POLÈMICA Foc creuat entre Montseny Maasais i l'organització de la Montseny Costa Brava

La polèmica es multiplica a través de les xarxes socials amb dos articles contraposats

Turó de l'Home vist des de Sant Esteve de Palautordera
Turó de l'Home vist des de Sant Esteve de Palautordera | NBM/arxiu
Redacció
18 de juliol del 2019
Actualitzat a les 17:25h
Ja han passat vint dies des de la celebració de marxa solidària i no competitiva que tenia com a finalitat recaptar diners en benefici de l'Hospìtal Sant Joan de Déu i el seu projecte #paralosvalientes amb la construcció del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d'Europa. Com molt bé saben els lectors de NacióBaixMontseny, al voltant d'aquesta marxa hi ha hagut -de fet hi ha- molta polèmica perquè nombrosos participants que han decidit clamar contra la organització ja que, celebrada en plena onada de calor, els recursos consideren que van ser "escassos o inexistents donades les circumstàncies".

Primer van ser els participants, després alguns dels seus col·laboradors i ara qui ha donat la seva opinió han estat els Montseny Maasais, un club esportiu de Trail Running amb seu a Sant Celoni que promou l'esport, la salut, l'ensenyament i el respecte per la muntanya.

L'opinió l'han donada mitjançant un escrit en el seu web i xarxes socials que han titulat "Denunciem el frau, apostem per les entitats"
.

Aquest és el text complet del posicionament de Montseny Maasais:


Denunciem el frau, apostem per les entitats

Des dels Montseny Maasais hem observat, en els darrers anys, com el món de les curses de muntanya patia una metamorfosi important. Com entitat sense ànim de lucre i amb un capital humà digne d’admirar, sempre hem apostat per aquelles proves on l’essència fos quelcom més que pagar una inscripció i anar a consumir, com un producte més, la muntanya.
 
El passat 29 de juny una prova que sortia des del nostre estimat Montseny ha estat la gota que ha fet vessar el got de moltes persones que participen, d’una manera o una altra, al món de les curses de muntanya. Es tracta de la Montseny-Costa Brava, una prova amb un caràcter benèfic on els atletes havien d’aconseguir uns diners previs que més tard anirien en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu i el seu projecte: el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d’Europa. Els equips havien de recollir un mínim de 1000€ per poder participar i poder entregar com a donatiu al projecte. No obstant l’organització feia pagar, per participant, una inscripció de 48€ + 5€ d’assegurança. Així doncs, la inscripció multiplicada per 350 participants assoleix gairebé la xifra de 17.000€. Tenint en compte que els ajuntaments d’Hostalric (2000€) i Santa Maria de Palautordera s’encarregaven dels avituallaments instal·lats als seus municipis i del servei de les ambulàncies, el pressupost per tal que la prova sortís amb optimes condicions estava molt més que assegurat. No obstant no va ser així. L’allau de crítiques severes expressades a les xarxes denunciant la falta de personal (voluntaris sense cobrar), falta d’aliments i aigua, fugida i manca de responsabilitat per part de l’organitzador... ha fet palès que el model està obsolet i ha tocat sostre. Però aquest desastre d’organització que prioritza guanys i economitza costos d’on ve? Qui és? Posem una mica de llums i taquígrafs.
 
L’organitzador de la Montseny Costa Brava és el Melcior Truncal, responsable, entre d’altres, de la Marató del Montseny, el Trail de Sant Esteve o la Ultra Montseny. O el què és el mateix, pràcticament tot el monopoli de les curses de muntanya al Parc Natural del Montseny.
 
Com pot haver aconseguit aquest monopoli? Com a empresa privada amagada darrera una associació, va iniciar-se l’any 2008 amb l’organització de la Trail Sant Esteve i va anar sumant proves veient com a través d’una feina col·lectiva i voluntariosa s’anava obtenint grans beneficis. La idea és ben senzilla, sota un pretext de prova esportiva i social que beneficiava el poble el número de voluntaris estava garantit. Ara només calia obtenir el màxim de subministres i serveis de forma gratuïta i tornava a utilitzar el mateix pretext, “és una activitat del poble”. D’aquesta manera obtenia col·laboració gratuïta de petits comerciants i, segons afirmen veïns de Sant Esteve de Palautordera, anava a demanar diners als bars al·legant que els hi aportava clients. Paral·lelament es crea l’Associació Esportiva Montseny, una entitat que segons el registre promociona l’esport entre els habitants de Sant Esteve. D’esport, cap ni un, la realitat és una altra, aquesta entitat ha servit, amb el cop de mà de l’antic regidor d’esports, per obtenir les subvencions necessàries per la celebració de les curses. Però això no és tot. Els tentacles arriben fins la diputació. Allà és on blinden el monopoli amb la presentació del “Manual de Bones Pràctiques del Parc” un invent d’ell i la seva mà dreta per limitar el nombre de curses al Montseny. El document és una còpia d’un manual de gestió del Pirineu francès i va agafar per sorpresa als tècnics del parc natural, que el van acceptar sense contrastar-lo i sense tenir en compte que no es pot comparar els Pirineus amb el Montseny. No obstant en la presentació d’aquest document ell ja tenia totes les adjudicacions de curses donades i no era res més que una rentada de cara amb un rerefons de suposat “respecte i cura ecològica” al parc natural.
 
