08
d'octubre
del
2012
D'esquerra a dreta, l'alcalde de Seva, el del Brull, el diputat adjunt d'Espais Naturals, el diputat delegat d'Espais Naturals i Medi Ambient, i l'alcalde d'Aiguafreda. Foto: SdP/DdB.L'ADF Montseny Ponent (que agrupa els municipis d'Aiguafreda, El Brull, Seva i Tagamanent) va redactar l'any 2009 un Pla Estratègic d'aprofitament energètic de biomassa forestal, que definia la disponibilitat de biomassa i la demanda potencial d'energia tèrmica que hi ha a la zona. Una de les primeres instal·lacions previstes en aquest Pla era la construcció d'una xarxa de calor al municipi del Brull impulsada per una caldera de biomassa de 165kW (marca Heizomath model RHK155). Avui, el diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Puigdollers, i l'alcalde del Brull i president de l'ADF Montseny ponent, Ferran Teixidó, n'han presentat els resultats.
L'any 2011 es feia realitat aquest projecte amb una inversió de 150.000 € (70.000 € d'una subvenció del Pla d'Obres i Serveis de Catalunya , 30.000 € de l'Ajuntament del Brull i 50.000 € del Conveni de col·laboració entre l'Obra Social "la Caixa" i la Diputació de Barcelona ).
Al llarg d'un any,s'han realitzat diverses proves pilot de gestió forestal per calcular els costos reals de producció d'estella i per avaluar els rendiments en caldera dels diferents tipus d'estella fabricada (amb una inversió de 112.216 € procedents del Conveni amb l'Obra Social "la Caixa", més els recursos tècnics de la Diputació de Barcelona).
Els seguiments tècnics realitzats han posat de manifest que el cost final de l'estella ha variat entre els 70 i 95 €/tona (considerant una producció d'estella al 30% d'humitat), segons característiques de la mateixa, sistemes d'aprofitament forestal i espècies utilitzades per a produir-la.
Assecat de l'estella
Pel que fa a l'assecat de l'estella, també s'han pogut observar els problemes que presenta l'assecat sota lona TOPTEX, i, en canvi, els avantatges de l'assecat sota cobert i del sistema d'assecat de la fusta en tronc i estellat en sec. Amb aquests dos sistemes, s'ha aconseguit baixar la humitat de l'estella fins a un 30% en 3 o 4 mesos.
També s'ha avaluat el rendiment real en caldera dels diferents tipus d'estella produïts, obtenint-se valors de poders calorífics (PCI en kWh/t) lleugerament inferiors als donats per bibliografia i calculats en condicions de laboratori. Els millors resultats s'han obtingut cremant estella produïda de fusta de coníferes sense fulles (3.775 kWh/t al 16% d'humitat), i els més desfavorables quan s'ha utilitzat fusta de frondoses (alzina i roure) amb brancada i fulles (3.614 kWh/t al 16% d'humitat). Tanmateix, les diferències han estat poc significatives, tot i que s'ha posat de manifest un pitjor assecat de les mostres amb brancada i fulles, necessitant d'una gestió complementària de les piles d'assecat i, per tant, encarint el procés de producció.
Cendres
El percentatge de cendres produïdes a la caldera ha oscil·lat entre el 0,7% per a la fusta de coníferes i el 2,4% per a la de fondoses, amb una mitjana de l'1,6% en pes, valor que s'ajusta als donats com a referència en la bibliografia (1-3%).
10 hectàrees de bosc cada any
Quan la caldera funcioni a ple rendiment i s'escalfin els 3.000 m2 d'equipaments municipals i públics connectats amb la xarxa de calor (ajuntament, església, punt d'informació del parc i altres equipaments municipals en construcció), el consum de la caldera serà de 80 tones d'estella seca (al 30% d'humitat), que equivalen a unes 130 tones de fusta verda acabada de tallar. Com que de mitjana amb els treballs forestals de millora que s'estan realitzant als boscos privats dels municipis de l'ADF s'extreuen unes 30 tones/ha, de les quals un 40% és fusta que no té un millor mercat i es destina a biomassa, cada any es gestionaran unes 10 hectàrees de bosc per obtenir la biomassa forestal necessària pel funcionament de la xarxa de calor.
Estalvi superior al 60 %
L'estalvi energètic que representarà l'ús de la biomassa forestal com a combustible en substitució del gas-oil, serà superior al 60%, i, a ple funcionament de la caldera, la despesa es reduiria dels 25.000 €/any fins a uns 8.000 €/any aproximadament. A més, cal tenir en compte que l'ús de la biomassa també reduiria les emissions de CO2 en unes 80 tones per any.
La presentació d'aquest resultats ha tingut lloc en el decurs de la festa bianual de l'ADF Montseny ponent.
Durant l'acte, el diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient, Joan Puigdollers, ha recordat que la Diputació de Barcelona disposa del protocol de concertació Xarxa a través del qual els municipis poden demanar ajudes per a la instal·lació de projectes com aquest.