Josep Quitet: «Vull una Creu Roja enfortida a cadascuna de les viles i ciutats, per estar al costat de les persones»

Josep Quitet Torner (Manresa, 1955) però vinculat la major part de la seva vida a Sant Celoni (10 d'agost de 1976) és des de primers de maig el nou president de Creu Roja Catalunya. A Sant Celoni ha presidit durant 23 anys l'Assemblea de Creu Roja Sant Celoni que amb el temps ha anat evolucionat cap a una assemblea comarcalitzada del Baix Montseny. Fa 11 anys que va fer el salt a Barcelona ocupant la vicepresidència 1a de Creu Roja Catalunya i president provincial de la Creu Roja a Barcelona. També forma part del Comitè Estatal de la Creu Roja Espanyola. En aquesta entrevista, diu que el contacte que ha tingut durant tant temps amb el món local li servirà per entendre encara més la utilitat de la institució a la societat catalana.

- Què representa per vostè ser president de Creu Roja Catalunya, després de tants anys al servei de la institució?
 
- Després de quaranta anys assumint diversos càrrecs a la institució, tant a l'assemblea de Sant Celoni i Baix Montseny com a la demarcació de Barcelona, ocupar ara la presidència de la Creu Roja a Catalunya implica per a mi assumir una responsabilitat i un compromís encara més gran amb l'organització i, sobretot, amb les persones que atén i la societat a la que serveix.
 
De fet, penso que aquesta és una oportunitat magnífica per implicar-m'hi encara més en l'esfera personal, des de la direcció voluntària de l'entitat més important del país i per poder-hi aportar tot el que he viscut i après durant tot aquest temps en contacte directe amb el món local. Accepto, doncs, el repte amb una gran il·lusió, amb voler fer les coses de la manera que penso que sigui més adequada i amb el repte de fer encara més propera i útil la Creu Roja per a la societat catalana.

"Un aspecte que m'agradaria impulsar encara més en aquest nou mandat és el reforç de les capacitats de resposta de la Creu Roja davant d'emergències, com a un òrgan independent però coordinat íntegrament amb el Sistema d'Emergències de Catalunya, amb tots els seus cossos públics."

 
- Quines seran les línies marc del seu mandat?

- D'una banda, penso que cal promoure un nou impuls en la incorporació immediata del voluntariat com a motor i element essencial amb el qual hem de comptar en tots els projectes de la Creu Roja. Actualment, som 16.700 persones voluntàries implicades activament en els diferents àmbits d'intervenció, però l'objectiu és que el voluntariat participem encara més enèrgicament en l'organització i en la presa de decisions.
 
De l'altra, un altre aspecte que m'agradaria impulsar encara més en aquest nou mandat és el reforç de les capacitats de resposta de la Creu Roja davant d'emergències, com a un òrgan independent però coordinat íntegrament amb el Sistema d'Emergències de Catalunya, amb tots els seus cossos públics. I tota aquesta implicació l'hem viscuda de ple aquests dies amb la implicació al cent per cent del voluntariat al devastador incendi de la Ribera d'Ebre. Estem orgullosos com a voluntaris de donar suport en temes logístics, d'avituallament, de telecomunicacions, de trasllat, als cossos intervinents en l'emergència, com són els Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals, Protecció Civil, el Servei d'Emergències Mèdiques, la Policia Local...
 
Avui, per tant, la relació amb els cossos d'emergències és fonamental, ja que es fa un reconeixement constant del valor afegit que significa el voluntariat, preparat, reciclat i format constantment per donar les millors respostes es de coordinació amb els organismes públics. Com he dit abans, també gaudim d'una relació excel·lent amb tots ells que s'ha anat construint a poc a poc des de la confiança, el treball ben fet, la solidaritat... tots aquets cossos valoren la gran capacitat de la Creu Roja de donar respostes especialitzades en emergències, com poden ser l'allotjament d'emergència, el suport psicosocial, la recerca amb gossos, el rescat i salvament en medi terrestre, entre altres.
 
Per això, és fonamental que el voluntariat estiguem apoderats per poder prestar el millor dels nostres serveis a una comunitat propera que ens presta constantment el seu suport i ens fa confiança per no fallar-los en els moments crucials.
 
Una altra de les línies de treball que m'he marcat és de caràcter més intern i que consisteix en cohesionar i homologar com més millor la nostra acció arreu del territori català. Volem una Creu Roja enfortida a cadascuna de les viles i ciutats, per estar al costat de les persones -sigui quina sigui la seva situació de vulnerabilitat- que necessiten una entitat propera, professional i eficient.
 
