24
de novembre
del
2020
L’any 2019 es van formular 1.219 denúncies per violència masclista al Vallès Oriental, segons es desprèn de la Nota informativa d’estadística judicial sobre Violència masclista al Vallès Oriental elaborada conjuntament per l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal i l’Observatori de la igualtat de gènere de l’Ajuntament de Granollers i que s'ha presentat aquest dimarts.
A l'informe s'analitzen les dades d'estadística judicial en l'àmbit de violència masclista al Vallès Oriental corresponents als dos partits judicials vallesans: Granollers, partit judicial nº 3, que comprèn 35 municipis i Mollet del Vallès, partit judicial nº 22, que comprèn 7 municipis. Dins aquest dos partits judicials, hi ha només un Jutjat de Violència sobre la dona situat a Granollers, que estén la seva jurisdicció als dos partits judicials com el únic òrgan especialitzat en violència i amb competència exclusiva en aquesta matèria.
Les dades de l’estudi, segons ha explicat la tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, Núria Maynou, reflecteixen que en els darrers anys destaca una tendència creixent de la xifra de denúncies presentades, especialment al Partit judicial de Granollers, que actua com a motor a l’alça per al conjunt de la comarca.
A la zona de Granollers es van registrar 833 denúncies l’any 2019, molt per damunt de les registrades l’any 2018 (691) i gairebé triplicant les registrades l’any 2016 (293). Si ens fixem en el registre de denúncies que ha recollit el partit judicial de Mollet del Vallès, s’han registrat 386 denúncies, 11 menys respecte l'any 2018.
Pel que fa a les dades sobre les ordres de protecció, l’any 2019 es registra un augment significatiu de les adoptades. Les mesures denegades a la comarca es situen en un 46,69%, xifra significativament per sota del que es va registrar l’any 2018 (el 50,24%) . Fixant-se en els Partits judicials, en el cas de Mollet del Vallès el total d’ordres incoades és de 73 -en relació a les 386 denúncies presentades- de les quals 31 van ser denegades i 42 adoptades, amb un percentatge d’ordres denegades del 42,47, gairebé 6 punts percentuals (pp) per sobre del que es va registrar l’any passat: 36,92%. En canvi, al Partit judicial de Granollers de les 184 ordres de protecció incoades -en relació a les 833 denúncies- 89 van ser denegades i 95 van ser adoptades, amb un pes de les ordres denegades del 48,37%, percentatge marcadament inferior al registrat l’any passat (56,43%).
La consellera de Polítiques Socials i Igualtat del Consell Comarcal, Roser Colomé, ha posat en valor el fet de disposar d’una anàlisi que permet tenir un coneixement més exhaustiu i valuós de la violència de gènere en l’àmbit judicial. Colomé ha destacat que “segons un estudi realitzat per l’Observatori contra la violència domèstica i de Gènere, el 75% de les víctimes mortals de violència masclista són mares, i això diu molt de l’impacte real i extens que té la violència masclista, més enllà de les pròpies dones, víctimes directes”. I ha afegit que “cal parlar, doncs, dels fills i filles víctimes d’aquesta violència i per extensió, massa sovint, de l’entorn familiar i l’impacte d’aquesta violència de gènere”.
La jornada ha comptat amb la participació d’Encarna Bodelón, doctora en Dret, directora del Grup de recerca Antígona i professora de la UAB, que ha parlat sobre les “Eines per a la comprensió del tractament judicial de la violència de gènere”, i ha posat de relleu la importància de la informació presentada i la seva difusió com a elements claus per ajudar a treballar millor en la lluita contra les violències masclistes. La ponent ha posat de relleu el fet que als jutjats arriba una petita part del que són les violències masclistes i que, molt sovint, la violència masclista queda invisibilitzada perquè no arriba a l’àmbit penal, i el fet que hi ha perfils especialment invisibilitzats (dones estrangeres, dones soles, dones en situació de gènere divers, etc.). En la seva intervenció ha comentat que l’acompanyament de les persones, la formació i el coneixement de les dades, així com el treball en xarxa (àmbit social i penal, especialment) i la millora en com es recullen les dades des del punt de vista policial han de ser elements claus que ajudin a posar en valor i tractar millor les situacions de risc i actuar amb fermesa en la lluita contra les violències masclistes.
