30
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
10:52h
Amb aquest mateix títol el geògraf Joaquim Farguell, professor de la Universitat de Barcelona, ha escrit un article a la revista Aulet. M’ha interessat molt el plantejament i les conclusions que n’extreu. Els efectes de la Covid-19 han estat tan grans que sembla que les destrosses del Gloria hagin passat ràpidament a la història. Però no, encara les patim i les patirem durant anys. Només cal recordar els dos ponts que la riuada va destrossar. Pel pont del ferrocarril entre Malgrat i Blanes passaven trens que duien centenars de passatgers que veuran modificada la mobilitat diària per molt de temps; i això que era molt previsible que passés qualsevol dia, i ningú hi havia fet res per resoldre-ho!
Farguell accepta que es tracta d’un episodi extraordinari, però es pregunta si aquestes riuades són “normals” i si són com les torderades d’abans. Busca resposta amb la revisió de les dades històriques i amb l’anàlisi de les pluges i crescudes del gener de 2020. S’ho planteja de manera global i considera tots els elements i factors que poden condicionar el cabal de la Tordera. La pluja n’és el component principal però la resposta del riu no sempre és igual.
Es fixa de manera especial en el grau d’humitat del sòl i també en el nivell del freàtic. Constata que quan va iniciar-se l’episodi Gloria, el 20 de gener de 2020, els sòls estaven humits i els freàtics força plens a causa de les pluges dels mesos anteriors. El 4 de desembre de 2019, per exemple, les pluges van provocar una crescuda de 43 m3/s a Sant Celoni i 120 m3/s a Fogars de la Selva. Segons les dades estadístiques aquesta crescuda és habitual i es produeix de mitjana un cop cada dos o tres anys.
El dia 21 de gener va ploure més de 250 mm a diversos indrets de la conca i la Tordera va registrar un cabal màxim de 150 m3/s a Sant Celoni i 250 m3/s a Fogars de la Selva. L’endemà va seguir plovent i els cabals màxims van superar els 250 m3/s a Sant Celoni i els 500 m3/s a Fogars de la Selva, el que evidencià que els freàtics i els sòls ja estaven molt amarats i que l’aigua de la pluja majoritàriament s’escolà vessant avall i cap a la Tordera. I encara hi hagué un tercer pic de crescuda l’endemà amb una precipitació de només uns 20 mm, el que demostra encara més que els sòls i els freàtics ja no podien absorbir més aigua.
Tenim, doncs, una evidència: les crescudes han estat més grans inicialment a causa de que els sòls estaven força humits i els freàtics ben plens; amb la mateixa quantitat de pluja les crescudes haguessin estat menys intenses si els sòls estiguessin secs i els freàtics amb un nivell baix. La segona constatació és que les pluges persistents dels dies següents donaren lloc a crescudes molt importants tant per les precipitacions abundants com per trobar-se el terra ben amarat d’aigua.
Amb aquestes dades Farguell compara els registres dels cabals de la Tordera del 21-24 de gener de 2020 amb les disponibles des de 1967. Mostra un gràfic amb el registre dels pics dels cabals màxims anuals de l’estació d’aforament de Fogars de la Selva. Com a dades significatives destaquen els pics màxims de 1.250 m3/s el 1971 i els superiors de 1.000 m3/s el 1982. A més, el 1969 es van superar pics de 500 m3/s i el 1986 els 400 m3/s. D’aquests 54 anys, 20 tenen un registre amb un període de retorn superior als dos anys, quatre més de 10 anys i dos més de 20 anys.
