21
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
15:32h
Lluís Domingo Ferrer és des de principis del mes de juliol el nou jutge titular de Vallgorguina. En aquesta entrevista ens recorda que recórrer al Jutjat de Pau d'un municipi petit com és el cas de Vallgorguina és un pas previ per evitar, o no, el jutjat de primera instància on els condicionants ja són molt diferents. Però la tasca que ha de fer un jutge de pau no s'acaba en mediar entre posicions contraposades també portar a terme els preparatius burocràtics dels casaments.
- Feia anys que era jutge de pau suplent, però des de fa un mes i mig ja és el titular...
- Efectivament des del 2008 era el jutge suplent però des de primers de juliol d'aquest any 2019 sóc el nou jutge titular.
- Amb vostè hauria de tenir un tractament de senyoria...
- Quan estem en aquesta situació el tracte és de senyoria i quan es tracta d'algun escrit el tractament és d'Il·lustre senyor Lluís Domingo Ferrer, jutge de pau de Vallgorguina.
- Quina responsabilitat li representa a vostè ocupar aquest càrrec?
- La responsabilitat que tinc és gran perquè a banda del tema confidencial que és el registre civil, haig d'atendre els casaments, actes de conciliació i portar la sentència que s'hagi de fer d'aquests casos, així com mediacions.
- Podem dir, doncs, que les tasques que té encomanades són ben variades?
- Sí que és ben veritat. Haig de dir que hi ha dues treballadores de l'Ajuntament que fan el primer filtre. Per exemple, si dues persones es volen casar els expliquen els documents que els calen per fer-los arribar a fiscalia, ho fem públic en el taulell d'anuncis i si fiscalia diu que no hi ha cap problema es tira endavant i a partir d'aquí és quan jo m'entrevisto amb ells per establir la cerimònia i la data del casament.
La qüestió de la conciliació és una altra cosa més complicada ja que, estem en una situació que dues o més persones tenen un conflicte i hem de donar-hi una resposta. Ara, a diferència d'uns anys, no cal que dictem una sentència de faltes lleus. Davant d'un conflicte hem d'aplicar el que diu les ordenances de l'Ajuntament, el codi civil i el codi penal. En les mediacions després d'escoltar a uns i altres elaborem un document vinculant amb el qual, si hi estan d'acord es tanca el tema, però en cas de desacord el pas següent ja és la primera instància, amb tots els condicionants que això comporta.
- Per això els explica que si no arriben a un acord les coses es poden complicar molt...
- És clar, perquè el següent pas és primera instància i això comporta un advocat, un procurador i despeses econòmiques i qui perd paga.
- Quins són els requisits per ser jutge de pau d'un municipi com el de Vallgorguina?
- En primer lloc ha de ser una persona major d'edat que no tingui cap defecte ni físic ni psíquic, que no tingui cap causa pendent amb la justícia, que tingui les capacitats de do de gent, no cal tenir la carrera de dret per exercir en un municipi inferior de 5.000 habitants. Per temes de confidencialitat tampoc no pot exercir d'advocat o advocada dintre del mateix municipi ni disposar d'una gestoria. Per ser-ho, l'Ajuntament fa una convocatòria sigui perquè hi ha una vacant o bé perquè han passat els quatre anys de mandat que inicialment tenim. Llavors, entre tots els candidats, és el ple de l'Ajuntament qui decideix la persona que exercirà aquest càrrec i finalment és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui accepta el nomenament. Un cop nomenat s'ha de jurar el càrrec davant del jutge que hi ha en aquell moment i a partir d'aquest moment ja podem exercir. La nostra jurisdicció és tot el terme municipal de Vallgorguina.
- En un municipi com Vallgorguina quins són els casos més conflictius que es pot trobar un jutge de pau d'un municipi com Vallgorguina?
- De casos conflictius n'hi ha pocs. Generalment quan una persona fa una denúncia li demanem si disposa de proves, de testimonis, si ho pot demostrar... sovint es descarreguen i jo m'ho carrego i després ho deixen córrer. En cas que es tracti d'algun tema de menors els jutges de pau no ens en fem càrrec, aquestes qüestions van directament a primera instància o al fiscal de menors. La meva missió és mantenir el poble en pau.
- I vostè és un home de pau?
- Sí, a dintre i a fora. Jo em considero un home de pau per la meva manera de ser. Tingues en compte que això d'impartir justícia ja em ve de lluny, ja que mantenint les distàncies, durant més de quaranta anys vaig ser àrbitre d'hoquei sobre patins. A més, també em ve d'herència ja que al poble on vaig néixer, a Brunyola (Selva), el meu avi ja havia estat el jutge de pau del municipi.
