entrevista

Dídac Manresa: «Es tergiversa el debat quan se'ns exclou de la realitat territorial del Baix Montseny»

L'alcalde de Breda considera que és una errada conceptual que des de Barcelona només es consideri Baix Montseny dotze pobles del Vallès Oriental i s'obviïn els cinc de la Selva

per Jordi Purtí , 19 de maig de 2020 a les 11:40 |
Dídac Manresa, alcalde de Breda | Andreu Pujol
La crisi del coronavirus Covid-19 ha posat com mai el Baix Montseny en el centre del debat. Segurament ningú dels que creuen en aquesta realitat territorial i que aspiren que algun dia sigui reconeguda com una comarca oficial s'haurien imaginat l'oportunitat que els ha donat la crsi sanitària. Una realitat que es mou enmig de moltes aigües no sempre fàcils de remar, sobretot per la complexitat de tenir-ne una part al Vallès Oriental i l'altra a la Selva, és a dir entre les demarcacions de Barcelona i Girona. Dídac Manresa (Breda 1986) és l'alcalde de Breda, un municipi selvatà que defensa el Baix Montseny i alhora reclama que els pobles gironins que en formen part no se'ls exclogui del debat quan se'n parla des de les administracions.  És una mirada gironina o selvatana -sovint oblidada- que es fa seu l'eslògan "El Baix Montseny existeix" i que malgrat totes les dificultats, pròpies i alienes, diu que no s'han d'estalviar esforços per aconseguir el reconeixement oficial.

- Dídac Manresa, ja han passat a fase 1 i per tant una mica més desconfinats...


- Sí exacte des de dilluns hem entrat a una nova fase. Breda som del Baix Montseny però estem inclosos a la Regió Sanitària de Girona, i per això des del 18 de maig som a fase 1 i  ja se'ns permeten certes mesures de flexibilització. De fet, és una situació que ja ho notem amb les terrasses muntades i obertes i un moviment ciutadà diferent al dels darrers dies. Són petites coses que s'aprecien al cap de dos mesos de no poder-ho fer. Petites coses del dia a dia que abans del confinament no valoràvem i ara sí que ho fem.

- Suposo que ja es té ganes de tornar a la normalitat o a aquesta "nova normalitat" com es diu ara?


- I tant, que en té ganes la gent. És cert que la pressió del desconfinament a nivell psicològic no és el mateix en una població gran que en un municipi petit com el nostre. Per exemple, el tema de les franges horàries des del moment que es van imposar a nosaltres no ens han afectat. Per tant, hi ha hagut una certa llibertat en el fet de poder sortir a passejar a la franja horària que volem, tot i que en les setmanes més dures del confinament hem complert com qualsevol altre. Vivim envoltats de naturalesa i per les finestres veiem les muntanyes i això és molt.

- I des d'aquesta setmana una gran quantitat de comerços de Breda oberts. Això ja dona la sensació de molta normalitat. És així?


- Pràcticament des d'aquesta setmana poden obrir la majoria de comerços amb totes les mesures de seguretat i distanciament social que calguin. No és la normalitat desitjada però comencem a encaminar-nos cap a la "nova normalitat" i aquesta setmana fem un pas de gegant.

"Evidentment l'impacte econòmic sobre el petit comerç i la petita i mitjana empresa, que és pràcticament la totalitat del teixit econòmic de Breda, hi ha sigut i amb proporcions considerables ja que dos mesos sense ingressar un cèntim és complicat."


- A nivell econòmic com ha afectat la crisi de la Covid-19 en un poble com el seu?

- Aquesta setmana hem de reunir-nos amb l'Associació de Botiguers i Comerciants i evidentment l'impacte econòmic sobre el petit comerç i la petita i mitjana empresa, que és pràcticament la totalitat del teixit econòmic de Breda, hi ha sigut i amb proporcions considerables ja que dos mesos sense ingressar un cèntim és complicat. Estem en una fase molt inicial per valorar que ha suposat a Breda. Des de l'Ajuntament, per altra banda, hem de ser capaços d'acompanyar-los de la mà perquè tothom pugui seguir amb la seva activitat econòmica de la millor manera possible.

- I el virus en sí, el coronavirus Covid-19 com ha afectat a Breda?

- Bé al principi varen haver de passar diverses setmanes per poder confirmar oficialment que teníem el primer cas de contagi al municipi ja que no es donaven dades individualitzades per municipis sinó per ABS. Quan es va confirmar el primer cas i va haver una mica de rebombori que ens va obligar a fer un comunicat demanant paciència a la gent. Mentre han anat passant les setmanes els casos positius s'han estabilitzat bastant en tretze contagis i, des de fa quinze dies, no en tenim cap cas a Breda. És evident que el pitjor de la crisi sanitària ha passat i la gent està més tranquil·la, imagino que forma part d'aquest clima de destensionament, això és bo però a la vegada perillós. No hem de pensar que això s'ha acabat.
 

Dídac Manresa, diu que cal seguir fent pedagogia per fer entendre quina és la realitat territorial del Baix Montseny Foto: Andreu Pujol


- I, de manera inesperada, amb la crisi del coronavirus s'ha posat en boca de tothom el territori del Baix Montseny, això sí sempre relacionant-lo amb dotze municipis del Vallès Oriental. Dels cinc de la Selva, emmarcats en una altra regió sanitària, des de l'administració catalana no els vinculen a aquest territori. Quina lectura en fa l'alcalde de Breda?

