24
d'abril
del
2020
El sector de la moda prepara el retorn a l'activitat envoltat d'incerteses. Mentre a Europa empreses catalanes com Mango i Desigual ja comencen a reobrir botigues amb protocols per garantir la seguretat de clients i treballadors, ni a Catalunya ni a Espanya hi ha plans clars. Per ara, les empreses es plantegen reforçar la desinfecció de les botigues, fer controls d'aforament, obligar els clients a portar guants o restringir l'accés als provadors a una única persona. I mentre continua el tancament, el sector es reinventa, intentant pal·liar les pèrdues amb la producció de material sanitari o promocions i descomptes. La confederació de la indústria tèxtil (Texfor) calcula un impacte d'un 37% de la facturació anual pel coronavirus.
L'impacte de la crisi en el sector tèxtil serà "molt important", assegura la secretària general de Texfor, Marta Castells, en declaracions a l'ACN. Segons dades extretes d'una enquesta als associats, més de la meitat de les empreses del sector tèxtil preveuen una davallada de la xifra de negocis del 30%; un terç calcula un descens de fins al 50%, i un 7% creu que l'impacte serà de fins al 75%. Pel que fa al mercat laboral, un 60% de les empreses han presentat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).
"Hi ha un impacte negatiu, de frenada important de vendes, que només es pot recuperar a través del canal online", reconeix el conseller delegat de Bobo Choses, Joaquim Esperalba. L'empresa mataronina preveu un descens de la xifra de negocis anual del 15%, després de facturar 11,3 milions d'euros el 2019.
Més enllà d'aquest any, la crisi podria tenir un paper rellevant en la transformació del sector. Per al dissenyador de la firma d'alta costura de Barcelona Ze García, José María García, la moda apostarà per la producció local, l'experiència i la sostenibilitat.
"Hi ha més col·leccions sostenibles i major interès per consumir roba d'aquest estil", afegeix el director de relacions institucionals de Mango, Guillermo Corominas, en declaracions a l'ACN. El 2019, Mango va produir 18 milions de peces amb aquestes característiques, el 12% de la producció de l'empresa. El comerç electrònic podria ser un altre dels beneficiats. En el cas de Mango, les vendes online van representar el 24% de la facturació total de 2019.
El dissenyador José María García discrepa: "El futur de l'online existeix, però no crec que sigui en moda", diu. El dissenyador reconeix que aquest canal ofereix una rendibilitat molt alta, però assegura que és un "complement". "La indústria de la moda tal com la coneixem, no la tornarem a veure", afirma, per la seva banda, Marta Castells.
A Europa tornen a obrir
Després de la paralització del consum pel tancament de botigues, Mango tornarà a obrir les portes a Alemanya, Àustria i Holanda. La companyia controlarà l'aforament i permetrà l'entrada a una persona per cada deu o vint metres quadrats.
A més proveirà als clients de guants i gel desinfectant i obligarà els empleats a treballar amb mascaretes. Només la meitat dels provadors estaran oberts i les peces de robes emprovades romandran en una "quarantena" de 48 hores abans de tornar a ser exposades al públic. Un cop es conegui la normativa per a les botigues a l'Estat, l'empresa l'adaptarà al seu protocol de seguretat.
Desigual també controlarà l'aforament de les botigues i només permetrà l'accés als provadors a una sola persona. Després de cada ús, l'empresa s'encarregarà de la desinfecció de la peça. L'horari d'obertura dels punts de venda serà reduït, de 12h a 18h.
"És un primer pas amb el qual volem començar a repensar com seran les botigues físiques en els pròxims mesos i quina experiència de compra proporcionarem, tenint en compte la convivència amb el canal digital, ara molt més intensa que abans", assegura el director general de Desigual, Alberto Ojinaga.
Bobo Choses està començant a obrir botigues a Corea del Sud. Allà, la població està acostumada a portar màscares i guants i les autoritats estan controlant els aforaments per evitar aglomeracions. L'empresa no ha decidit encara aplicar un protocol concret, i s'adaptarà a la normativa de cada país.
La transformació del sector
Més enllà de la reobertura de les botigues, encara per determinar a l'Estat, el sector de la moda s'ha reinventat per pal·liar l'impacte del coronavirus i algunes empreses han començat a produir material sanitari.
"Hem pogut demostrar que sense la contribució de la indústria tèxtil, que fins ara no es veia com essencial ni estratègica, hauria estat més complicat", assegura la secretaria general de Texfor.
Mango és una d'aquestes empreses. "Hem transformat el nostre procés de creació de mostrari de peces habituals en un sistema de producció de bates a gran escala", afirma el seu director de relacions institucionals, Guillermo Corominas. La companyia confeccionarà 13.000 bates de polietilè d'un sol ús destinades als equips sanitaris.
