29
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
23:13h
La climatologia jugaria a favor de la disminució de la capacitat expansiva del virus a Catalunya, segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya i l'Hospital Clínic en base a diversos estudis internacionals. Un d'ells identifica que entre els -3 graus i els 15 de temperatura mitjana mensual es donaria la màxima probabilitat d'expansió del virus. A partir de 15 graus, la seva capacitat d'expandir-se disminuiria, i per sobre de 20 decauria a la meitat. Amb aquests valors i "considerant únicament el valor climàtic", els propers dos mesos "podrien esdevenir claus per amortir la capacitat expansiva del virus", ja que es va cap a l'estiu i diverses comarques de Catalunya assolirien progressivament aquests llindars, apunta l'informe.
Es considera que en la fase de contenció pel confinament les condicions meteorològiques no han estat un factor especialment rellevant, però l'element climàtic sempre s'ha apuntat com un aspecte que podria jugar un paper d'ara endavant, tot i que secundari en contraposició amb d'altres com els hàbits sanitaris o els fluxos de població.
En les darreres setmanes han aparegut diversos estudis preliminars que analitzen la relació de l'expansió de la Covid-19 amb la temperatura, especialment centrats amb el succeït a la Xina i a la província de Hubei, principal focus inicial. Un dels més complets, i basat en les dades registrades a 100 ciutats xineses, constata que la temperatura i la humitat relativa elevada s'associen significativament amb les reduccions de casos.
Un altre més recent, aparegut el 7 d'abril, ha desenvolupat un conjunt de 200 models de nínxol ecològic per projectar la variació mensual de la idoneïtat climàtica per a la difusió del coronavirus al llarg d'un any climatològic típic (Araujo i Naimi, 2020). Fruit d'aquesta anàlisi, sembla que la temperatura de l'aire, juntament amb la humitat, son els predictors que expliquen millor la distribució dels brots del virus, essent les zones massa fredes i les massa càlides i excessivament humides, les que tenen una menor exposició als brots. D'altres recerques però, no atribueixen a la humitat de l'aire un paper tan preponderant.
El cas de Catalunya
Seguint l'estudi d'Araujo i Naimi i analitzant l'evolució a Catalunya, s'observa com a l'abril, el llindar dels 15ºC queda restringit a les Terres de l'Ebre, però al mes de maig ràpidament cobreix les franges litoral i prelitoral, la depressió Central, el pla de Bages, i s'endinsa a les valls occidentals del Prepirineu. Al mes de juny, bona part de les valls prepirinenques i pirinenques assoleixen el llindar dels 15ºC, aspecte que es fa més evident i ampli al mes de juliol.
Pel que fa al segon llindar, el dels 20ºC, no s'instal·la a Catalunya fins al mes de juny, tot cobrint les franges litoral i prelitoral, les Terres de l'Ebre i la depressió Central. No és fins al juliol quan la isoterma dels 20ºC s'endinsa a les valls prepirinenques, i només en queden excloses les valls més elevades del Pirineu i els cims per damunt dels 1.500 m, aproximadament.
Des del Servei Meteorològic han indicat que si bé és probable que l'augment de la temperatura i de la humitat ajudi a una reducció del risc de contagi indirecte, "no disminuirà significativament el risc de contagi directe de persona a persona" i les mesures de protecció individual s'hauran de mantenir.
D'altra banda, l'augment de la radiació UV podria ser un altre factor important, ja que pot tenir un efecte de reducció de la viabilitat i persistència del virus en determinades situacions. Aquest augment es dona durant la segona meitat de la primavera i a l'estiu.
Tot i això, des del Servei Meteorològic han insistit que tot i que la calor i la humitat puguin ajudar, les mesures bàsiques d'higiene i protecció recomanades seran "el factor més important" per reduir el risc de contagi. "La calor i el sol ajudaran, pensem, però per si sols no reduiran prou significativament la transmissió del SARS-CoV-2", ha apuntat.
A més, han indicat que els resultats dels estudis s'han de prendre "amb cautela" i que continuaran amatents a noves anàlisis en aquest camp.
Altres estudis
De fet, d'estudis sobre climatologia i expansió del virus n'hi ha molts. D'una banda, a principis d'abril, un estudi de l'Institut de Salut Carlos III i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) revelava que a Espanya l'afectació del coronavirus augmenta a les zones amb temperatures més fredes.
