12
de març
del
2020
Actualitzat
a les
14:31h
El jutjat penal 5 de Girona el va condemnar com a autor d'un delicte d'assetjament per haver "vigilat i perseguit" la víctima, un delicte d'obstrucció a la justícia i un delicte continuat d'amenaces lleus. La defensa, encapçalada pel lletrat Jordi Colomer, va recórrer la sentència i ara l'Audiència de Girona li ha donat la raó. El tribunal de la secció quarta revoca la sentència del penal 5 i absol l'acusat.
El penal 5 va considerar provat que, entre el 14 de novembre i el 2 de desembre del 2016, l'acusat va "perseguir" la víctima per la població d'Hostalric. Segons la sentència, quan la dona estava sola, l'abordava fent-li proposicions sexuals i dient-li que se l'emportaria al Marroc. "En totes i cadascuna de les ocasions, la víctima li deia que la deixés tranquil·la, que no volia saber res d'ell, que estava casada i que tenia fills i marit", relatava la sentència.
Segons el penal 5, la dona va deixar d'anar al parc o qualsevol altre lloc on pensava que podia coincidir amb el processat. Va presentar denúncia el 2 de desembre. La sentència recorreguda apuntava que quan l'acusat va saber que l'havia denunciat, la va amaçar de mort.
Relat de la víctima "insuficient"
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona reescriu totalment els fets provats de la sentència impugnada per l'advocat Jordi Colomer i conclou que "no ha quedat acreditat que, en un període aproximat d'uns vint dies, l'acusat seguís en diverses ocasions la víctima, subjectant-la pel braç i requerint-la per follar". "No ha quedat acreditat que, en aquest mateix període, li digués que si no marxava li tallaria el coll. No ha quedat acreditat que dies després d'interposar la denúncia li digués, com a represàlia, que estava acostumat a la presó i que la mataria si a ell li passava alguna cosa", continua la resolució.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo Garcia Morales, sosté que el jutge del penal 5 va basar la condemna únicament en el relat de la víctima i argumenta que és insuficient per enervar la presumpció d'innocència. D'entrada, exposa l'Audiència, perquè un relat "creïble, agradable o convincent no és sinònim de veritable" i ha d'estar apuntalat per corroboracions perifèriques que, en aquest cas, no existeixen. "L'existència d'elements que dotin de caràcter ferm, són completament inexistents", diu la resolució.
A més, l'Audiència també exposa que "arriba escassament a comprendre la fonamentació de la sentència" a l'hora de justificar "la reiteració i la insistència necessàries" per condemnar per assetjament. El tribunal remarca que la denunciant, que al judici va donar "xifres desiguals", "situa en dos els actes d'assetjaments i en un tercer el d'obstrucció". Segons la sentència, "dos actes es corresponen malament amb una situació constant per reiterada i insistent".
Finalment, l'Audiència també carrega contra les condicions amb les quals es va desenvolupar el judici. "A la distorsió del relat, creiem que hi ha contribuït l'escenari del judici oral, que va començar amb la víctima i l'acusat asseguts a la mateixa filera de cadires, separats només per la presència de l'intèrpret", apunta la sentència.
El tribunal també remarca que encara que no es detectessin elements "d'incredulitat subjectiva" en el relat de la denunciant, el penal 5 hauria hagut de valorar una suposada baralla del processat amb el marit de la dona o que hagués estat un "antic pretendent" de la víctima. "Eren elements que mereixien una breu reflexió", conclou l'Audiència que absol el processat per "l'escassetat probatòria derivada de la sola declaració de la víctima".
El penal 5 va considerar provat que, entre el 14 de novembre i el 2 de desembre del 2016, l'acusat va "perseguir" la víctima per la població d'Hostalric. Segons la sentència, quan la dona estava sola, l'abordava fent-li proposicions sexuals i dient-li que se l'emportaria al Marroc. "En totes i cadascuna de les ocasions, la víctima li deia que la deixés tranquil·la, que no volia saber res d'ell, que estava casada i que tenia fills i marit", relatava la sentència.
Segons el penal 5, la dona va deixar d'anar al parc o qualsevol altre lloc on pensava que podia coincidir amb el processat. Va presentar denúncia el 2 de desembre. La sentència recorreguda apuntava que quan l'acusat va saber que l'havia denunciat, la va amaçar de mort.
Relat de la víctima "insuficient"
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona reescriu totalment els fets provats de la sentència impugnada per l'advocat Jordi Colomer i conclou que "no ha quedat acreditat que, en un període aproximat d'uns vint dies, l'acusat seguís en diverses ocasions la víctima, subjectant-la pel braç i requerint-la per follar". "No ha quedat acreditat que, en aquest mateix període, li digués que si no marxava li tallaria el coll. No ha quedat acreditat que dies després d'interposar la denúncia li digués, com a represàlia, que estava acostumat a la presó i que la mataria si a ell li passava alguna cosa", continua la resolució.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo Garcia Morales, sosté que el jutge del penal 5 va basar la condemna únicament en el relat de la víctima i argumenta que és insuficient per enervar la presumpció d'innocència. D'entrada, exposa l'Audiència, perquè un relat "creïble, agradable o convincent no és sinònim de veritable" i ha d'estar apuntalat per corroboracions perifèriques que, en aquest cas, no existeixen. "L'existència d'elements que dotin de caràcter ferm, són completament inexistents", diu la resolució.
A més, l'Audiència també exposa que "arriba escassament a comprendre la fonamentació de la sentència" a l'hora de justificar "la reiteració i la insistència necessàries" per condemnar per assetjament. El tribunal remarca que la denunciant, que al judici va donar "xifres desiguals", "situa en dos els actes d'assetjaments i en un tercer el d'obstrucció". Segons la sentència, "dos actes es corresponen malament amb una situació constant per reiterada i insistent".
Finalment, l'Audiència també carrega contra les condicions amb les quals es va desenvolupar el judici. "A la distorsió del relat, creiem que hi ha contribuït l'escenari del judici oral, que va començar amb la víctima i l'acusat asseguts a la mateixa filera de cadires, separats només per la presència de l'intèrpret", apunta la sentència.
El tribunal també remarca que encara que no es detectessin elements "d'incredulitat subjectiva" en el relat de la denunciant, el penal 5 hauria hagut de valorar una suposada baralla del processat amb el marit de la dona o que hagués estat un "antic pretendent" de la víctima. "Eren elements que mereixien una breu reflexió", conclou l'Audiència que absol el processat per "l'escassetat probatòria derivada de la sola declaració de la víctima".