01
de gener
del
2021
Totes les estacions tenen característiques que ens poden enamorar si ens fixem en com se’ns presenten i deixem aquesta pressa que ens rosega i ens empeny per dins i fan que no podem gaudir de l’esplendor de cada una d’elles. L’hivern, la primavera i l’estiu són precioses sabent-les apreciar i dedicant-hi temps; però per a mi, la millor estació és la de la tardor. Us proposo als qui viviu a prop del Montseny que durant la tardor aneu cap a Santa Fe, a Sant Marçal i pugeu al Turó de l’Home o al Matagalls i veureu amb els propis ulls els paisatges que se’ns presenten. Us indrets que no són estàtics sinó que van canviant amb el pas de les setmanes: d’uns tons marronosos es passen a uns de groguencs i a uns vermells vius esclatants, del verd perenne es passa a un verd més fosc i al gris amb la qual cosa tenim davant de casa una miscel·lània cromàtica que molta gent desconeix, fins hi tot la majoria del qui hi viuen.
També és recomanable fer-ho en silenci per veure si hi ha sort i us podeu trobar alguns del animalons que són força desconeguts: mamífers, amfibis, insectes... alguns endèmics d’aquest massís. Si es donés el cas ja sabeu que no els heu de molestar ni alimentar. Evidentment tampoc cal fer malbé ni remenar els seus habitats ni refugis.
El mateix que hem dit per a la fauna val per a les plantes: no es poden ni arrancar arrels ni esqueixos ni fer-les malbé. Em definitiva, cal que el bosc quedi tal com estava quan els visitants ja siguin fora sense deixar cap mena de deixalla ni rastre del seu pas. I cal recordar que la majora del territoris boscosos tenen un propietari i cal respectar els seus drets sense collir castanyes, tòfones i bolets sense permís.
Per això mateix passejar-se per les rouredes i fagedes, tret dels caps de setmana per estalviar-vos els arrossaires forasters, és un dels espectacles més agraïts; ara bé cal fer-ho a poc a poc i sense presses, endinsar-se al bosc amb respecte gaudint de l’aire pur i dels arbres majestuosos que si por trobar. També es diu que és una bona pràctica abraçar-se al arbres centenaris que segons l’associació dels Amics dels arbres, tenen poders guaridors.
Si voleu doncs gaudir de la natura i apartar la pandèmia que estem patint, una solució és passejar pel bosc que els tenim a tocar i gaudir dels seus avantatges.
També és recomanable fer-ho en silenci per veure si hi ha sort i us podeu trobar alguns del animalons que són força desconeguts: mamífers, amfibis, insectes... alguns endèmics d’aquest massís. Si es donés el cas ja sabeu que no els heu de molestar ni alimentar. Evidentment tampoc cal fer malbé ni remenar els seus habitats ni refugis.
El mateix que hem dit per a la fauna val per a les plantes: no es poden ni arrancar arrels ni esqueixos ni fer-les malbé. Em definitiva, cal que el bosc quedi tal com estava quan els visitants ja siguin fora sense deixar cap mena de deixalla ni rastre del seu pas. I cal recordar que la majora del territoris boscosos tenen un propietari i cal respectar els seus drets sense collir castanyes, tòfones i bolets sense permís.
Per això mateix passejar-se per les rouredes i fagedes, tret dels caps de setmana per estalviar-vos els arrossaires forasters, és un dels espectacles més agraïts; ara bé cal fer-ho a poc a poc i sense presses, endinsar-se al bosc amb respecte gaudint de l’aire pur i dels arbres majestuosos que si por trobar. També es diu que és una bona pràctica abraçar-se al arbres centenaris que segons l’associació dels Amics dels arbres, tenen poders guaridors.
Si voleu doncs gaudir de la natura i apartar la pandèmia que estem patint, una solució és passejar pel bosc que els tenim a tocar i gaudir dels seus avantatges.