08
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
12:51h
Martí Boada en la seva darrera nota de camp ha fet saber que aquesta setmana passada ens ha deixat la Lola de cal Sant. L'enterrament es va fer a l'església de Mosqueroles. Com no podia ser de cap altra manera era plena "de gom a gom", ha dit el naturalista celoní resident a Campins. Tothom li tenia gran estima. 104 anys de vida montsenyenca.
Aquesta és la nota de camp que va escriure Martí Boada després d'una de les visites que va fer a cal Sant.
M'arribo a cal Sant de Mosqueroles, el mas on hi viu la persona mes gran de la muntanya: la Lola, va per fer els 104 anys.
Es fa estimar. Els fills i els nets l'adoren i cuiden amorosament.
Conversar amb ella es un autèntic regal.
Es un viatge amb el temps.
Saviesa, una existència molt singular.
Avui està trista. Té molt dolor físic.
Em parla plorosa, explica vivències de la guerra molt tristes.
La mare empresonada a Les Corts.
Exclama amb un plor, la marxa al front sense retorn del seu germà Ramon.
Diu:
"No saber-ne res... ni res..."
"No saber ni on es mort...!"
Un dolor, una pena fonda que l'ha acompanyada tota la vida...
Explica que en Ramon
s'expressava amb poesia.
La gran sorpresa per a mi, és que em recita el seu darrer poema enviat a casa des del front!
És una peça de gran vàlua.
Poesia pòstuma inèdita recitada avui per la seva germana Lola.
immergida de dolor...
el poema diu:
"Segre que corres adelerat..
deixant la Seu d'Urgell enrere...
No em plaus com un riu estimat...
que és la meva Tordera..."
Aquesta és la nota de camp que va escriure Martí Boada després d'una de les visites que va fer a cal Sant.
M'arribo a cal Sant de Mosqueroles, el mas on hi viu la persona mes gran de la muntanya: la Lola, va per fer els 104 anys.
Es fa estimar. Els fills i els nets l'adoren i cuiden amorosament.
Conversar amb ella es un autèntic regal.
Es un viatge amb el temps.
Saviesa, una existència molt singular.
Avui està trista. Té molt dolor físic.
Em parla plorosa, explica vivències de la guerra molt tristes.
La mare empresonada a Les Corts.
Exclama amb un plor, la marxa al front sense retorn del seu germà Ramon.
Diu:
"No saber-ne res... ni res..."
"No saber ni on es mort...!"
Un dolor, una pena fonda que l'ha acompanyada tota la vida...
Explica que en Ramon
s'expressava amb poesia.
La gran sorpresa per a mi, és que em recita el seu darrer poema enviat a casa des del front!
És una peça de gran vàlua.
Poesia pòstuma inèdita recitada avui per la seva germana Lola.
immergida de dolor...
el poema diu:
"Segre que corres adelerat..
deixant la Seu d'Urgell enrere...
No em plaus com un riu estimat...
que és la meva Tordera..."