A partir de 2018 es configura com a empresa Mont-Signus Events S.L. Fet que pot tenir relació amb l’enduriment del control a associacions per part de la Generalitat. És a partir d’aquesta època on les associacions comencen a tenir un control absolut de la comptabilitat.
 
Així ha anat funcionant la maquinària des de 2008 fins a dia d’avui. La darrera jugada presumptament fraudulenta ha estat l’organització de la MCB (Montseny Costa Brava). Com que a nivell municipal ja ho havia consumit tot (ajudes, persones i empreses) s’ha hagut d’inventar un nou projecte. Aquest cop el pretext ha estat la causa solidària. Fet que li ha anat genial per aconseguir ambulàncies, avituallaments i voluntaris per cobrir la prova sense cap cost. Recordem els 2000€ de l’ajuntament d’Hostalric per l’avituallament. Podríem fer un llarg relat de greuges contra veïns, col·laboradors, corredors i tot tipus de persona que hi hagi pogut tenir relació però no acabaríem mai.
 
És en la crítica a aquest model de gestió que ens porta a reflexionar sobre com s’ha anat construint el negoci de les curses de muntanya. Està clar que el cas de Melcior Truncal és un modus operandi portat a l’extrem, amb presumptes símptomes d’estafa o malversació sistemàtica però no és l’únic que aplica relacions de desigualtat en l’organització de curses de muntanya. Des dels Montseny Maasais creiem del tot injust que una empresa aprofiti el llegat social de centres excursionistes, entitats i associacions per col·lar-se i treure’n un rèdit. No se’ns acudiria a cap dels lectors d’aquest text de treballar sense cobrar per una empresa d’embotits, en un bar servint copes o collint raïm durant la temporada de verema. En canvi sí que molts voluntaris regalen la seva força de treball a Societats Limitades que es beneficien i molt dels guanys obtinguts durant les proves. Només per fer una aproximació. Marató del Montseny; 1000 persones al voltant de 50€ per inscripció, el pessic és considerable.
 
És per evitar que es socialitzi el treball i es singularitzin els guanys, que els Montseny Maasais donem total suport a aquelles curses organitzades per entitats o associacions que persegueixin la socialització del treball i la socialització dels guanys, és a dir que el treball col·lectiu repercuteixi col·lectivament a la societat. Hem d’aturar aquesta estafa permanent de pseudoempreses que han trobat en aquest preciós esport, el nostre vulnerable territori i la solidaritat de la seva ciutadania una via lliure per enriquir-se i pervertir-ho tot.
 
Des dels Montseny Maasais volem cridar a la denúncia i la no participació en proves on es duguin a terme aquestes pràctiques i a enfortir el teixit associatiu català, participant en curses organitzades per entitats.
 
Només unes darreres dades. La Maasaiada, cursa que organitzem colze a colze tots els maasais. Les dades són les següents:
  • Límit de participants: 350
  • Inscripcions: 14€ i 18€
  • Distàncies: 15km i 33km
  • Despeses: 3.818,67€
  • Ingressos 7.571,06€
  • Guanys: 3.752,39€
  • Donatiu a AFADIS: 1.800€ + 200€ donatiu excepcional
  • Donatiu a ASPREM-HCM: 1.800€ + 200€ donatiu excepcional
 
Animem a organitzacions a que publiquin els números de les curses i a l’administració pública que dugui a terme un control més exhaustiu de les subvencions i les ajudes públiques. Entre totes fent créixer i millorant els esports de muntanya.
 
Salut, pau i llibertat

 
La resposta de Melcior Truncal, que ahir va informar que havia lliurat el taló de 73.571 euros aportats pels equips participants a la marxa, també l'ha donada a través de les xarxes socials. És la seva visió que ha titulat "Fins aquí!!! com diria aquell", en referència clara al que fins fa poc ha estat el fotògraf oficial de les curses organitzades per Melcior Truncal i que va comunicar que ja no hi treballaria més amb un escrit titulat "Fins aquí!!!".


