Teresa Borotau: «Una canalització espiritual ens pot ajudar a transformar la realitat del que ens passa amb el confinament»

Teresa Borotau Castro (Barcelona, 1966) és filòloga i arpista de formació acadèmica, s'ha dedicat durant més de vint-i-cinc anys al món de l'educació, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat en centres educatius de secundària. Des de fa molts anys viu a Sant Celoni. Polifacètica de mena, també s'ha dedicat a la interpretació musical i a l'escriptura. Fa tretze anys, a causa d'una forta crisi personal, va descobrir l'existència d'una altra part del seu ser el que es coneix com a "realitat subtil". A partir de l'any 2011 ha anat ampliant aquesta faceta amb finalitats terapèutiques. De tot plegat n'ha sortit la publicació del llibre EllosDicen. El llibre de les canalitzacions que transformaran la teva vida (LetrameGrupo Editorial).

- Teresa Borotau, EllosDicen. Què vol dir?

- EllosDicen neix d'un seguit de canalitzacions que feia en els meus tallers al principi i al final. Una canalització és la verbalització de manera oral o escrita d'una informació que jo rebo de forma automàtica. Canalitzar significa rebre una informació en un estat d'inspiració en el qual tu no estàs pensant allò que estàs dient sinó que d'una forma fluida i instantània i ràpida doncs surt una informació, en aquest cas canalitzacions de tipus filosòfic per ajudar-nos i donar-nos un nou punt de vista de situacions normals i quotidianes de la vida. Aleshores jo feia aquestes canalitzacions i no m'agradava que la gent les enregistrés, tenia certa vergonya perquè jo no provenia d'aquest món subtil o esotèric, fins i tot. Els meus estudis eren universitaris, era directora de l'institut i tot plegat em feia certa reserva, però els assistents als tallers insistien molt a què les enregistrés i finalment ha sorgit el llibre EllosDicen.

- Tal com entès el llibre el considero una publicació pràctica, com un manual o una guia que es pot llegir i rellegir. I aquestes canalitzacions que tu parles ens porten a situacions molt diferents però que ens podem trobar a la vida. És així?

- Sí perquè és un llibre per tothom. Quan faig una canalització davant d'un grup és clar que va dirigida a aquelles persones en aquell moment precís i adequat. Tots som persones i ens toca a tots. Podria dir que és un llibre d'espiritualitat pràctica o d'espiritualitat aplicada a la vida quotidiana. Parlem de la mort, de l'abundància, de l'amor, de l'èxit, del record... Temes cabdals i presents a totes les vides quotidianes. La gent em pregunta qui són Ellos i jo no ho sé. És una manera graciosa que vaig trobar d'expressar allò que deia però que no ho feia com a Teresa Borotau, sinó que venien d'algun lloc que segur que no és de la meva ment racional i que jo capto que és una realitat que està per damunt de nosaltres.

"Totes les canalitzacions ens donen una nova perspectiva. A mi em va sobtar molt aquesta de la mort. Diuen que com a tal la mort no existeix."

- En el llibre hi ha un total de 56 canalitzacions. Ja n'has fet un llistat però n'hi ha algunes que podrien tenir certa relació amb la situació de crisi sanitària que estem vivint actualment. Parlo de la mort, l'esperança, la tristor... són situacions que en aquests moments de confinament podrien ser perfectament viables?

- I tant. Totes les canalitzacions ens donen una nova perspectiva. A mi em va sobtar molt aquesta de la mort. Diuen que com a tal la mort no existeix. Sí que hi ha una mort física però no pas de la totalitat perquè hi ha alguna cosa més que un cos. Ens explica que som un esperit amb diferents estats i un és el de la vida terrenal i l'altre és l'espiritual i nosaltres convivim en els dos estats. La tristesa és "la cueva íntima donde regenerarse, es el preámbulo de la vida", d'alguna manera vol dir que l'hem d'expressar que hem d'entrar-hi i expressar-la profundament perquè és una manera de regenerar-nos i sortir un dia amb aquesta nova alegria. L'esperança també m'agrada molt perquè és un estat de confiança absolut no en allò que vull que passi sinó que passi el millor per mi i la meva evolució. És un estat de fe veritable, un estat de confiar en la vida. La canalització de l'eternitat podria ajudar a les persones que estant perdent familiars aquests dies.
 
