REPORTATGE

El desconfinament dona veu pròpia al Baix Montseny

La decisió del Departament de Salut de proposar la subcomarca per passar a fase 1 ha reobert el debat territorial

per Jordi Purtí , 15 de maig de 2020 a les 11:26 |
L'Hospital de Sant Celoni, la referència sanitària del Baix Montseny | Jordi Purtí
L'anunci fet dijous al migdia per la consellera de Salut, Alba Vergés, sobre la possibilitat que el Baix Montseny passi a fase 1 dilluns de la setmana vinent, sempre i quan el govern espanyol doni llum verda a les propostes de desescalada del Departament de Salut, ha revitalitzat un territori que des de fa temps té moltes ànimes i, en l'imaginari de molts el clar objectiu d'aconseguir algun dia ser una comarca oficial, més enllà de ser considerada una subcomarca o una comarca natural. Si això passa, voldrà dir que el Baix Montseny haurà passat a fase 1 de manera separada de la Regió Sanitària de Barcelona, a la qual pertany administrativament.

La qüestió és que la crisi sanitària del coronavirus Covid-19 ha posat al mapa aquest territori que es mou entre dues demarcacions (Barcelona i Girona), dues comarques oficials i dos consells comarcals (Vallès Oriental i Selva) i dues diputacions (Barcelona i Girona) i diferents regions sanitàries com la de Barcelona Metropolitana Nord i la de Girona. Des del moment de l'anunci fet per la consellera la xarxa es va inundar de debats ben diversos.


En aquest sentit, un dels primers en fer sentir la seva veu va ser l'alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia que, en una intervenció curta però gairebé institucional, va expressar la seva satisfacció pel reconeixement del Baix Montseny "com una realitat territorial que es viu de manera ben natural amb límits de províncies a vegades una mica artificials", mentre apel·lava a la responsabilitat col·lectiva dels veïns de Sant Celoni i la Batllòria i la resta del Baix Montseny per no fer passes enrere en aquesta crisi .



Si del que es tracta és parlar sanitàriament cal dir que la Fundació Hospital de Sant Celoni ho té molt clar des de fa molt temps quina és la seva realitat territorial. Sant Celoni és l'epicentre però la seva àrea d'influència és àmplia amb els municipis de Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Els mateixos dotze pobles que Salut va confirmar que proposaria per passar a la fase 1 de desescalada. De fet, el propi Hospital de Sant Celoni es defineix com una organització referent en serveis de salut especialitzada i social de qualitat del Baix Montseny.


 

Treballadores del Centre Sociosanitari Verge del Puig de Sant Celoni Foto: David Serrat Perich



Els municipis de la Selva

L'anunci fet ahir per la consellera Alba Vergés és una part de la qüestió. De fet, el debat ja es va començar a generar abans d'ahir dimecres quan el Departament de Salut va anunciar que la Regió Sanitària de Girona seria proposada per passar a fase 1. Debat perquè en aquesta regió sanitària hi són integrats cinc municipis que es consideren part del Baix Montseny: Arbúcies, Breda, Hostalric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Això volia dir, sempre vist des de l'òptica territorial del Baix Montseny, que una part passava a ser fase 1 i una altra fase 0.

A més, si la proposta s'accepta a Madrid, es donaria la pecularietat que els veïns de la Batllòria estarien en fase 0 perquè el terme municipal pertany a Sant Celoni encara que allunyat vuit quilòmetres, tindrien fàcil passar a un territori en fase 1 ja que només els cal travessar la carretera C-35 per ser al terme municipal de Riells i Viabrea que es trobarien en fase 1.

L'anunci de Vergés subsana una mica aquesta situació i entre l'anunci de dimecres i el de dijous tot el Baix Montseny en bloc podrà passar a fase 1 si, finalment, el govern espanyol accepta les propostes del Departament de Salut.

Els casos de Cardedeu i Cànoves i Samalús

Els límits territorials són sempre complicats. Cardedeu és al llindar del Baix Montseny ja que són veïns amb Llinars del Vallès. Va ser un dels debats més intensos a les xarxes socials i ahir quan es va conèixer la decisió del Departament de Salut hi havia qui plantejava la qüestió si Cardedeu forma part del Baix Montseny o no, fins i tot rescatant de la Viquipèdia un mapa on es diu que Cardedeu sí que hi està integrat.

 
Des del Baix Montseny, però, en recelen i molt ja que en els darrers dotze anys quan s'han fet passes importants pel reconeixement del territori Cardedeu no ha participat mai en cap de les iniciatives. L'Ajuntament no va ser a Campins el 24 de novembre de 2008 on 15 municipis van signar el primer manifest municipalista del Baix Montseny. Ni tampoc el març de 2010 quan sis alcaldes del Baix Montseny van traslladar a la Generalitat la voluntat d'esdevenir comarca.

Més recentment tampoc no han participat en la constitució formal de la Comunitat de Municips del Baix Montseny, el mes de febrer d'aquest any 2020. Per tant, sembla clar que avui per avui, Cardedeu no és un municipi que formi part de l'òrbita Baix Montseny.



El cas de Cànoves i Samalús en canvi podria tenir alguna lògica que també demanessin el pas a fase 1 si ho fa el Baix Montseny ja que dues urbanitzacions d'aquest municipi, el Mirador i Can Vulart estan pràcticament enganxades a la urbanització Les Faldes de Sant Pere de Vilamajor i el canvi de terme municipal de la gent que hi viu és constant.

De tota manera, Josep Cuch, alcalde de Cànoves i Samalús ha dit a NacióBaixMontseny que "no és lògic que Sant Pere de Vilamajor passi a fase 1 i nosaltres no, però és una qüestió complicada de decidir i com alcalde haig d'entendre que Salut ha de tallar per algun lloc. Per tant, assumim que estarem uns dies més en fase 0". L'alcalde de Cànoves i Samalús reconeix que malgrat el seu veïnatge amb Sant Pere de Vilamajor les seves relacions principalment són amb Cardedeu, Granollers o la Garriga.











 

 

Participació