Fins aquí!!! com diria aquell ...

He aguantat fins avui, i ja no puc més, callar seria donar la raó aquesta colla, no sóc de cercar confrontació i molt menys per les xarxes socials, però tot té un límit, i els Montseny Maasai els han creuat tots, bé, de fet anomeno el col·lectiu tot i que sé que no puc generalitzar, però com ells escriuen darrera d'aquest col·lectiu he de fer aquesta referència per escriure aquestes línies, per als que llegiu això us demano perdó per endavant per tot el que ara explicaré ...

Els Montseny Maasai, amb el seu “jefecillo” al capdavant Jonathan Quer (una persona d'una doble moral galopant, d'una banda es queixa que la dipu triga a recollir la porqueria del parc però per un altre es lia a pintar un grafit de 10 metres d'ample per tres d'alt al mig del parc natural del Montseny, el podeu veure tots baixant des de Collformic ...) i la seva guàrdia pretoriana, que salta a la veu del seu senyor, ja fa anys que intenten boicotejar les carreres que organitzem des de l'Associació Esportiva Montseny, per cel mar i terra, tirant porqueria sobre elles, intentant que els corredors que se sumen al seu grup no vinguin a les nostres curses, boicotejant grups de whats app de voluntaris, via xarxes socials, parlant amb altres grups, i mil històries més, recordeu el Campionat d'Espanya de la FEDME a la Ultra del Montseny ...? no ha estat l’unica ocasió, però l’unica que ha tingut incidencie sobre la cursa, els altres cops els repassadors han arribat a temps...

La raó us preguntareu, molt simple, rancor, ràbia, enveja ... Perquè? Segona edició de la MdM, ell i dos o tres més de la seva corda intenten fer-me fora de l'organització de la cursa (erem uns 20 aprox), una cursa que jo havia ideat i parit amb l'ajuda del millor equip del món, parlant a la meva esquena amb alguns del grup que els van negar el seu suport, només el van seguir doncs això dues o tres persones de l'organització, la resta seguim organitzant la MdM fins al dia d'avui, com la resta de curses...

Seguim, un bon amic d'Aiguafreda, una de les persones que conec amb més experiència sobre aquest món, em proposa crear l’Ultra del Montseny, impossible negar-me! Ostia sí, va! Ens vam reunira Aiguafreda, i li vam donar forma al projecte fins la seva presentació a la direcció del Parc, que ens van donar l'ok, uns 7/8 mesos després d'entrar el projecte que unia a 5 entitats del parc, una altra cop ells, doncs entren un altre projecte per fer una Ultra, des del parc se'ls convida a unir-se al projecte ja existent, ens vam reunir, i les seves exigències eren d'obligat compliment perquè ells sumessin, el projecte original era que la UM fos una carrera itinerant, 100% Montseny i amb sortida i arribada des dels petits pobles del massís, una manera de promocionar la zona com una altra i donar a conèixer un entorn, ells es van negar en rotund, volien tant si com no que la UM sortís del seu poble, se'ls va oferir portar l'organització de la sortida des de la seva zona, però sempre des de dins del Montseny, es van negar, era si o si com ells volien, al final no van sumar i la UM va seguir el seu camí amb tots els centres excursionistes i associacions que van voler sumar esforç i així seguim fins al dia d'avui ... D'aqui neix tot i sempre tots els seus atacs personalitzant en la meva persona.

Manual de bones pràctiques, i monopolis, fa 11 anys que vam realitzar la primera cursa de la nostra associació, en parlar amb el parc per a l'organització de la cursa i preguntar com ho havíem de fer per ser respectuosos amb el medi, ens trobem que no hi ha cap guia que puguem seguir, per tal de fer les coses bé, així surt la meva proposta a la direcció del parc, "No es podria fer algun tipus de manual per a carreres i altres tipus d'esdeveniments dins del parc?" Vaig preguntar, i van agafar el guant, es van posar en contacte amb totes les entitats associatives del parc que realitzaven carreres o marxes a peu, també en btt, també amb les de fora del parc si es que realtizaven esdeveniments dins, fins i tot amb la FEEC, va venir qui va voler, i en reunions trimestrals en els seus inicis i després d'uns anys de feina entre tots va sortir el manual de bones pràctiques, que al final han agafat com referència altres parcs i fins i tot Europarcs.

