calefacció a les Naus Ayats, carrers i clavegueram nous o la nova biblioteca que han hagut de quedar aturats perquè la pandèmia passa per davant de tot. I en la vida no es pot fer tot i has de prioritzar. Nosaltres hem prioritzat les persones. No podem anar a missa i repicar les campanes.
- I plou sobre mullat. Ara va fer un any del temporal Gloria i la Vall d'Arbúcies va ser l'orinal de Catalunya. Se n'han pogut refer?
- Van caure 563 litres en dos dies, més de 400 litres en vuit hores. Són dades del Centre Meteorològic de Puig Sesolles. Això va provocar grans destrosses al municipi i, en aquest sentit, no em preocupa tant que una riuada s'emporti una via de tren perquè Renfe o Adif se'n farà càrrec. El mateix amb una carretera perquè la Diputació o la Generalitat ho arreglarà. El que realment em preocupa és els 1,8 milions d'euros de despeses que ens ha representat a l'erari públic municipal. En aquesta qüestió ens hem trobat amb la banda bona de l'ACA que ens ha ajudat amb 300.000 euros. També la Diputació de Girona que ha complert amb les seves obligacions. La banda no tan bona és la Generalitat de Catalunya que no ha complert.
L'alcalde d'Arbúcies repassa algun dels projectes que s'estan executant al municipi Foto: Jordi Purtí
- Quines són les queixes que té de la Generalitat de Catalunya?
- Recordo que després del Gloria la Generalitat va reunir un seguit de municipis afectats com Riells i Viabrea, Fogars de Montclús, Arbúcies... i ens van dir que estiguéssim tranquils perquè la Generalitat de Catalunya hi seria i la realitat és que no hi ha sigut al nostre costat. Aquesta és la queixa que tenim com ajuntament. No estem d'acord amb el criteri que l'administració catalana ha decidit per donar les aportacions econòmiques. No és just que Arbúcies sent l'orinal de Catalunya i amb 1,8 milions d'euros de perjudici en obra pública municipal la Generalitat ens doni només 177.000 euros d'ajut. Altres ajuntaments amb menys perjudicis han rebut més diners i això no és gens correcte. No han tingut gens en compte ni els pobles rurals ni els de muntanya. Només s'han preocupat de la part urbanita. Segons el seu sistema de comptes ho han fet bé, però el tema és que amb Arbúcies i amb pobles com el nostre han actuat amb una manca d'ètica.
- Llavors m'està dient que els efectes devastadors del Gloria encara es noten?
- Sí. En un any hem pogut solucionar, més o menys, la meitat dels desperfectes. Tenim el vici de fer l'obra i pagar-la. I tots sabem que la Generalitat de Catalunya triga a pagar, però ens obliga a pagar. Demano als polítics que això ho canviïn. Aquesta dinàmica de fer complir el que tu no compleixes és hipocresia. Si complissin amb les seves obligacions no obligarien els ajuntaments a haver d'anar a demanar diners als bancs. Ens queden obres per valor d'uns 500.000 euros. Hem fet les prioritats. Ara estem fent les urgències i després farem les necessitats.
- L'Ajuntament d'Arbúcies té capacitat d'endeutament?
- Gràcies a la gestió de l'Entesa la capacitat d'endeutament existeix. Recordem que fa vuit anys teníem un deute de 9,5 milions d'euros a l'Ajuntament, dels quals 4 milions i molts eren a bancs i caixes, però es devien a proveïdors cinc milions d'euros. El deute s'ha reduït del 143 per cent al 72. Un endeutament que ens obliga la Generalitat, perquè no fa la feina com altres administracions.
- Però malgrat aquesta situació de trasbals amb la Covid-19 i el Gloria, l'Ajuntament d'Arbúcies està acabant o reprenent projectes prou importants...
- Home, des de l'Ajuntament hem de seguir treballant per situar Arbúcies al segle XXI. En molts aspectes estàvem situats al segle XX i, per tant, tenim l'opció de seguir endarrerits o bé situar-nos a l'any que toca. Per això estem refent tot el sistema de clavegueram perquè era obsolet. Ens queda un 30 per cent per enllestir-lo del tot; la llar de jubilats que s'ha fet un procés participat amb la gent gran del poble que tindran un edifici amb una sola planta baixa, assolellat, molta llum i un pati amb unes vistes genials al Montseny i les Agudes. L'any passat hauria d'haver estat acabat, però tot s'ha retardat amb motiu de la Covid; També el complex esportiu Espai d'Aigua i Salut que es va inaugurar el juliol passat. Hem de prendre decisions i les prenem pensant en el poble i no pas per fer populisme.
"Jo crec més a promoure un canvi territorial i ser capaços d'esborrar les ratlles de les comarques de principis del segle XX i fer-les de principis del segle XXI i que territoris més petits i que estiguin representats al Parlament de Catalunya."