- EllosDicen, com diu la prologuista del llibre la Dra. LujánComas, és una nova manera d'observar els successos, de transformar la realitat. Ho creus així? Com ens pot ajudar en aquests dies?

- Estic molt contenta perquè estic rebent molts missatges i el llibre ha tingut molt bona acollida. Amb només un mes s'han venut més de quatre-cents exemplars. La gent em diu que el llibre els acompanya molt aquests dies perquè cada canalització els connecta amb una situació concreta i els dona aquest punt de vista per poder transformar la visió d'aquesta situació que ara ens angoixa i preocupa com la por i d'alguna manera ens tranquil·litza perquè ens ajuda a trobar un nou significat a allò que ens està passant. Sempre amb la possibilitat que nosaltres estiguem vivint el millor per nosaltres però també està en les nostres mans canviar la perspectiva o actitud des d'on ho estem vivint.

"A vegades el passat és una cosa que ens enfonsa"

- En el llibre dius que transformar és reorganitzar-se, resituar-se i resignificar. És trobar una vida complementària, una vida paral·lela?

- No, no. El present està format pel passat. A vegades el passat és una cosa que ens enfonsa. Per exemple un fet quotidià meu. Aquests dies vaig penjar un post en el Facebook dedicant una cançó al meu pare que hauria complert 92 anys, però només en va fer 58. Per a mi això va ser un trauma, una mort sobtada sense la possibilitat d'acomiadar-me i per mi ha estat un fet que m'ha traumatitzat a la vida. Transformar aquesta situació vol dir que jo he hagut de trobar nous significats en aquest succés dramàtic de la meva vida. Què vol dir això, que l'elimino, que tinc una vida paral·lela? No. El dia que vaig penjar el post estava molt trista perquè seguia trobant a faltar el meu pare, però em vaig permetre aquella tristor perquè sabia que l'endemà m'aixecaria contenta perquè li he donat una nova visió sortint del drama i pensant en les seves qualitats que jo també tinc i que fan que avui siguin vives.

- No sé si és per la situació de la societat actual que sempre anem molt de pressa, que no tenim temps per res, que l'estrès és com si fos innat de tots nosaltres. Això fa que no tinguem els moments de silenci que voldríem que no tenim temps d'escoltar-nos?

- Mira, la lectura del llibre EllosDicen fa reflexionar molt sobre això, prendre consciència de la teva pròpia persona, de la teva pròpia història. De les coses que vols i no vols mantenir. Són com petites meditacions, moments de reflexió i de paradeta molt necessària. Aquests dies estic reflexionant molt sobre això que tu has dit. Malgrat dedicar-me a qüestions d'ajudar als altres i de qüestions més espirituals també anava a unes revolucions molt ràpides. Justament un mes abans que hi hagués el confinament, en una canalització que no hi ha al llibre parlava d'això. Anàvem tan ràpid que la vida un dia ens pararia en sec. La parada ja ha arribat.
 
- Contenta d'aquest canvi a la teva vida?

- Sí, és clar. Hi ha canvis que no els esculls tu, m'han escollit a mi. El fet que va canviar la meva vida és que en un moment determinat se'm va aparèixer el meu avi difunt i vaig quedar completament atònita sense saber que passava. Arran d'aquell fet, que he descobert que com a mínim li passa a un trenta per cent de la població, que veuen éssers difunts o que tenen contacte amb el món subtil. A partir d'aquell moment em van començar a passar moltíssimes coses que explico en les conferències que faig. Avui, com que tinc una ment racional molt potent, encara m'estic preguntant que és el que estic fent, però la realitat s'imposa i jo li havia de donar una sortida. El canvi de vida ha anat venint per si sola.

- EllosDicen tindrà continuïtat?

- Sí ja tinc setanta canalitzacions noves. Ara estic preparant una guia de les set raons per desenvolupar la teva sensibilitat i percepció. Quan estàs ben connectat en la teva realitat i tens aquestes intuïcions clares i diàfanes i les saps emmarcar en la teva situació o en el teu context això t'ajuda a decidir des del cor. EllosDicen sempre apel·la a la saviesa del cor.