El tema del monopoli és divertit, sobretot si veiem que gairebé tots els pobles del Montseny (són 18) té la seva cursa o en algun cas més d’una i nosaltres no tenim res a veure en absolut, no cal comentar res més sobre aquest tema.
El tema que tant els preocupa, és d'agrair aquesta preocupació per la meva economia, l'AEM sempre, sempre, sempre ha estat i serà una entitat sense ànim de lucre, dit això, totes les carreres, absolutament totes si són d'un nivell mitjà alt , requereixen d'una part molt important d'agents externs professionals, cronometradors, càmeres, FOTÒGRAFS, speaker, canalització d'inscripcions, muntatge i desmuntatge de l'esdeveniment, etc, etc, un tema que crec que és fàcil d'entendre per tothom, i fins desembre de l'any 2018, fa 7/8 mesos tots aquests serveis han estat contractats com us deia per empreses externes, molts de vosaltres els heu vist i coneixeu, aquestes empreses sobretot una en concret, la que hem estat més anys, decideix trencar l'acord tàcit que teniem (molt lícit, res a dir ...), la raó no és una altra que a causa del tipus de carreres que fem, on primem al corredor per sobre de qualsevol benefici, no dóna els resultats esperats, res a dir, per la nostra part, se que fer la típica multiplicació de preu d'inscripció per inscrit dóna tant, és molt fàcil, però darrere de tot això hi ha una despesa ingent, en mil i un detalls ... la cursa no comença el diumenge a les 8h am, fa un any que es treballa per tal que tot estigui a punt... Nosaltres però preferim seguir fent les coses igual, i ens vam decidir a seguir pel nostre compte, mirant aquí i allà, i contractant els serveis un a un, (fins en aquell moment era una empresa de serveis integral, tot molt més fàcil...), arribats a aquest punt i en la data abans esmentada, els faig una proposició a la resta de l'AEM, i és que jo em faci càrrec de tots els serveis externs, perquè contractar una empresa externa si ho puc fer jo? De fet és qui ho fa igualment, cap problema per a ells, els sembla bé, i és en aquest moment en què registro Mont-signus, tot seguirà igual, com fins ara, Mont-signus NO organitza, simplement proveeix els serveis que hem estat contractant durant 11 anys a altres empreses a l’associació, simplement és una empresa més, com qui fa finestres d'alumini, o treballa de torner al seu propi taller, taller, res més... Això els sembla fatal, a ells als Masaai, i carreguen amb calúmnies vils sobre la meva persona, intenten com deia abans sabotejar el grup de voluntaris de l'MCB i aprofiten els errors comesos en aquest esdeveniment per saltar a la jugular, seria bonic que en comptes d'això haguessin fet una cursa pel parc natural del Montseny amb els permisos en regla, ja que fer una carrera amb permisos de marxa a peu, no és legal, i sabeu que passaria en cas d'accident? simple, l'assegurança no cobreix...

Els comerços de la zona i que demanem o demano diners, és cert, si, en les dues primeres edicions de la Trail Sant Esteve va ser així, vam demanar la col·laboració a canvi de publicitat, d'això fa només 8 anys, i era un intercanvi, si volies si, si volies no, on hi ha el problema? És més, tot el material, que podem, sigui en menjar, o en el que sigui, l’intentem comprar sempre que podem en el mateix poble, tot i que sabem que ho paguem una mica més car, ho fem molt, molt a gust, ja que primem per sobre de tot el comerç local, és més, la Marató del Montseny en un article que podeu trobar googlejant al NOU9 va dir sense saber nosaltres res, de res que la MdM s'havia convertit en un actiu turístic per a la zona , la veritat és que això d’aquestes persones és del tot increïble...

Tema a apart és el del Ricard Ametller, sabia com se les gastava, no en va en la ultima Ultra del Montseny va voler fer xantatge a una empresa de roba esportiva per una foto que il•lustrava la crònica de dos dels seus corredors, demanant diners, seria normal o no, si tingués el dret de les imatges, seria normal o no si nosaltres no li haguéssim pagat els serveis i fóssim els propietaris d'aquesta foto, bé ja no es el que seria o no normal, el que si està clar és moralment queda una mica en entre dit, no? És clar que sempre pot sortir amb el dels drets d'autor i que si l'àvia fuma...

Bé, com deia al principi, de debó mil disculpes si has estat capaç d'arribar fins al final de tot aquest rotllo, segurament ells seguiran i seguiran, ja fa anys que ho fan, per la meva part ja no em trobaran més, no em van aquests temes ni remenar la brutícia, però no tenia altra opció.

Salut i Montseny