- I també ha de ser discret suposo?
- Això és molt important. De tot el que passa dintre d'aquestes quatre parets no n'ha de sortir res.
- Hi ha molt moviment al Jutjat de Pau de Vallgorguina?
- Doncs sí, en el poc temps que ocupo el càrrec ja he fet dos casaments i dos més a l'agenda. A banda, el que et deia abans les entrevistes que he hagut de fer amb aquestes parelles i tota la burocràcia que cal per portar-ho a terme. També hem de tenir al dia el registre civil perquè hi ha naixements, defuncions, divorcis... La feina és agradable i reconfortant.
- Però tot i que un casament pot semblar un tràmit no sempre és tan senzill?
- Alerta! Quan es casen persones de nacionalitats diferents a vegades notem que hi ha alguna cosa que no ens acaba de quadrar prou, a banda de fer l'entrevista hi ha un seguit de preguntes que els fem. Per exemple el temps que fa que es coneixen, els noms dels pares del nuvi o la núvia, on es van conèixer, en definitiva es tracta de saber si entremig hi ha algun altre interès diferent al casament. És a dir, que no sigui un casament per conveniència o per papers. Quan tenim algun dubte fem un expedient i el portem a fiscalia. Si l'aproven tirem endavant amb el casament, en cas contrari no els podem casar.
- Només en casaments pel civil o també per l'església?
- En casaments per l'església quan ens ve la majordoma a demanar per fer un llibre de família els fem el mateix requeriment, ja que es pot donar el cas que algú de la parella digui que està batejat, confirmat, amb la comunió feta i divorciat i en canvi aquesta persona estigui casada i no pas divorciada. Per tant, sigui del país o no ha de portar la mateixa documentació que es requereix per poder-se casar.
- I també formen part de l'engranatge de qualsevol de les eleccions que es convoquin...
- Els jutges de pau hem d'estar presents en el recompte, una vegada fet i amb la signatura dels representants dels partits i tota la mesa, hem d'agafar els vots i les actes i portar-los a la junta Electoral.
- Feia anys que era jutge de pau suplent, però des de fa un mes i mig ja és el titular...
- Efectivament des del 2008 era el jutge suplent però des de primers de juliol d'aquest any 2019 sóc el nou jutge titular.
- Amb vostè hauria de tenir un tractament de senyoria...
- Quan estem en aquesta situació el tracte és de senyoria i quan es tracta d'algun escrit el tractament és d'Il·lustre senyor Lluís Domingo Ferrer, jutge de pau de Vallgorguina.
"La nostra feina té força responsabilitat perquè hem de preparar la burocràcia dels casaments, portar el registre civil al dia, conciliar i mediar"
- Quina responsabilitat li representa a vostè ocupar aquest càrrec?
- La responsabilitat que tinc és gran perquè a banda del tema confidencial que és el registre civil, haig d'atendre els casaments, actes de conciliació i portar la sentència que s'hagi de fer d'aquests casos, així com mediacions.
- Podem dir, doncs, que les tasques que té encomanades són ben variades?
- Sí que és ben veritat. Haig de dir que hi ha dues treballadores de l'Ajuntament que fan el primer filtre. Per exemple, si dues persones es volen casar els expliquen els documents que els calen per fer-los arribar a fiscalia, ho fem públic en el taulell d'anuncis i si fiscalia diu que no hi ha cap problema es tira endavant i a partir d'aquí és quan jo m'entrevisto amb ells per establir la cerimònia i la data del casament.
La qüestió de la conciliació és una altra cosa més complicada ja que, estem en una situació que dues o més persones tenen un conflicte i hem de donar-hi una resposta. Ara, a diferència d'uns anys, no cal que dictem una sentència de faltes lleus. Davant d'un conflicte hem d'aplicar el que diu les ordenances de l'Ajuntament, el codi civil i el codi penal. En les mediacions després d'escoltar a uns i altres elaborem un document vinculant amb el qual, si hi estan d'acord es tanca el tema, però en cas de desacord el pas següent ja és la primera instància, amb tots els condicionants que això comporta.
El nou jutge de pau de Vallgorguina fent gestions corresponents al seu càrrec Foto: Jordi Purtí
- Per això els explica que si no arriben a un acord les coses es poden complicar molt...
