17
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:06h
La sala Bernat Martorell de Sant Celoni es va emplenar aquest divendres 15 de novembre per seguir la conferència de l'historiador Josep Maria Abril "El final de la Guerra Civil i la primera de la postguerra", emmarcada dintre del programa de les VII Jornades de la Memòria Història que també va incloure un documental de Xavier Alfaras amb les aportacions de diferents testimonis que van viure en primera persona el final de la guerra a Sant Celoni.
Josep Maria Abril va posar el focus en la desfeta de l'exèrcit republicà en la batalla de l'Ebre, fet que desencadenà en la victòria de les tropes franquistes. A principis de 1939 després de l'ocupació de Barcelona són temps de retirada i Sant Celoni s'hi veu immers de ple ja que es converteix en un camí de pas i la carretera general, el que ara és la Carrtera Vella, era plena de gent que feien un difícil camí cap a França ja que no es van estalviar atacs de l'aviació.
Precisament Sant Celoni va patir bombardejos en aquesta època, com l'atac a un dipòsit de bidons de benzina de l'èxercit popular al magatzem de Cal Drapaire, al costat de la Forestal. "Amb el bombardeig molta gent marxava de les cases cap als camps amb un bastó lligat al coll amb un cordill que es mossegava quan esclatava la bomba", explica Abril. D'aquestes bombes encara se'n troba alguna com la de l'any 2011 a prop de La Forestal.
Durant la retirada alguns enclavaments com ponts i carreteres es van dinamitar amb més o menys èxit per obstaculitzar l'avanç de les tropes franquistes però en qualsevol cas el 31 de gener de 1939 va ser el dia que els nacionals van entrar a Sant Celoni. L'1 de febrer es crea una Comissió Gestora presidida per Felipe Portillo amb les funcions d'alcalde fins el dia 9 de febrer que es va nomenar el nou ajuntament amb Josep Maria Riera d'alcalde. Va ser nomenat per l'Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación.
Rojos represaliats
En aquesta època la majoria de gent, sobretot els que no tenien familiars exiliats, es va fer de Falange ja que qui no s'apuntava era mal vist, encara que no els passava res, va explicar Josep Maria Abril. De tota manera, va dir que hi va haver celonins d'esquerresdetinguts a Can Mallen, a la Carretera Vella, en els primers temps del franquisme i "rojos" represaliats. "A dones d'exiliats les feien anar a netejar l'Ateneu i fregar l'Ajuntament". També hi va haver homes i dones que els van tallar el cabell al zero com a càstig.
A Sant Celoni durant més de deu mesos hi va haver un batalló de treballadors i els soldats vigilants "van reconstruir el pont de la riera de Vallgorguina i els Quatre Ponts a Sant Celoni". Els militars que els vigilaven s'estaven en cases particulars i alguns es van casar amb noies del poble. També hi va estar durant un temps el Batalló Tabor Ceuta número 3, un batalló de marroquins que anaven tornant al Marroc a tongades.
Amb la militarització de Sant Celoni es van van fer un seguit d'obres de reparació urgents, es va canviar la nomenclatura dels carrers, es van depurar els funcionaris de l'Ajuntament que no eren considerats franquistes i va començar una època difícil i convulsa per molta gent.
Balanç final: morts, empresonats, exiliats...
Josep Maria Abril passa balanç del que ha va representar la Guerra Civil per Sant Celoni pel que fa a morts, empresonats, exiliats o deportats.
1 mort per una bomba, 1 mort per explosió de comunicacions, 30 empresonats, 3 morts per la repressió franquista. També entre 39 i 44 exiliats (19+3 regidors, 6 familiars de regidors, 5 polítics i gent d'esquerres, 7+2 buscats per la causa general i 2 soldats republicans). Tanmateix 5 van ser deportats a Mauthausen i 1 mort a Hartheim, 52 morts a la Guerra Civil i 5 morts a Sant Celoni en la reraguarda.
Documental
El documental "El final de la Guerra Civil a Sant Celoni", l'ha realitzat Xavier Alfaras amb les aportacions de diferents persones que van viure el final de la guerra al municipi. Concretament Assumpció Bassols, Salvador Bordoy, Emili Gener, Teresa Monrabè i Montserrat Roca.
