«Ens preocupa que s'utilitzi la crisi de la Covid-19 per retallar drets i llibertats a la societat»

El Casal Popular La Clau de Sant Celoni però amb influència clara de tot el Baix Montseny ha vist com en plena crisi sanitària del coronavirus Covid-19 ha experimentat un important creixement que hores d'ara ja li permet superar les dies-centes associades i associats, un dels objectius quan es va posar en marxa el projecte "La Clau que obre tots els panys". I els panys a obrir són la independència econòmica per tirar endavant els seus projectes, l'autogestió i un punt de trobada del teixit associatiu. Des de la seva declaració contrària al capitalisme volen promoure el cooperativisme en comptes de la competitivitat econòmica. Projectes en ment un munt. Què permetrà fer i què no la Covid-19? Un interrogant que no té resposta, però els gestors de La Clau en responen moltes altres.

- Imagino que amb ganes que passi el coronavirus i poder tornar a fer una vida normal?

- Sí, evidentment. La nostra raó de ser com a entitat és en la vida social i en el contacte amb la gent del nostre entorn. Haver de quedar-nos a casa és un fet que no és desitjable per ningú, encara que sigui imprescindible. Malgrat tot, del que tenim ganes és de tornar al carrer, de tornar a estar actius i de veure com el teixit associatiu del nostre entorn torna a estar en funcionament. Tenim ganes de retrobar-nos de nou, encara que, per responsabilitat, haurem de prendre mesures per protegir-nos els uns als altres.

- Considereu que per al Casal Popular La Clau la crisi sanitària de la Covid-19 ha estat una oportunitat?

- No. Creiem que per a gairebé ningú la Covid-19 ha estat una oportunitat i ens preocupa que aquesta crisi sanitària s'utilitzi per retallar drets i llibertats a la societat. També ens preocupa que la repercussió econòmica de la crisi recaigui sobre els mateixos de sempre, la classe treballadora. Per això considerem que, almenys pel 99% de la població, aquesta crisi no és una oportunitat sinó un problema greu.

En l'àmbit més intern de La Clau, és una bona patacada econòmica, ja que tenim alguns ingressos penjant d'un fil. A més, L'Avern, la cooperativa que gestiona el bar, com tot el sector de l'hostaleria, es troba en una situació complexa. Pel que fa a l'entitat, hem hagut d'aturar projectes i activitats que teníem en marxa. Per exemple, havíem de fer un cicle de presentacions de llibres pels volts de Sant Jordi amb tres autores molt potents. Per l'única cosa que ens ha servit la Covid-19 és per dedicar-nos a aspectes del funcionament intern del casal que el dia a dia no ens permet prestar-hi la suficient atenció o a treballar en la nova pàgina web.

"Créixer en associats ens permet bassegurar la viabilitat i l'autogestió del projecte"

- Què representa superar dos-cents associats?

- Superar els dos-cents socis és, sens dubte, una fita molt important per nosaltres. El que ens garanteix aquesta xifra és que el sotrac econòmic per la crisi de la Covid-19 sigui molt inferior. També ens permet assegurar la viabilitat i l'autogestió del projecte. Vam començar el confinament amb 178 socis i ara en tenim 214. Som conscients que, a més, les economies familiars s'han complicat i veure que, així i tot, la gent decideix donar-nos suport és molt gratificant i ens fa tenir moltes ganes de tirar endavant. Per nosaltres és tan especial l'augment de socis com que tot i la crisi ningú s'hagi donat de baixa. És per això que estem molt agraïts a tota la gent que s'ha sumat al projecte, la gent que hi és des del principi i la gent que també hi és encara que no pugui pagar una quota. La Clau no existiria sense l'escalf i el suport de totes les persones que ens acompanyen!

- Independència i autogestió del projecte. Quin és el projecte de La Clau?

- El projecte de La Clau passa per ser un punt de trobada del teixit associatiu i els moviments socials de Sant Celoni i del Baix Montseny. També som un espai amb un discurs polític clar. Creiem en un sistema en què no hi hagi desigualtat social i la producció estigui al servei de les persones i no al revés. Per això critiquem el capitalisme. Defensem el feminisme com a forma d'alliberació de les identitats de gènere oprimides i com a forma de regir les relacions humanes. Ens oposem a qualsevol mena de discriminació o desigualtat per raó de classe social, gènere, orientació o ètnia. A més, ens preocupem pel nostre entorn i la protecció del territori, defensem uns serveis públics de qualitat i a l'abast de tothom i volem fomentar el cooperativisme en comptes de la competitivitat econòmica. Finalment, també creiem en l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Aquestes són les nostres idees i intentem actuar en conseqüència en el nostre dia a dia. I, per fer-ho, creiem que la millor manera és generant-nos els nostres propis mecanismes sense dependre de tercers. Quan parlem d'autogestió i independència ens referim a això.

