05
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
06
de novembre
a les
15:41h
A la Vall Alta de la Tordera (Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera i Montseny) s'ha posat en marxa un grup impulsor de cohabitatge sènior, una nova manera d'encarar la vellesa en qüestions d'habitatge i de compartir necessitats i serveis. No és una comuna ja que cada llar té ingressos independents i manté la seva privacitat, però disposa de zones comunes i les activitats comunitàries es planifiquen i gestionen entre tots. Una de les impulsores del projecte al Baix Montseny és Carmen Vázquez (1957) amb qui hem parlat per saber-ne més.
- Què és el cohabitatge sènior?
- També ho coneixem com a Cohausing Sènior i està constituït per un grup de persones, en edat de jubilació o que s'hi apropa i ha decidit acabar de passar la seva vida vivint en comunitat. És a dir, una estructura de llars privades però que disposa d'un ampli espai compartit dels serveis més bàsics com la cuina, bugadaria, menjador, jardins... vaja tot allò que permeti el pressupost.
- Si em parla d'una estructura privada no vol pas dir que es visqui en una comuna, cert?
- Efectivament, no és una comuna, cada llar té ingressos independents i manté la seva privacitat, mentre que les zones comunes de les que li parlava anteriorment es planifiquen i gestionen entre tots el que conviuen. L'estructura legal acostuma a ser la de la cooperativa.
- És una manera nova d'entendre la vellesa?
- És una manera, sí, però tampoc no estem descobrint res de nou ja que aquest tipus de moviment va néixer els anys 60 a Dinamarca i poc a poc s'ha anat estenent per diversos països europeus i als Estats Units. Ara està arribant a Catalunya. Ja hi ha algunes iniciatives exitoses a Barcelona però també a Andalusia, al Principat d'Astúries o a la Comunitat de Madrid. Podem dir que és una alternativa a la soledat no a les residències de gent gran perquè la persona, amb el cohabitatge sènior, té més autonomia, és més activa i entre tots s'ajuden i cooperen.
- Vosté, juntament amb Teresa Barbena (1952) impulsen el projecte, però que els porta a viure en d'aquesta manera col·lectiva?
- La nostra filosofia és que volem viure entre amics i persones amb valors vitals congruents amb aquest projecte. Per dir-ho d'alguna manera es tracta de gaudir de la nostra vida d'un sentit que només està present quan vivim des del sentit, formar part activa del nostre voltant i la comunitat on estiguem integrats. El cohabitatge té entre els seus principis el respecte a la intimitat i a la llibertat i cada persona pot trobar el seu equilibri compartint el temps i les activitats en la manera que ho desitgi.
- Per tirar endavant és evident que es necessiten habitatges. Aquesta qüestió vostès com la plantegen. Són pisos ja construïts, s'han de construir?
- El que s'intenta és que siguin habitatges el màxim d'accessibles. S'intenta negociar amb les administracions i entitats privades perquè en facilitin en règim de cessió d'ús o habitatges o un terreny. També hi ha projectes privats. Cada grup decideix la manera de portar-ho endavant.
- Quan parlem d'habitatge ens ve al cap el tema de l'especulació. La tenen resolta aquesta qüestió?
- El cohabitatge precisament és una alternativa a l'especulació de l'habitatge i això és molt important, ja que són habitatge autopromocionats i alhora amb el compromís a no entrar en la dinàmica de l'especulació. Els habitatges es transmeten pel valor de la construcció i es gestiona d'una manera cooperativa.
- Són optimistes que el projecte sigui una realitat aviat?
- Els tempos no són immediats ja que no és fàcil. Ara ho estem promocionant, s'ha de formar el grup que cregui amb aquesta filosofia de vida i que, alhora, tingui certa capacitat econòmica i també trobar el lloc on es pot fer la promoció i al Montseny no és tan fàcil. Són pilars fonamentals i això pot requerir temps, potser entre tres i cinc anys.
- Què és el cohabitatge sènior?
- També ho coneixem com a Cohausing Sènior i està constituït per un grup de persones, en edat de jubilació o que s'hi apropa i ha decidit acabar de passar la seva vida vivint en comunitat. És a dir, una estructura de llars privades però que disposa d'un ampli espai compartit dels serveis més bàsics com la cuina, bugadaria, menjador, jardins... vaja tot allò que permeti el pressupost.
- Si em parla d'una estructura privada no vol pas dir que es visqui en una comuna, cert?
- Efectivament, no és una comuna, cada llar té ingressos independents i manté la seva privacitat, mentre que les zones comunes de les que li parlava anteriorment es planifiquen i gestionen entre tots el que conviuen. L'estructura legal acostuma a ser la de la cooperativa.
"El cohabitatge va nsorgir en els anys 60 a Dinamarca i ara està arribant a Catalunya"
- És una manera nova d'entendre la vellesa?
- És una manera, sí, però tampoc no estem descobrint res de nou ja que aquest tipus de moviment va néixer els anys 60 a Dinamarca i poc a poc s'ha anat estenent per diversos països europeus i als Estats Units. Ara està arribant a Catalunya. Ja hi ha algunes iniciatives exitoses a Barcelona però també a Andalusia, al Principat d'Astúries o a la Comunitat de Madrid. Podem dir que és una alternativa a la soledat no a les residències de gent gran perquè la persona, amb el cohabitatge sènior, té més autonomia, és més activa i entre tots s'ajuden i cooperen.
Carmen Vázquez entrevistada per Jordi Purtí als estudis de Ràdio Vitamènia Foto: Teresa Solé
- Vosté, juntament amb Teresa Barbena (1952) impulsen el projecte, però que els porta a viure en d'aquesta manera col·lectiva?
- La nostra filosofia és que volem viure entre amics i persones amb valors vitals congruents amb aquest projecte. Per dir-ho d'alguna manera es tracta de gaudir de la nostra vida d'un sentit que només està present quan vivim des del sentit, formar part activa del nostre voltant i la comunitat on estiguem integrats. El cohabitatge té entre els seus principis el respecte a la intimitat i a la llibertat i cada persona pot trobar el seu equilibri compartint el temps i les activitats en la manera que ho desitgi.
- Per tirar endavant és evident que es necessiten habitatges. Aquesta qüestió vostès com la plantegen. Són pisos ja construïts, s'han de construir?
- El que s'intenta és que siguin habitatges el màxim d'accessibles. S'intenta negociar amb les administracions i entitats privades perquè en facilitin en règim de cessió d'ús o habitatges o un terreny. També hi ha projectes privats. Cada grup decideix la manera de portar-ho endavant.
"El cohabitatge precisament és una alternativa a l'especulació de l'habitatge i això és molt important, ja que són habitatge autopromocionats"
- Quan parlem d'habitatge ens ve al cap el tema de l'especulació. La tenen resolta aquesta qüestió?
- El cohabitatge precisament és una alternativa a l'especulació de l'habitatge i això és molt important, ja que són habitatge autopromocionats i alhora amb el compromís a no entrar en la dinàmica de l'especulació. Els habitatges es transmeten pel valor de la construcció i es gestiona d'una manera cooperativa.
- Són optimistes que el projecte sigui una realitat aviat?
- Els tempos no són immediats ja que no és fàcil. Ara ho estem promocionant, s'ha de formar el grup que cregui amb aquesta filosofia de vida i que, alhora, tingui certa capacitat econòmica i també trobar el lloc on es pot fer la promoció i al Montseny no és tan fàcil. Són pilars fonamentals i això pot requerir temps, potser entre tres i cinc anys.