A l'informe s'analitzen les dades d'estadística judicial en l'àmbit de violència masclista al Vallès Oriental corresponents als dos partits judicials vallesans: Granollers, partit judicial nº 3, que comprèn 35 municipis i Mollet del Vallès, partit judicial nº 22, que comprèn 7 municipis. Dins aquest dos partits judicials, hi ha només un Jutjat de Violència sobre la dona situat a Granollers, que estén la seva jurisdicció als dos partits judicials com el únic òrgan especialitzat en violència i amb competència exclusiva en aquesta matèria.
Les dades de l’estudi, segons ha explicat la tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, Núria Maynou, reflecteixen que en els darrers anys destaca una tendència creixent de la xifra de denúncies presentades, especialment al Partit judicial de Granollers, que actua com a motor a l’alça per al conjunt de la comarca.
A la zona de Granollers es van registrar 833 denúncies l’any 2019, molt per damunt de les registrades l’any 2018 (691) i gairebé triplicant les registrades l’any 2016 (293). Si ens fixem en el registre de denúncies que ha recollit el partit judicial de Mollet del Vallès, s’han registrat 386 denúncies, 11 menys respecte l'any 2018.
Pel que fa a les dades sobre les ordres de protecció, l’any 2019 es registra un augment significatiu de les adoptades. Les mesures denegades a la comarca es situen en un 46,69%, xifra significativament per sota del que es va registrar l’any 2018 (el 50,24%) . Fixant-se en els Partits judicials, en el cas de Mollet del Vallès el total d’ordres incoades és de 73 -en relació a les 386 denúncies presentades- de les quals 31 van ser denegades i 42 adoptades, amb un percentatge d’ordres denegades del 42,47, gairebé 6 punts percentuals (pp) per sobre del que es va registrar l’any passat: 36,92%. En canvi, al Partit judicial de Granollers de les 184 ordres de protecció incoades -en relació a les 833 denúncies- 89 van ser denegades i 95 van ser adoptades, amb un pes de les ordres denegades del 48,37%, percentatge marcadament inferior al registrat l’any passat (56,43%).
La consellera de Polítiques Socials i Igualtat del Consell Comarcal, Roser Colomé, ha posat en valor el fet de disposar d’una anàlisi que permet tenir un coneixement més exhaustiu i valuós de la violència de gènere en l’àmbit judicial. Colomé ha destacat que “segons un estudi realitzat per l’Observatori contra la violència domèstica i de Gènere, el 75% de les víctimes mortals de violència masclista són mares, i això diu molt de l’impacte real i extens que té la violència masclista, més enllà de les pròpies dones, víctimes directes”. I ha afegit que “cal parlar, doncs, dels fills i filles víctimes d’aquesta violència i per extensió, massa sovint, de l’entorn familiar i l’impacte d’aquesta violència de gènere”.
La jornada ha comptat amb la participació d’Encarna Bodelón, doctora en Dret, directora del Grup de recerca Antígona i professora de la UAB, que ha parlat sobre les “Eines per a la comprensió del tractament judicial de la violència de gènere”, i ha posat de relleu la importància de la informació presentada i la seva difusió com a elements claus per ajudar a treballar millor en la lluita contra les violències masclistes. La ponent ha posat de relleu el fet que als jutjats arriba una petita part del que són les violències masclistes i que, molt sovint, la violència masclista queda invisibilitzada perquè no arriba a l’àmbit penal, i el fet que hi ha perfils especialment invisibilitzats (dones estrangeres, dones soles, dones en situació de gènere divers, etc.). En la seva intervenció ha comentat que l’acompanyament de les persones, la formació i el coneixement de les dades, així com el treball en xarxa (àmbit social i penal, especialment) i la millora en com es recullen les dades des del punt de vista policial han de ser elements claus que ajudin a posar en valor i tractar millor les situacions de risc i actuar amb fermesa en la lluita contra les violències masclistes.