La dissenyadora manresana Míriam Ponsa també ha deixat en suspens les passarel·les de moda per confeccionar mascaretes i bates d'hospitals. Per fer-ho, l'empresa treballa amb un teixit d'ús sanitari fet a una empresa de Salelles, al Bages, i cus els productes en diversos tallers de la comarca. La transformació del model de negoci de l'empresa li ha permès evitar un ERTO.
"Si aquesta serà la realitat fins dins d'uns mesos, farem mascares creatives perquè els nens vagin contents al carrer", afegeix Joaquim Esperalba. Bobo Choses començarà a produir un lot de mil caretes la setmana que ve i modularà la producció en funció de la demanda del mercat. L'objectiu és fomentar la "il·lusió" i "creativitat" dels infants, tot i la "gravetat del moment".
La paralització de la demanda de moda també ha portat als operadors a fer descomptes. "Les marques tenim necessitat de donar sortida a l'estoc mitjançant accions promocionals abans de fer rebaixes", reconeix el directiu de Mango. A Desigual, les peces de roba compten amb promocions de mitja temporada i un 10% de descompte "extra".
Les demandes al govern espanyol
Davant la crisi del sector, la confederació tèxtil considera que les mesures del govern espanyol no són suficients per fer front als problemes de liquiditat de les empreses. La setmana passada, el govern espanyol va aprovar una ampliació del termini del pagament d'impostos per a petites i mitjanes empreses i autònoms. Tot i això, l'impacte en la indústria tèxtil "és mínim".
La normativa està dirigida a empreses amb una facturació inferior als 600.000 euros, una xifra que normalment se supera en el cas de les indústries. "Demanem ampliar l'import de la xifra de negocis, perquè estan quedant fora la majoria de les empreses", reclama Castells. Així mateix, proposa ampliar el termini per presentar les liquidacions més enllà del 20 de maig.
D'altra banda, la indústria tèxtil exigeix accelerar el procés de concessió de crèdits, flexibilitzar les mesures laborals i aspectes relacionats amb els ERTO i proporcionar ajuts directes a les empreses a través de subvencions.
De fet, pels dissenyadors com José María García, un dels principals problemes és la "falta d'informació". "No poden donar terminis variables, perquè no és el mateix aguantar una empresa quinze dies que cinc mesos", lamenta.
"El després de la crisi serà el més difícil de gestionar i és el que pot posar en risc el sistema financer o industrial", adverteix el directiu de Bobo Choses, Joaquim Esperalba. Segons ell, l'Estat no podrà suportar els impagaments dels crèdits si no es recupera l'economia i cal més "altura de mires" entre els dirigents polítics.
L'impacte de la crisi en el sector tèxtil serà "molt important", assegura la secretària general de Texfor, Marta Castells, en declaracions a l'ACN. Segons dades extretes d'una enquesta als associats, més de la meitat de les empreses del sector tèxtil preveuen una davallada de la xifra de negocis del 30%; un terç calcula un descens de fins al 50%, i un 7% creu que l'impacte serà de fins al 75%. Pel que fa al mercat laboral, un 60% de les empreses han presentat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).
"Hi ha un impacte negatiu, de frenada important de vendes, que només es pot recuperar a través del canal online", reconeix el conseller delegat de Bobo Choses, Joaquim Esperalba. L'empresa mataronina preveu un descens de la xifra de negocis anual del 15%, després de facturar 11,3 milions d'euros el 2019.
Més enllà d'aquest any, la crisi podria tenir un paper rellevant en la transformació del sector. Per al dissenyador de la firma d'alta costura de Barcelona Ze García, José María García, la moda apostarà per la producció local, l'experiència i la sostenibilitat.
"Hi ha més col·leccions sostenibles i major interès per consumir roba d'aquest estil", afegeix el director de relacions institucionals de Mango, Guillermo Corominas, en declaracions a l'ACN. El 2019, Mango va produir 18 milions de peces amb aquestes característiques, el 12% de la producció de l'empresa. El comerç electrònic podria ser un altre dels beneficiats. En el cas de Mango, les vendes online van representar el 24% de la facturació total de 2019.
El dissenyador José María García discrepa: "El futur de l'online existeix, però no crec que sigui en moda", diu. El dissenyador reconeix que aquest canal ofereix una rendibilitat molt alta, però assegura que és un "complement". "La indústria de la moda tal com la coneixem, no la tornarem a veure", afirma, per la seva banda, Marta Castells.
A Europa tornen a obrir
Després de la paralització del consum pel tancament de botigues, Mango tornarà a obrir les portes a Alemanya, Àustria i Holanda. La companyia controlarà l'aforament i permetrà l'entrada a una persona per cada deu o vint metres quadrats.
