En l'explicació de l'alcalde dues coses van qu8edar molt clares. la primera que les llicències estaven mal donades i, per tant, no hi ha cap altra solució que fer front al pagament de la multa. I la segona que l'Ajuntament vol arribar fins el final per esbrinar qui és o qui són els responsables d'haver concedit aquestes llicències defectuoses i que tants diners costa al municipi i, per extensió, a tots els veïns i veïnes de Riells i Viabrea.
Josep Maria Bagot, dilluns al vespre, va ser vehement en la seva explicació i a més ho va fer de manera gràfica recuperant un plànol de les parcel·les del sector de l'Estació que ara són motiu de la polèmica. De fet, hi havia quatre empreses involucrades, però l'alcalde de Riells i Viabrea va recordar que amb tres es va aconseguir arribar a acords i només amb Promocions 1986, SL es va arribar als tribunals i "mai van tenir voluntat de negociar res". Bagot també emfatitza en el sentit que el seu equip de govern quanb van entrar l'any 2006 a l'Ajuntament "ja ens ho vàrem trobar tot fet".
Les quatre empreses involucrades en les llicències mal donades Foto: Jordi Purtí
258 habitatges mal distribuïts
Al sector de l'Estació es podien construir 258 habitatges. El tema, és que la quantitat es va distribuir malament i fins i tot es podia construir sobre uns terrenys que ADIF havia expropiat. D'aquesta manera, l'empresa que va denunciar l'Ajuntament -actualment en fallida- Promocions 1986, SL disposava d'una llicència per a construir 60 habitatges quan en realitat només en podria haver construït 30. Aquesta empresa ja havia començat la construcció i ara hi ha dos blocs de pisos a mig fer.
Una de les altres empreses involucrades per aquestes llicències és Turasa que per la documentació concedida per l'Ajuntament podria haver construït 72 habitatges quan la realitat hauria estat de 26. L'empresa Holder tenia llicència per 114 habitatges i només n'hauria hagut de poder construir 96. I el cas més flagrant del despropòsit va ser que l'empresa Àmfora, la més gran de totes quatre, en realitat hauria pogut construir 1º06 habitatges i només li van concedir una llicència per 12. Cap d'aquestes tres empreses havia començat cap promoció i van arribar a acords amb l'Ajuntament.
Amb aquestes xifres a la mà Josep Maria Bagot assegura que si totes les empreses haguessin anat als tribunals "probablement ara l'Ajuntament de Riells i Viabrea no existiria per la quantitat descomunal de diners que haurien hagut de pagar". Amb toit i això, l'Ajuntament ha estat condemnat "però amb una milta molt més inferior dels que Promocions 1986, SL volia, ja que en la demanda que ens van posar volien una indemnització 12 milions d'euros".
Per què es condemna l'Ajuntament?
La sentència del TSJC és clara quan reconeix que Promocions 1986, SL tenia com a aqrquitecte per tirar endavant la promoció el mateix que en el seu moment havia estat el responsable de la parcel·lació i reparcel·lació "Però resulta indubtable que aquesta contractació vingué induïda, si no imposada, precisament per la seguretat que oferia que el redactor del projecte edificatori hagués estat, alhora, l'autor dels instruments urbanístics que podien assegurar la regularitat i, alhora, l'obtenció de la llicència d'obres".
El TSJC també s'explaia en el sentit que aquest arquitecte tenia un soci que havia estat un assessor extern de l'Ajuntament i aquest assessor extern tenia com a soci un lletrat que havia estat el responsable d'informar favorablement la parcel·lació del sector de l'estació i, per tant, el TSJC considera que l'Ajuntament en el moment de de concedir les llicències "era conscient que no complien la legalitat".
L'alcalde de Riells i Viabrea diu que es busca la millor manera per poder pagar la multa imposada pel TSJC Foto: Jordi Purtí
Negociar el pagament
La multa no deixa de ser un trasbals important per a un municipi com Riells i Viabrea que disposa d'un pressupost municipal de poc més de tres milions d'euros. L'alcalde va dir que d'entrada es podrà fer front a un pagament d'1,2 milions d'euros i el que s'ha de negociar amb l'administrador concursal és la millor manera de poder-lo tancar ja que la sentència és clara "la multa és de pagament immediat".
Bagot va voler tranquil·litzar els veïns i veïnes assegurant que tot i la contundència de la multa l'equip de govern manté el seu compromís de legislatura de no apujar l'IBI i va reconèixer que "és possible que alguna obra municipal prevista pel govern s'endarrereixi entre un i dos anys".