12
de maig
del
2020
Actualitzat
el
13
de maig
a les
10:25h
Els professionals i silvicultors catalans han emès un comunicat defensant els tractaments aeris que des del passat 27 d'abril està duent a terme el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per reduir la població de l'eruga peluda (Lymantria dispar) als boscos del Vallès Oriental, Maresme i la Selva. De fet, el Consorci Forestal de Catalunya, conjuntament amb altres associacions vinculades als propietaris dels terrenys afectats en la gestió sostenible com l'Institut Català del Suro, l'Associació de Propietaris Forestals del Montnegre Corredor i l'Associació de Propietaris Forestals del Montseny, contraresten els posicionaments contraris que dies enrere van manifestar entitats ecologisates, investigadors i partits polítics.
Des del sector es manifesta que l'eruga del suro és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l'alzina surera (Querqus suber) i l'alzina (Q.ilex), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. La protecció dels suros i les alzines, a més a més de conservar-los com a espècie mediterrània i autòctona, serveix també per preservar la biodiversitat que es desenvolupa en aquests hàbitats. Així doncs, consideren que el tractament pel control de la plaga, declarat d'utilitat pública per part de l'administració catalana, busca la preservació dels boscos autòctons de Catalunya i de la biodiversitat que generen.
Recorden el seu compromís amb la defensa de la viabilitat forestal sostenible i per això busquen solucions al problema, tant amb el Departament d'Agricultura com amb tècnics experts en plagues. També fan un seguiment de bones pràctiques i recomanacions basades en experiències que ja s'han portat a terme tant a Andalusia o Balears com a Sardenya, on també pateixen el problema.
Pèrdues milionàries
Els estudis biològics de la Lymantria dispar i el seguiment sobre els danys a les masses arbòries "tot i la capacitat de rebrot i recupaeració dels arbres, aviat vam tenir pèrdues milionàries". Els motius que ho provoquen són la mortalitat de planifolis i coníferes, l'aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro en els arbres afectats. Per això, tot i el seu escepticisme inicial, han arribat a la conclusió que la millor solució és el tractament acordant unes pautes amb els responsables del Parc Natural del Montnegre Corredor.
En el comunicat deixen clar que el control biològic és important per atenuar la població d'aquesta plaga i un instrument eficaç per ajudar a l'autocontrol del propi sistema natural. "No és un tractament d'ampli espectre com els que s'aplicaven antigament, i sobre els quals mantenim una postura contrària a la seva utilització", remarquen els professionals i silvicultors.
El producte fitosanitari que s'utilitza és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l'agricultura ecològica. És selectiu, afecta a lepidòpters en una fase molt concreta del seu desenvolupament i no és nociu ni per abelles ni altres insectes. Tampoc no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.
Crítica al rebuig ecologista
El sector forestal qualifica de simplificacions ideològiques les posicions contràries expressades pels grups ecologistes ja que al seu parer "amb el pretext de la cura del medi ambient, defensen que la millor gestió és no actuar". Una posició que qüestionen per ser "altament perillosa per la sostenibilitat dels boscos en un entorn que històricament ha estat altament humanitzat".
Per tot plegat demanen actuar amb determinació, i amb la prudència que requereix la situació, davant l'evidència dels efectes generats per una plaga, que provoca un gran desequilibri en uns boscos on la viabilitat de la seva gestió ja és compromesa, en gran part per l'abandonament de la seva gestió.
Des del sector es manifesta que l'eruga del suro és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l'alzina surera (Querqus suber) i l'alzina (Q.ilex), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. La protecció dels suros i les alzines, a més a més de conservar-los com a espècie mediterrània i autòctona, serveix també per preservar la biodiversitat que es desenvolupa en aquests hàbitats. Així doncs, consideren que el tractament pel control de la plaga, declarat d'utilitat pública per part de l'administració catalana, busca la preservació dels boscos autòctons de Catalunya i de la biodiversitat que generen.
Recorden el seu compromís amb la defensa de la viabilitat forestal sostenible i per això busquen solucions al problema, tant amb el Departament d'Agricultura com amb tècnics experts en plagues. També fan un seguiment de bones pràctiques i recomanacions basades en experiències que ja s'han portat a terme tant a Andalusia o Balears com a Sardenya, on també pateixen el problema.
Pèrdues milionàries
Els estudis biològics de la Lymantria dispar i el seguiment sobre els danys a les masses arbòries "tot i la capacitat de rebrot i recupaeració dels arbres, aviat vam tenir pèrdues milionàries". Els motius que ho provoquen són la mortalitat de planifolis i coníferes, l'aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro en els arbres afectats. Per això, tot i el seu escepticisme inicial, han arribat a la conclusió que la millor solució és el tractament acordant unes pautes amb els responsables del Parc Natural del Montnegre Corredor.
En el comunicat deixen clar que el control biològic és important per atenuar la població d'aquesta plaga i un instrument eficaç per ajudar a l'autocontrol del propi sistema natural. "No és un tractament d'ampli espectre com els que s'aplicaven antigament, i sobre els quals mantenim una postura contrària a la seva utilització", remarquen els professionals i silvicultors.
El producte fitosanitari que s'utilitza és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l'agricultura ecològica. És selectiu, afecta a lepidòpters en una fase molt concreta del seu desenvolupament i no és nociu ni per abelles ni altres insectes. Tampoc no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.
Crítica al rebuig ecologista
El sector forestal qualifica de simplificacions ideològiques les posicions contràries expressades pels grups ecologistes ja que al seu parer "amb el pretext de la cura del medi ambient, defensen que la millor gestió és no actuar". Una posició que qüestionen per ser "altament perillosa per la sostenibilitat dels boscos en un entorn que històricament ha estat altament humanitzat".
Per tot plegat demanen actuar amb determinació, i amb la prudència que requereix la situació, davant l'evidència dels efectes generats per una plaga, que provoca un gran desequilibri en uns boscos on la viabilitat de la seva gestió ja és compromesa, en gran part per l'abandonament de la seva gestió.