D'altra banda, però, aquesta setmana, un informe afirmava tot el contrari: que les temperatures i el coronavirus podrien no tenir cap relació. El professor de Biotecnologia de la Universitat Catòlica de València (UCV) Ángel Serrano no ha trobat evidències científiques d'una relació entre ambdós factors.
Es considera que en la fase de contenció pel confinament les condicions meteorològiques no han estat un factor especialment rellevant, però l'element climàtic sempre s'ha apuntat com un aspecte que podria jugar un paper d'ara endavant, tot i que secundari en contraposició amb d'altres com els hàbits sanitaris o els fluxos de població.
En les darreres setmanes han aparegut diversos estudis preliminars que analitzen la relació de l'expansió de la Covid-19 amb la temperatura, especialment centrats amb el succeït a la Xina i a la província de Hubei, principal focus inicial. Un dels més complets, i basat en les dades registrades a 100 ciutats xineses, constata que la temperatura i la humitat relativa elevada s'associen significativament amb les reduccions de casos.
Un altre més recent, aparegut el 7 d'abril, ha desenvolupat un conjunt de 200 models de nínxol ecològic per projectar la variació mensual de la idoneïtat climàtica per a la difusió del coronavirus al llarg d'un any climatològic típic (Araujo i Naimi, 2020). Fruit d'aquesta anàlisi, sembla que la temperatura de l'aire, juntament amb la humitat, son els predictors que expliquen millor la distribució dels brots del virus, essent les zones massa fredes i les massa càlides i excessivament humides, les que tenen una menor exposició als brots. D'altres recerques però, no atribueixen a la humitat de l'aire un paper tan preponderant.
El cas de Catalunya
Seguint l'estudi d'Araujo i Naimi i analitzant l'evolució a Catalunya, s'observa com a l'abril, el llindar dels 15ºC queda restringit a les Terres de l'Ebre, però al mes de maig ràpidament cobreix les franges litoral i prelitoral, la depressió Central, el pla de Bages, i s'endinsa a les valls occidentals del Prepirineu. Al mes de juny, bona part de les valls prepirinenques i pirinenques assoleixen el llindar dels 15ºC, aspecte que es fa més evident i ampli al mes de juliol.
Pel que fa al segon llindar, el dels 20ºC, no s'instal·la a Catalunya fins al mes de juny, tot cobrint les franges litoral i prelitoral, les Terres de l'Ebre i la depressió Central. No és fins al juliol quan la isoterma dels 20ºC s'endinsa a les valls prepirinenques, i només en queden excloses les valls més elevades del Pirineu i els cims per damunt dels 1.500 m, aproximadament.
Des del Servei Meteorològic han indicat que si bé és probable que l'augment de la temperatura i de la humitat ajudi a una reducció del risc de contagi indirecte, "no disminuirà significativament el risc de contagi directe de persona a persona" i les mesures de protecció individual s'hauran de mantenir.
D'altra banda, l'augment de la radiació UV podria ser un altre factor important, ja que pot tenir un efecte de reducció de la viabilitat i persistència del virus en determinades situacions. Aquest augment es dona durant la segona meitat de la primavera i a l'estiu.
Tot i això, des del Servei Meteorològic han insistit que tot i que la calor i la humitat puguin ajudar, les mesures bàsiques d'higiene i protecció recomanades seran "el factor més important" per reduir el risc de contagi. "La calor i el sol ajudaran, pensem, però per si sols no reduiran prou significativament la transmissió del SARS-CoV-2", ha apuntat.
A més, han indicat que els resultats dels estudis s'han de prendre "amb cautela" i que continuaran amatents a noves anàlisis en aquest camp.
Altres estudis
De fet, d'estudis sobre climatologia i expansió del virus n'hi ha molts. D'una banda, a principis d'abril, un estudi de l'Institut de Salut Carlos III i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) revelava que a Espanya l'afectació del coronavirus augmenta a les zones amb temperatures més fredes.
D'altra banda, però, aquesta setmana, un informe afirmava tot el contrari: que les temperatures i el coronavirus podrien no tenir cap relació. El professor de Biotecnologia de la Universitat Catòlica de València (UCV) Ángel Serrano no ha trobat evidències científiques d'una relació entre ambdós factors.