- L'activisme cultural, social i polític és un tot pels que formeu part del Casal Popular La Clau?

- Si quan dius "tot" et refereixes a un dogma gairebé religiós, la resposta és no. Creiem que els que tenen "tots" entesos com a dogmes són les persones que defensen els interessos injustos individuals, és a dir el neoliberalisme, per sobre del benestar col·lectiu. Nosaltres som persones que tenim moltes inquietuds i molt diverses. El que per nosaltres representa la tasca en l'Assemblea Gestora de La Clau és una responsabilitat vers la gent del nostre entorn. Volem contribuir a millorar la societat en què vivim aportant el nostre granet de sorra, com fa tantíssima gent. A més, la tasca en alguna organització cultural, social o política no és una càrrega o una religió, sinó una forma de créixer i aprendre a escala individual i de conèixer moltes formes i idees de fer diferents de les d'un mateix.

"Si encara no sabem que passarà amb la Festa Major de Sant Celoni —i l'organitza una administració com l'Ajuntament— imagina't què podem planificar nosaltres que ens dediquem a La Clau de manera altruista"

- Podeu explicar alguna de les activitats que ja tingueu a punt per poder portar a terme en el moment que s’aixequi l'estat d'alarma?

- Aquesta és la pregunta més complicada de contestar perquè està fora del nostre abast. Ara arriba l'estiu i aquestes dates acostumen a ser intenses i boniques per nosaltres. Fa dos anys que fem la Fira d'Economia Social i Solidària amb l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i l'any passat vam fer una Escola d'Estiu amb formacions sobre cooperativisme, comunicació per les entitats i cures i millora de les dinàmiques de relació internes. Són experiències que ens agradaria repetir d'alguna manera però que serà molt complicat de fer. També estem començant a preparar el sisè cicle de concerts al carrer A Cop de Sandàlia, però per la pandèmia no sabem si el podrem fer ni en quines condicions. I les presentacions de llibres que et comentava abans qui sap si les podrem reprendre més endavant. És molt complicat fer plans en aquests dies. Si encara no sabem què passarà amb la Festa Major de Sant Celoni —i l'organitza una administració com l'Ajuntament— imagina't què podem planificar nosaltres que ens dediquem a La Clau de manera altruista i en el temps lliure!
 
- Compartiu els projectes i les polítiques culturals que porten a terme els diferents ajuntaments del Baix Montseny?

- Depèn. Nosaltres creiem que les entitats han de rebre tot el suport i facilitats possibles per poder desenvolupar la seva activitat. Les entitats del poble juguen un paper fonamental en la cohesió de la societat i això condueix a un major nivell de convivència i benestar per a tothom. Creiem que cal fer un esforç col·lectiu per incloure al màxim de gent possible en el teixit associatiu del poble. I això ha de ser una obligació dels ajuntaments del Baix Montseny i també de les persones que formem part de les entitats.

Després hi ha la vessant de la cultura com a sinònim de creació artística. En aquest sentit creiem que el Baix Montseny té un teixit artístic immens i que cal fer tot el possible per valorar-lo i promocionar-lo. El que nosaltres ens preguntem és el següent: els ajuntaments tenen clares quines són les propostes culturals sorgides del Baix Montseny? Estan disposats a fer esforços perquè es puguin donar a conèixer? Nosaltres creiem que no o, com a mínim, no de forma suficient. Ara arribaran les Festes Majors, si es poden fer, i, si és com els últims anys, la programació tornarà a menystenir l'escena local que, després, la crítica musical d'altres llocs posa pels núvols. En molta programació municipal es prima la lògica de mercat —que vingui com més gent millor, independentment de la qualitat del que s'ofereix— i no es té en compte el valor artístic d'allò que es programa, no hi ha criteris de paritat i no s'aposta per la creació de proximitat de qualitat, que són els criteris que han de regir l'administració pública.

Finalment, també creiem que cal facilitar l'existència d'espais en què la cultura pugui emergir i pugui formar part de la vida social de la gent. Per què no pot existir un casal de joves municipal en què pugui ser la mateixa gent jove la que expressi les seves inquietuds socials i culturals? Tampoc existeix a Sant Celoni un espai en què les entitats, artistes i teixit associatiu pugui programar i donar a conèixer propostes culturals. Creiem que són línies en què cal treballar. Si els ajuntaments del Baix Montseny tenen una voluntat real d'aprofundir-hi, ens trobaran al seu costat.
 

​