- És un debat que hem d'aprofitar, sobretot els que creiem en què el Baix Montseny existeix i és una realitat territorial encara que no reconeguda oficialment. Hem d'agafar-nos a qualsevol escletxa de l'statu quo per clavar-li la nostra punxa i fer-nos espai i fer-nos sentir. Està clar que és un debat una mica tergiversat perquè des de Barcelona fa la sensació que el Baix Montseny és només la part del Vallès Oriental, és a dir part com el tot. És una errada conceptual, que al principi va causar alguns dubtes entre els veïns, però millor que es parli del Baix Montseny encara que no sigui parlar-ne amb absoluta normalitat i coneixement de causa. És cert que el desconfinament català és a través de les regions sanitàries, llavors cinc municipis -Arbúcies, Breda, Hostalric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu- com que som de la regió sanitària de Girona estem en fase 1 i la resta en fase 0 avançada.

- Troba lògic que els pobles del Vallès Oriental no hagin passat a fase 1?

- És evident que des de Breda estem alineats amb tots els pobles del Baix Montseny perquè per a nosaltres, que som coneixedors del territori, és incomprensible que el mateix dia que es dona d'alta el darrer ingressat per Covid-19 a l'Hospital de Sant Celoni es decideixi des de Madrid rebutjar la proposta de la conselleria de Salut. Com que sanitàriament estem convençuts que no hi ha cap raó per prendre aquesta decisió entenem que hi hagi frustació. Segur que hi ha altres causes, no estrictament sanitàries, que han pesat en rebutjar el Baix Montseny. El fet que no sigui una comarca reconeguda segur que també ha perjudicat.

"És fonamental insistir i aprofitar les escletxes que s'obrin. És a dir, la proposta de la Generalitat de contemplar el Baix Montseny com a comarca diferenciada de la resta de la Regió Metropolitana Nord ens ha permès parlar més del Baix Montseny que no pas en tots aquests darrers anys"


- I vostés reivindiquen la comarca del Baix Montseny amb un manifest que es va fer públic diumege al vespre?

- És una conseqüència però alhora un pas més dels que estem fent aquests darrers anys. Un manifest que han signat alcaldes, alcaldesses i personalitats de la societat civil del territori i per posar en boca de tots la comarca del Baix Montseny.

- També és una manera d'anar dient a les administracions que vostès tenen un anhel i que encara que no els agradi parlar massa sobre límits territorials, tard o d'hora ho hauran de fer?

- És fonamental insistir i aprofitar les escletxes que s'obrin. És a dir, la proposta de la Generalitat de contemplar el Baix Montseny com a comarca diferenciada de la resta de la Regió Metropolitana Nord ens ha permès parlar més del Baix Montseny que no pas en tots aquests darrers anys i és significatiu que els mitjans de comunicació catalans i estatals hagin situat el Baix Montseny, o almenys una part d'aquest territori.

- I al darrera d'una decició incomprensible el titular de Sanitat del govern espanyol que coneix perfectament quina és la realitat del Baix Montseny...

- Sí és evident que el ministre Salvador Illa coneix molt bé la realitat del Baix Montseny, és nascut a Cardedeu i és exalcalde de La Roca del Vallès. A la decisió que s'ha pres podem posar-hi tots els dubtes que calguin. És cert que no estem satisfets amb la decisió però hem d'aprofitar l'esbranzida que ens ha donat aquest debat.

"El Baix Montseny respon a un espai de comarca natural, d'interrelacions i creació de sinergies."


- Com es viu des de la Selva que sempre quedi el marge de la realitat entesa pels que viuen en aquest territori. Dit d'una altra manera que només es parli del pobles del Vallès Oriental?

- Vagi per endavant que a les administracions no els agrada gaire moure els límits geogràfics perquè per modificar-los suposa engegar una maquinària burocràtica complexa, discutir coses que en teoria ja estan discutides de fa molts anys. Els límits són sempre arbitraris i al final es posi on es posi la línia es crearà un conflicte en un lloc o altre i poden respondre a una reivindicació més. El Baix Montseny respon a un espai de comarca natural, d'interrelacions i creació de sinergies. La dificultat és que som municipis amb un objectiu comú que formem part de dues comarques diferents i demarcacions diferents, més enllà que estiguem inclosos a dues regions sanitàries també diferenciades. Hem de seguir fent pedagogia del concepte del Baix Montseny i treballar amb les administracions per rebre un reconeixement cada vegada més superior i més explícit.

- Des del 2008 s'han fet passes importants, més atrevides. Des del primer manifest municipalista fins ara s'han portat a terme diverses iniciatives. La darrera de fa només tres mesos, crear la Comunitat de Municipis del Baix Montseny...

- De fet és la conseqüència de fer aquest treball conjunt. És dotar-nos d'una estructura que ens serveixi de paraigües i que aglutini els interessos dels disset municipis. És molt important que les decisions més enllà de l'equip de govern de torn d'un ajuntament, cregui o no en formar part del Baix Montseny, hi hagi un cert consens dintre del marc parlamentari municipal i per això formar part de la Comunitat de Municipis del Baix Montseny s'ha aprovat en sessions plenàries de tots els ajuntaments per deixar clar que es forma part d'una realitat natural. Breda té clar aquest compromís de la mateixa manera que no posem en dubte la capitalitat que exerceix Sant Celoni.

- Un sentiment amb moltes ànimes no?

- La realitat és la que és. Després en fases posteriors ja es discutiran altres temes com formar part d'una o altra província, tenint en compte que les províncies són organismes administratius que des de fa molts anys la Generalitat vol caducar però no s'acaba de fer el pas. La llei de vegueries no està aprovada ni molt menys. Hem de veure com s'encaixa tot això, però és important l'inici i crear relat, fer pedagogia i pertinença perquè tothom si senti còmode.









 

 

Participació