13
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
9:56h
Humana ha recuperat 282,7 tones de tèxtil usat al Vallès Oriental al primer semestre del 2019 amb una finalitat social i ambiental, la qual cosa representa un augment del 5% respecte al mateix període de l’any passat (269 tones). Segons ha informat l'organització en un comunicat, aquest registre equival a 585.000 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades i en veuran allargat el cicle de vida útil.
Segons ha precisat l'entitat, Humana recull la roba a una trentena de municipis. De les últimes dades, destaquen Granollers (33,7 tones), Cardedeu (28,2 tones), Sant Celoni (24 tones), l’Ametlla del Vallès (23,3 tones) i Mollet (18 tones). Les donacions procedeixen dels contenidors verds situats en llocs de fàcil accés on s’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no s'utilitzen, però estan en bon estat i poden tenir una segona vida.
La reutilització i el reciclatge de tèxtil té un benefici ambiental: contribueix a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les més de 282 tones recollides de gener a juny a la comarca representen un estalvi de 896 tones de CO2 a l'atmosfera, cosa que el planeta agraeix.
"Humana s'ha consolidat com un agent de l'economia social, l'economia verda i l'economia circular. Genera recursos, ocupació, incideix en l'àmbit local i promou el desenvolupament en l'entorn més proper", ha assegurat Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya.
Només es recupera el 12% de la roba
Humana també ha avisat que malgrat que la gran part de la roba que els catalans rebutgem és susceptible de tenir una segona vida, només un 12% es recupera selectivament per un gestor autoritzat per a promoure’n la reutilització o reciclatge, segons l’Agència de Residus de Catalunya. "Si aquesta dada és preocupant, ho agreuja el fet que el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem (després de l’orgànica, envasos i plàstics, paper i cartó, i vidre) i la que té el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%", afegeixen.
“Des d'Humana aplaudim la tasca dels municipis que promouen la recollida selectiva del tèxtil, tot i que tenim per davant un llarg camí per recórrer plegats”, valora Àgata Soler-roig, que insisteix: “Davant nostre hi ha una oportunitat i un enorme repte per a donar l'impuls definitiu a la gestió apropiada d'aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, en què prevalguin la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida. Tot això en un marc definit per un sistema de contractació pública verda i sostenible com a motor de creixement”.
El motiu per a l'optimisme és la importància creixent de l'economia circular, que defineix els residus com a recursos, i el fet que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil (és una competència municipal) serà obligatòria per exigència de la UE a tots els països membres.
La destinació de la roba usada
La roba dipositada en els contenidors d'Humana té dues destinacions: el 85% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
La destinació de les peces tractades és:
-El 52% es destina a la reutilització: el 13% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 39% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus baixos per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
-El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
-El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
-El 9% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.
Finalment, Humana destaca el doble benefici social que es deriva de la gestió sostenible del residu tèxtil: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.
El segon és l'aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'han vist involucrats als programes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de les seves contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, impulsar l'agricultura sostenible o lluitar contra el VIH/SIDA, entre altres accions.
Segons ha precisat l'entitat, Humana recull la roba a una trentena de municipis. De les últimes dades, destaquen Granollers (33,7 tones), Cardedeu (28,2 tones), Sant Celoni (24 tones), l’Ametlla del Vallès (23,3 tones) i Mollet (18 tones). Les donacions procedeixen dels contenidors verds situats en llocs de fàcil accés on s’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de llar que ja no s'utilitzen, però estan en bon estat i poden tenir una segona vida.
La reutilització i el reciclatge de tèxtil té un benefici ambiental: contribueix a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Les més de 282 tones recollides de gener a juny a la comarca representen un estalvi de 896 tones de CO2 a l'atmosfera, cosa que el planeta agraeix.
"Humana s'ha consolidat com un agent de l'economia social, l'economia verda i l'economia circular. Genera recursos, ocupació, incideix en l'àmbit local i promou el desenvolupament en l'entorn més proper", ha assegurat Àgata Soler-roig, responsable de la Fundació a Catalunya.
Només es recupera el 12% de la roba
Humana també ha avisat que malgrat que la gran part de la roba que els catalans rebutgem és susceptible de tenir una segona vida, només un 12% es recupera selectivament per un gestor autoritzat per a promoure’n la reutilització o reciclatge, segons l’Agència de Residus de Catalunya. "Si aquesta dada és preocupant, ho agreuja el fet que el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem (després de l’orgànica, envasos i plàstics, paper i cartó, i vidre) i la que té el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%", afegeixen.
“Des d'Humana aplaudim la tasca dels municipis que promouen la recollida selectiva del tèxtil, tot i que tenim per davant un llarg camí per recórrer plegats”, valora Àgata Soler-roig, que insisteix: “Davant nostre hi ha una oportunitat i un enorme repte per a donar l'impuls definitiu a la gestió apropiada d'aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus i a un model econòmic circular, en què prevalguin la prevenció i la reintroducció del tèxtil a la cadena productiva, perllongant-ne el cicle de vida. Tot això en un marc definit per un sistema de contractació pública verda i sostenible com a motor de creixement”.
El motiu per a l'optimisme és la importància creixent de l'economia circular, que defineix els residus com a recursos, i el fet que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil (és una competència municipal) serà obligatòria per exigència de la UE a tots els països membres.
La destinació de la roba usada
La roba dipositada en els contenidors d'Humana té dues destinacions: el 85% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
La destinació de les peces tractades és:
-El 52% es destina a la reutilització: el 13% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana a Catalunya i el 39% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus baixos per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
-El 37% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
-El 2% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
-El 9% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.
Finalment, Humana destaca el doble benefici social que es deriva de la gestió sostenible del residu tèxtil: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.
El segon és l'aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'han vist involucrats als programes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de les seves contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, impulsar l'agricultura sostenible o lluitar contra el VIH/SIDA, entre altres accions.