territori

«Menys burocràcia i més audàcia», el camí per arribar a convertir el Baix Montseny en comarca

A dia d'avui quinze alcaldes i alcaldesses, una trentena de regidors i regidores i més de 300 persones ja s'han adherit al manifest fet públic el 17 de març

per Jordi Purtí , 26 de maig de 2020 a les 00:00 |
Una imatge de Santa Maria de Palautordera amb el Montseny al fons | Jordi Purtí
Pau Gener, un dels impulsors del manifest del Baix Montseny ho té molt clar i està convençut que el Baix Montseny existeix i tard o d'hora aquest territori es pot convertir en comarca oficial i reconeguda. És conscient que encara estan a les primeres pantalles d'un camí que s'albira complicat però en té la solució sintetitzada en una frase "menys burocràcia i més audàcia", cinc paraules que llegides entre línies volen dir molt.

Reconeix que ara no és el millor moment per res, però sí que la gent del territori ha de saber agafar el guant que els va llançar el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en deixar part dels municipis del Baix Montseny en la fase zero, sense acceptar la proposta de la consellera de Salut, Alba Vergés. "Una espurna que ens ha ajudat molt per tornar-nos a despertar i preparar el terreny per anar-lo adobant", ha explicat a Nació Baix Montseny Pau Gener.


Tant és així que la resposta de la gent del territori ha estat molt important i, per primera vegada, un moviment sorgit des de la societat civil està tenint un seguiment aclaparador. A dia d'avui donen suport al manifest quinze dels disset alcaldes i alcaldesses del Baix Montseny i prop d'una trentena de regidors i regidores de colors molt diferents tant dels equips de govern municipals com de l'oposició. A més, ja hi ha més de tres-centes persones adherides "i la llista d'espera és ingent", assegura Gener.

Un moviment imparable


Per rocs que es trobin al camí no s'ha de desesperar i cal seguir tenint confiança en la realitat territorial perquè el moviment és imparable "la pantalla següent és que els alcaldes s'impliquen i seguir treballant per poder arribar a l'objectiu clar de fer una consulta", diu amb contundència Pau Gener. De fet, els dos alcaldes que no han signat el manifest han dit que estarien d'acord en plantejar a la ciutadania una consulta perquè puguin decidir si volen formar part del Baix Montseny. És de l'opinió que els polítics són davant de tot "però l'onada que ha de passar per sobre de tot és la societat civil".

El fet que fa pocs mesos que s'ha constituït la Comunitat de Municipis del Baix Montseny considera que no xoca amb el moviment que s'ha començat a bellugar ara. "La Comunitat de Municipis ja està creada, ja la tenim, però una cosa molt diferent és crear una comarca". Pau Gener no dissimula en dir que els preceptes legals que es volen treballar són els mateixos que van permetre que al Moianès i al Lluçanès es pogués fer una consulta per constituir-se en comarca. Per aconseguir-ho, tal com ha començat: "Menys burocràcia i més audàcia".


Treball de conscienciació

Andreu Pujol, un altre impulsor del manifest del Baix Montseny, valora positivament la resposta que està tenint el moviment. El primer objectiu d'aconseguir que es parli del Baix Montseny s'ha assolit. El reconeixement implícit de la consellera de Salut i la negativa del ministre de Sanitat han fet que molta gent s'adonés que el Baix Montseny existeix que "va més enllà d'un llistat de poblacions que se les volia desconfinar independentment d'altres de la seva pròpia regió sanitària. És una realitat que ve de molt enllà. Aquest fet l'hi ha donat visibilitat". També que al manifest del 17 de març s'hi han adherit persones públiques reconegudes.

Pujol és de l'opinió que els municipis han de trobar la manera per coordinar-se i poder encarar un procés democràtic. S'ha de fer feina de comunicació i d'explicació per fer conèixer que és el Baix Montseny i per què vol ser comarca.

També està d'acord en què el mirall on fixar-se és en el procés que van viure al Moianès i al Lluçanès i treballar-ho bé "i tot i així tant pot sortir bé com no", De fet la consulta que es va fer al Moianès va ser favorable a la constitució d'una nova comarca i en canvi al Lluçanès el resultat va ser contrari "els procesos democràtics són això, donar la veu a la ciutadania perquè decideixi", recorda Andreu Pujol.

El confinament no convida a fer grans coses però el següent pas per Pujol seria implicar més gent i organitzar algun acte relacionat amb el tema "la qüestió és que se'n parli", conclou.



 

 

Participació