- És clar, perquè el següent pas és primera instància i això comporta un advocat, un procurador i despeses econòmiques i qui perd paga.
- Quins són els requisits per ser jutge de pau d'un municipi com el de Vallgorguina?
- En primer lloc ha de ser una persona major d'edat que no tingui cap defecte ni físic ni psíquic, que no tingui cap causa pendent amb la justícia, que tingui les capacitats de do de gent, no cal tenir la carrera de dret per exercir en un municipi inferior de 5.000 habitants. Per temes de confidencialitat tampoc no pot exercir d'advocat o advocada dintre del mateix municipi ni disposar d'una gestoria. Per ser-ho, l'Ajuntament fa una convocatòria sigui perquè hi ha una vacant o bé perquè han passat els quatre anys de mandat que inicialment tenim. Llavors, entre tots els candidats, és el ple de l'Ajuntament qui decideix la persona que exercirà aquest càrrec i finalment és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui accepta el nomenament. Un cop nomenat s'ha de jurar el càrrec davant del jutge que hi ha en aquell moment i a partir d'aquest moment ja podem exercir. La nostra jurisdicció és tot el terme municipal de Vallgorguina.
"A Vallgorguina de casos conflictius en tenim pocs. Normalment quan algú té algun problema ve al despatx es descarrega i habitualment desisteix de posar la denúncia"
- En un municipi com Vallgorguina quins són els casos més conflictius que es pot trobar un jutge de pau d'un municipi com Vallgorguina?
- De casos conflictius n'hi ha pocs. Generalment quan una persona fa una denúncia li demanem si disposa de proves, de testimonis, si ho pot demostrar... sovint es descarreguen i jo m'ho carrego i després ho deixen córrer. En cas que es tracti d'algun tema de menors els jutges de pau no ens en fem càrrec, aquestes qüestions van directament a primera instància o al fiscal de menors. La meva missió és mantenir el poble en pau.
"Ser jutge de pau ja em ve d'herència. El meu avi ho havia estat"
- I vostè és un home de pau?
- Sí, a dintre i a fora. Jo em considero un home de pau per la meva manera de ser. Tingues en compte que això d'impartir justícia ja em ve de lluny, ja que mantenint les distàncies, durant més de quaranta anys vaig ser àrbitre d'hoquei sobre patins. A més, també em ve d'herència ja que al poble on vaig néixer, a Brunyola (Selva), el meu avi ja havia estat el jutge de pau del municipi.
- I també ha de ser discret suposo?
- Això és molt important. De tot el que passa dintre d'aquestes quatre parets no n'ha de sortir res.
- Hi ha molt moviment al Jutjat de Pau de Vallgorguina?
- Doncs sí, en el poc temps que ocupo el càrrec ja he fet dos casaments i dos més a l'agenda. A banda, el que et deia abans les entrevistes que he hagut de fer amb aquestes parelles i tota la burocràcia que cal per portar-ho a terme. També hem de tenir al dia el registre civil perquè hi ha naixements, defuncions, divorcis... La feina és agradable i reconfortant.
Lluís Domingo Ferrer durant l'entrevista Foto: Jordi Purtí
- Però tot i que un casament pot semblar un tràmit no sempre és tan senzill?
- Alerta! Quan es casen persones de nacionalitats diferents a vegades notem que hi ha alguna cosa que no ens acaba de quadrar prou, a banda de fer l'entrevista hi ha un seguit de preguntes que els fem. Per exemple el temps que fa que es coneixen, els noms dels pares del nuvi o la núvia, on es van conèixer, en definitiva es tracta de saber si entremig hi ha algun altre interès diferent al casament. És a dir, que no sigui un casament per conveniència o per papers. Quan tenim algun dubte fem un expedient i el portem a fiscalia. Si l'aproven tirem endavant amb el casament, en cas contrari no els podem casar.
- Només en casaments pel civil o també per l'església?
- En casaments per l'església quan ens ve la majordoma a demanar per fer un llibre de família els fem el mateix requeriment, ja que es pot donar el cas que algú de la parella digui que està batejat, confirmat, amb la comunió feta i divorciat i en canvi aquesta persona estigui casada i no pas divorciada. Per tant, sigui del país o no ha de portar la mateixa documentació que es requereix per poder-se casar.
- I també formen part de l'engranatge de qualsevol de les eleccions que es convoquin...
- Els jutges de pau hem d'estar presents en el recompte, una vegada fet i amb la signatura dels representants dels partits i tota la mesa, hem d'agafar els vots i les actes i portar-los a la junta Electoral.