- Pere Garriga és de l'Entesa. Ara que estem en campanya electoral del 14-F, vostè com ho viu, ja que el seu partit no es presenta a les eleccions?
- Si em demanes si votaré, sí que ho faré. Ho faré des de la meva visió d'esquerres i la defensa del país. Dit això, la meva obligació com a alcalde és posar tota la infraestructura perquè la gent d'Arbúcies pugui votar i ho faci amb seguretat. Potser ho vivim amb més tranquil·litat, però sóc de l'opinió que el sistema electoral hauria de ser diferent. Les llistes tancades em semblen una aberració perquè estic votant a gent perquè em representi i que no sé ni qui són. Ara vindran i ens explicaran la sopa d'all. Jo crec més a promoure un canvi territorial i ser capaços d'esborrar les ratlles de les comarques de principis del segle XX i fer-les de principis del segle XXI i que territoris més petits estiguin representats al Parlament de Catalunya d'una manera real i amb coneixement.
- Una mica complex de portar a terme no?
- Si es creen territoris més petits i es fa un bon estudi de la incidència humana, social, econòmica, territorial, mediambiental... hi haurà una millor distribució perquè es guanyarà proximitat i identitat. És clar que amb aquesta distribució les províncies i les diputacions s'han d'eliminar.
- De fet, vostè és un dels impulsors de l'Associació d'Alcaldies del Montseny. Seria un exemple d'aquesta distribució territorial que defensa?
- El territori ha de poder prendre les seves pròpies decisions. Que des d'un despatx persones que potser mai han trepitjat el Montseny prenguin segons quin tipus de decisions em fa molta por, ja que la intenció és uniformar segons els seus criteris. És impossible que una persona que visqui a l'àrea metropolitana tingui el mateix concepte del Montseny que el pagès que hi viu i hi treballa. Quants diputats del Parlament de Catalunya coneixen el Pla de la Calma?, el Turó de l'Home?, o el Sot de l'Infern? Llavors quan es prenen decisions és evident que es fa amb criteris que no són els que la gent del territori necessita. Només cal parlar amb la gent que viu al Montseny per veure que està molt enfadada perquè es prenen decisions a l'esquena. Si segueix així d'aquí a uns anys el Montseny serà deshumanitzat.
L'alcalde d'Arbúcies consulta l'agenda de visites Foto: Jordi Purtí
- En canvi no està a favor de la Iniciativa Legislativa Popular ILP Montseny. Per què?
- Jo estic a favor del Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera. Em sembla que la ILP Montseny parteix d'una base equivocada que és buscar 50.000 signatures allà on sigui per defensar una idea d'un lloc concret. Entenc la filosofia de la ILP Montseny, però defenso que hauria de ser una eina per mantenir un territori viu. És el que et deia abans, qui ha de decidir com ha de ser el Montseny ha de ser la gent que hi viu i n'ha de poder seguir vivint. Massa sovint aquest aspecte s'oblida.
- Comarca de la Selva, Guilleries, Baix Montseny. On col·loquem Arbúcies?
- Algú ens hauria d'explicar que és això del Baix Montseny. Què tenim a veure Arbúcies amb Llinars del Vallès, per exemple. El Montseny són moltes realitats. Un gran massís que territorialitza els llocs. No té res a veure el Montseny del Vallès, amb el de l'actual Selva o de l'actual Osona. Unificar-lo en una sola unitat territorial no em sembla la millor idea. Les interactuacions són molt diverses. Per tant, com a massís està molt bé, però com a realitat socialitzadora som diferents. Llavors ens hem de preguntar: El Baix Montseny què és? La gent d'Arbúcies tenim molta més relació per proximitat amb Viladrau o Espinelves que no pas amb Llinars del Vallès. Per això quan em van demanar signar un manifest em vaig negar, no pas com a Pere Garriga sinó com a alcalde. Si arriba el moment i la gent d'Arbúcies ha de decidir si vol formar-ne part o no ja ho farem. Sant Celoni s'ho ha de guanyar primer.
- Arbúcies és un municipi de 87 km² del Parc Natural del Montseny. També promocionen el turisme. El castell de Montsoriu és l'oportunitat?
- Arbúcies havia arribat a tenir al voltant de set-cents llits destinats al turisme. Ara tenim l'element principal que és el Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera i altres elements molt importants en l'àmbit de país com és el castell de Montsoriu, a banda d'altres elements culturals, gastronomia, història, producte de km 0. Estem treballant per desenvolupar que la gent vingui a Arbúcies i hi passi dies i el castell de Montsoriu és el nostre referent que mou la resta. Tenim un gran valor patrimonial que hem de dinamitzar. La pandèmia ens ho ha aturat, però ho tenim a punt per a quan torni a ser possible una vida més normal.