Cal assenyalar que es tracta de dades estadístiques d’uns episodis molt variables en el temps, però suficients per fer-nos adonar que aquests fenòmens es presenten amb certa freqüència, malgrat esdevinguin cada 20 anys, com el cas de les crescudes d’enguany. Una mostra d’aquesta irregularitat és que entre 1967 i 1986 es registraren tots els 10 pics màxims anuals de cabals, excepte precisament el del gener de 2020. Els pics màxims anuals entre 1977 i el 2019 són inferiors als 28m m3/s. Potser aquests darrers 43 anys sense crescudes elevades ens han creat la sensació que ja no es produeixen torderades com les d’abans, fins aquest gener de 2020, que ens ha agafat desprevinguts. Val a dir que en algun moment d’aquest període s’han registrat pluges força intenses, però les crescudes han estat menys importants a causa de que el terra estava molt sec i que molta de l’aigua caiguda s’infiltrà ràpidament.
Com serà el futur? No ho sabem.
Quan i com esdevindrà una altra torderada semblant o més grossa? Tampoc ho sabem.
El que sí és cert és que de tant en tant esdevindrà una torderada com la d’enguany, i una o dues vegades cada segle serà molt més grossa i catastròfica.
Tot plegat ens ha de fer pensar que hem de planificar i ordenar el territori de cara a que aquestes torderades furioses puguin seguir la seva dinàmica sense fer gaire mal, o gens. Els rius necessiten les lleres molt més amples unes 5 vegades per segle, lleres que ara sovint són ocupades amb fàbriques, magatzems, habitatges i serveis esportius, escolars o administratius. Les crescudes amb períodes de retorn de 2-5 es poden regular mitjançant motes, esculleres o murs de formigó. Les de període de retorn de 5-20 anys solen produir desfetes importants malgrat les proteccions i les de més de 20 anys desfetes i perjudicis molt grans i catastròfics.
Cal ser conscients que amb la natura no s’hi pot jugar. El temporal Gloria i les crescudes dels rius han estat un avís, i malgrat aquests 43 anys d’absència de grans crescudes en la Tordera, les torderades sempre hi seran i de manera sobtada. Cal, doncs, estar-hi preparats. Aquesta torderada és una bona oportunitat per fer un seguiment de la Tordera i veure quina és la tendència a partir d’ara.
I no donem la culpa del canvi climàtic, que evidentment existeix.
I encara que pugui sorprendre, les crescudes són intrínseques a la dinàmica i als processos dels rius. Són necessàries per la bona salut dels sistemes naturals i, per tant, també pels humans.
Una postil·la sobre l’Aulet. És una revista anual sobre el Montnegre i el Corredor editada per l’Associació de propietaris forestals del Montnegre i el Corredor. Per més informació es pot consultar www.montnegrecorredor.org.
Farguell accepta que es tracta d’un episodi extraordinari, però es pregunta si aquestes riuades són “normals” i si són com les torderades d’abans. Busca resposta amb la revisió de les dades històriques i amb l’anàlisi de les pluges i crescudes del gener de 2020. S’ho planteja de manera global i considera tots els elements i factors que poden condicionar el cabal de la Tordera. La pluja n’és el component principal però la resposta del riu no sempre és igual.
Es fixa de manera especial en el grau d’humitat del sòl i també en el nivell del freàtic. Constata que quan va iniciar-se l’episodi Gloria, el 20 de gener de 2020, els sòls estaven humits i els freàtics força plens a causa de les pluges dels mesos anteriors. El 4 de desembre de 2019, per exemple, les pluges van provocar una crescuda de 43 m3/s a Sant Celoni i 120 m3/s a Fogars de la Selva. Segons les dades estadístiques aquesta crescuda és habitual i es produeix de mitjana un cop cada dos o tres anys.
El dia 21 de gener va ploure més de 250 mm a diversos indrets de la conca i la Tordera va registrar un cabal màxim de 150 m3/s a Sant Celoni i 250 m3/s a Fogars de la Selva. L’endemà va seguir plovent i els cabals màxims van superar els 250 m3/s a Sant Celoni i els 500 m3/s a Fogars de la Selva, el que evidencià que els freàtics i els sòls ja estaven molt amarats i que l’aigua de la pluja majoritàriament s’escolà vessant avall i cap a la Tordera. I encara hi hagué un tercer pic de crescuda l’endemà amb una precipitació de només uns 20 mm, el que demostra encara més que els sòls i els freàtics ja no podien absorbir més aigua.