Un comerç tancat a Vic Foto: Adrià Costa
A més proveirà als clients de guants i gel desinfectant i obligarà els empleats a treballar amb mascaretes. Només la meitat dels provadors estaran oberts i les peces de robes emprovades romandran en una "quarantena" de 48 hores abans de tornar a ser exposades al públic. Un cop es conegui la normativa per a les botigues a l'Estat, l'empresa l'adaptarà al seu protocol de seguretat.
Desigual també controlarà l'aforament de les botigues i només permetrà l'accés als provadors a una sola persona. Després de cada ús, l'empresa s'encarregarà de la desinfecció de la peça. L'horari d'obertura dels punts de venda serà reduït, de 12h a 18h.
"És un primer pas amb el qual volem començar a repensar com seran les botigues físiques en els pròxims mesos i quina experiència de compra proporcionarem, tenint en compte la convivència amb el canal digital, ara molt més intensa que abans", assegura el director general de Desigual, Alberto Ojinaga.
Bobo Choses està començant a obrir botigues a Corea del Sud. Allà, la població està acostumada a portar màscares i guants i les autoritats estan controlant els aforaments per evitar aglomeracions. L'empresa no ha decidit encara aplicar un protocol concret, i s'adaptarà a la normativa de cada país.
La transformació del sector
Més enllà de la reobertura de les botigues, encara per determinar a l'Estat, el sector de la moda s'ha reinventat per pal·liar l'impacte del coronavirus i algunes empreses han començat a produir material sanitari.
"Hem pogut demostrar que sense la contribució de la indústria tèxtil, que fins ara no es veia com essencial ni estratègica, hauria estat més complicat", assegura la secretaria general de Texfor.
Mango és una d'aquestes empreses. "Hem transformat el nostre procés de creació de mostrari de peces habituals en un sistema de producció de bates a gran escala", afirma el seu director de relacions institucionals, Guillermo Corominas. La companyia confeccionarà 13.000 bates de polietilè d'un sol ús destinades als equips sanitaris.
La dissenyadora manresana Míriam Ponsa també ha deixat en suspens les passarel·les de moda per confeccionar mascaretes i bates d'hospitals. Per fer-ho, l'empresa treballa amb un teixit d'ús sanitari fet a una empresa de Salelles, al Bages, i cus els productes en diversos tallers de la comarca. La transformació del model de negoci de l'empresa li ha permès evitar un ERTO.
"Si aquesta serà la realitat fins dins d'uns mesos, farem mascares creatives perquè els nens vagin contents al carrer", afegeix Joaquim Esperalba. Bobo Choses començarà a produir un lot de mil caretes la setmana que ve i modularà la producció en funció de la demanda del mercat. L'objectiu és fomentar la "il·lusió" i "creativitat" dels infants, tot i la "gravetat del moment".
La paralització de la demanda de moda també ha portat als operadors a fer descomptes. "Les marques tenim necessitat de donar sortida a l'estoc mitjançant accions promocionals abans de fer rebaixes", reconeix el directiu de Mango. A Desigual, les peces de roba compten amb promocions de mitja temporada i un 10% de descompte "extra".
Les demandes al govern espanyol
Davant la crisi del sector, la confederació tèxtil considera que les mesures del govern espanyol no són suficients per fer front als problemes de liquiditat de les empreses. La setmana passada, el govern espanyol va aprovar una ampliació del termini del pagament d'impostos per a petites i mitjanes empreses i autònoms. Tot i això, l'impacte en la indústria tèxtil "és mínim".
La normativa està dirigida a empreses amb una facturació inferior als 600.000 euros, una xifra que normalment se supera en el cas de les indústries. "Demanem ampliar l'import de la xifra de negocis, perquè estan quedant fora la majoria de les empreses", reclama Castells. Així mateix, proposa ampliar el termini per presentar les liquidacions més enllà del 20 de maig.
D'altra banda, la indústria tèxtil exigeix accelerar el procés de concessió de crèdits, flexibilitzar les mesures laborals i aspectes relacionats amb els ERTO i proporcionar ajuts directes a les empreses a través de subvencions.
De fet, pels dissenyadors com José María García, un dels principals problemes és la "falta d'informació". "No poden donar terminis variables, perquè no és el mateix aguantar una empresa quinze dies que cinc mesos", lamenta.
"El després de la crisi serà el més difícil de gestionar i és el que pot posar en risc el sistema financer o industrial", adverteix el directiu de Bobo Choses, Joaquim Esperalba. Segons ell, l'Estat no podrà suportar els impagaments dels crèdits si no es recupera l'economia i cal més "altura de mires" entre els dirigents polítics.