Josep Maria Abril va posar el focus en la desfeta de l'exèrcit republicà en la batalla de l'Ebre, fet que desencadenà en la victòria de les tropes franquistes. A principis de 1939 després de l'ocupació de Barcelona són temps de retirada i Sant Celoni s'hi veu immers de ple ja que es converteix en un camí de pas i la carretera general, el que ara és la Carrtera Vella, era plena de gent que feien un difícil camí cap a França ja que no es van estalviar atacs de l'aviació.
Precisament Sant Celoni va patir bombardejos en aquesta època, com l'atac a un dipòsit de bidons de benzina de l'èxercit popular al magatzem de Cal Drapaire, al costat de la Forestal. "Amb el bombardeig molta gent marxava de les cases cap als camps amb un bastó lligat al coll amb un cordill que es mossegava quan esclatava la bomba", explica Abril. D'aquestes bombes encara se'n troba alguna com la de l'any 2011 a prop de La Forestal.
Durant la retirada alguns enclavaments com ponts i carreteres es van dinamitar amb més o menys èxit per obstaculitzar l'avanç de les tropes franquistes però en qualsevol cas el 31 de gener de 1939 va ser el dia que els nacionals van entrar a Sant Celoni. L'1 de febrer es crea una Comissió Gestora presidida per Felipe Portillo amb les funcions d'alcalde fins el dia 9 de febrer que es va nomenar el nou ajuntament amb Josep Maria Riera d'alcalde. Va ser nomenat per l'Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación.
L'historiador Josep Maria Abril explica el punt de Sant Celoni on es va fer esclatar un dipòsit de bidons de benzina Foto: XBM
Rojos represaliats
En aquesta època la majoria de gent, sobretot els que no tenien familiars exiliats, es va fer de Falange ja que qui no s'apuntava era mal vist, encara que no els passava res, va explicar Josep Maria Abril. De tota manera, va dir que hi va haver celonins d'esquerresdetinguts a Can Mallen, a la Carretera Vella, en els primers temps del franquisme i "rojos" represaliats. "A dones d'exiliats les feien anar a netejar l'Ateneu i fregar l'Ajuntament". També hi va haver homes i dones que els van tallar el cabell al zero com a càstig.
A Sant Celoni durant més de deu mesos hi va haver un batalló de treballadors i els soldats vigilants "van reconstruir el pont de la riera de Vallgorguina i els Quatre Ponts a Sant Celoni". Els militars que els vigilaven s'estaven en cases particulars i alguns es van casar amb noies del poble. També hi va estar durant un temps el Batalló Tabor Ceuta número 3, un batalló de marroquins que anaven tornant al Marroc a tongades.
Amb la militarització de Sant Celoni es van van fer un seguit d'obres de reparació urgents, es va canviar la nomenclatura dels carrers, es van depurar els funcionaris de l'Ajuntament que no eren considerats franquistes i va començar una època difícil i convulsa per molta gent.
Balanç final: morts, empresonats, exiliats...
Josep Maria Abril passa balanç del que ha va representar la Guerra Civil per Sant Celoni pel que fa a morts, empresonats, exiliats o deportats.
1 mort per una bomba, 1 mort per explosió de comunicacions, 30 empresonats, 3 morts per la repressió franquista. També entre 39 i 44 exiliats (19+3 regidors, 6 familiars de regidors, 5 polítics i gent d'esquerres, 7+2 buscats per la causa general i 2 soldats republicans). Tanmateix 5 van ser deportats a Mauthausen i 1 mort a Hartheim, 52 morts a la Guerra Civil i 5 morts a Sant Celoni en la reraguarda.
Documental
El documental "El final de la Guerra Civil a Sant Celoni", l'ha realitzat Xavier Alfaras amb les aportacions de diferents persones que van viure el final de la guerra al municipi. Concretament Assumpció Bassols, Salvador Bordoy, Emili Gener, Teresa Monrabè i Montserrat Roca.
Josep Maria Abril, Jordi Clopés i Xavier Alfaras en les VII Jornades de la Memòria Històrica de Sant Celoni Foto: XBM