Tenim, doncs, una evidència: les crescudes han estat més grans inicialment a causa de que els sòls estaven força humits i els freàtics ben plens; amb la mateixa quantitat de pluja les crescudes haguessin estat menys intenses si els sòls estiguessin secs i els freàtics amb un nivell baix. La segona constatació és que les pluges persistents dels dies següents donaren lloc a crescudes molt importants tant per les precipitacions abundants com per trobar-se el terra ben amarat d’aigua.
Amb aquestes dades Farguell compara els registres dels cabals de la Tordera del 21-24 de gener de 2020 amb les disponibles des de 1967. Mostra un gràfic amb el registre dels pics dels cabals màxims anuals de l’estació d’aforament de Fogars de la Selva. Com a dades significatives destaquen els pics màxims de 1.250 m3/s el 1971 i els superiors de 1.000 m3/s el 1982. A més, el 1969 es van superar pics de 500 m3/s i el 1986 els 400 m3/s. D’aquests 54 anys, 20 tenen un registre amb un període de retorn superior als dos anys, quatre més de 10 anys i dos més de 20 anys.
Cal assenyalar que es tracta de dades estadístiques d’uns episodis molt variables en el temps, però suficients per fer-nos adonar que aquests fenòmens es presenten amb certa freqüència, malgrat esdevinguin cada 20 anys, com el cas de les crescudes d’enguany. Una mostra d’aquesta irregularitat és que entre 1967 i 1986 es registraren tots els 10 pics màxims anuals de cabals, excepte precisament el del gener de 2020. Els pics màxims anuals entre 1977 i el 2019 són inferiors als 28m m3/s. Potser aquests darrers 43 anys sense crescudes elevades ens han creat la sensació que ja no es produeixen torderades com les d’abans, fins aquest gener de 2020, que ens ha agafat desprevinguts. Val a dir que en algun moment d’aquest període s’han registrat pluges força intenses, però les crescudes han estat menys importants a causa de que el terra estava molt sec i que molta de l’aigua caiguda s’infiltrà ràpidament.
Com serà el futur? No ho sabem.
Quan i com esdevindrà una altra torderada semblant o més grossa? Tampoc ho sabem.
El que sí és cert és que de tant en tant esdevindrà una torderada com la d’enguany, i una o dues vegades cada segle serà molt més grossa i catastròfica.
Tot plegat ens ha de fer pensar que hem de planificar i ordenar el territori de cara a que aquestes torderades furioses puguin seguir la seva dinàmica sense fer gaire mal, o gens. Els rius necessiten les lleres molt més amples unes 5 vegades per segle, lleres que ara sovint són ocupades amb fàbriques, magatzems, habitatges i serveis esportius, escolars o administratius. Les crescudes amb períodes de retorn de 2-5 es poden regular mitjançant motes, esculleres o murs de formigó. Les de període de retorn de 5-20 anys solen produir desfetes importants malgrat les proteccions i les de més de 20 anys desfetes i perjudicis molt grans i catastròfics.
Cal ser conscients que amb la natura no s’hi pot jugar. El temporal Gloria i les crescudes dels rius han estat un avís, i malgrat aquests 43 anys d’absència de grans crescudes en la Tordera, les torderades sempre hi seran i de manera sobtada. Cal, doncs, estar-hi preparats. Aquesta torderada és una bona oportunitat per fer un seguiment de la Tordera i veure quina és la tendència a partir d’ara.
I no donem la culpa del canvi climàtic, que evidentment existeix.
I encara que pugui sorprendre, les crescudes són intrínseques a la dinàmica i als processos dels rius. Són necessàries per la bona salut dels sistemes naturals i, per tant, també pels humans.
Una postil·la sobre l’Aulet. És una revista anual sobre el Montnegre i el Corredor editada per l’Associació de propietaris forestals del Montnegre i el Corredor. Per més informació es pot consultar www.montnegrecorredor.org.