 
- Quina és la funció del president de Creu Roja Catalunya? 
 
- La funció del president d'una de les principals organitzacions socials del país queda regulada en general a través dels propis estatuts. Com a càrrec electe, que ha estat proposat per un comitè de la Creu Roja a Catalunya, es deu a tot un equip i a una línia de treball definit per tot l'equip de voluntariat i de personal laboral.
 
Això, en la pràctica significa que ha de procurar implantar les diverses accions humanitàries i intervencions davant les emergències definides per la Creu Roja; també pot, però, impulsar polítiques i accions pròpies i específiques de l'àmbit territorial segons les necessitats particulars i especificitats de l'entorn més proper on opera. És a dir, que si a Catalunya identifiquem que la pobresa s'està cronificant sobretot entre les famílies monoparentals -generalment amb una dona al capdavant- o que hi ha una bossa de persones grans que pateixen soledat no volguda, és des de la presidència i tot el seu equip més proper que es decideix d'intervenir i atacar directament aquesta situació de vulnerabilitat social.

"Considerem fonamental desenvolupar la diplomàcia humanitària per influir sobre agents polítics, econòmics i socials que tenen capacitat per incidir en les condicions de vida dels més vulnerables."

 
- Quin és el paper de la Creu Roja Catalunya en la societat actual?

- Des dels inicis, la Creu Roja ha assumit el compromís de millorar les condicions de vida de les persones més vulnerables i adaptar-se constantment als nous temps i a les noves demandes que planteja la societat. Combatre l'exclusió social i la pobresa atenent les persones de forma integral i des de de la proximitat és una de les nostres prioritats. En aquest sentit, considerem fonamental desenvolupar la diplomàcia humanitària per influir sobre agents polítics, econòmics i socials que tenen capacitat per incidir en les condicions de vida dels més vulnerables.
 
Ens ocupem de persones que es troben en risc de vulnerabilitat social, que pateixen l'atur de llarga durada, que es troben en una situació de soledat no volguda, que viuen de fa anys un empitjorament de la seva salut física i psicològica arran de la situació de cronificació de la pobresa. Tot això, a més, emmarcat en una situació d'arribada de migrants a casa nostra, molts d'ells menors, dones que poden fàcilment esdevenir víctimes de tracta, però també amb una infància en risc educatiu i social.
 
 - Creu Roja té personal professional i personal voluntari. En quina mesura es distribueixen uns i altres?
 
- A la Creu Roja no fem mai cap distinció de si parlem en termes de professionalitat entre el personal tècnic i el voluntari. Una persona voluntària és una especialista en una àrea concreta que decideix aportar allò que és el més preuat per a ella –el seu temps- però amb grans, enormes dosis de professionalitat. És ben clar que la Creu Roja és una organització de voluntariat, per la qual cosa el motor de l'entitat és aquest: les persones voluntàries. Sense les més de 16.600 persones voluntàries que tenim a tot Catalunya no seria possible portar a terme els nostres projectes d'intervenció social ni les activitats que impulsem en àmbits com socors i emergències, cooperació, salut...
 
Amb tot, com que considerem les persones voluntàries com a professionals que som, també és fonamental que rebem una formació continuada amb la idea de dotar-nos de més eines per desenvolupar la nostra tasca humanitària amb major eficiència i impacte positiu sobre les persones que atenem. Però la tasca de l'entitat també necessita del suport de les prop de 1.400 persones que configuren l'equip tècnic. Així, una persona que està assalariada a la Creu Roja, és una altra professional que treballa constantment per oferir continuïtat i dimensió a la tasca voluntària, però que, a més, té una clara vocació voluntària a l’hora d’exercir la seva professió. Aquest model híbrid entre el voluntariat i l'equip tècnic és la clau de l'èxit de la Creu Roja, penso jo.
 
- Les assemblees locals són un pilar important en la presència de la Creu Roja en el territori. Té previst aplicar algun canvi en el seu funcionament? 
 
- Una de les nostres prioritats és enfortir la xarxa territorial de l'entitat i potenciar-ne la coordinació i la cohesió. Amb això, vull dir que l'objectiu és dotar les 93 assemblees locals i comarcals que tenim desplegades a tot Catalunya amb eines i sistemes de treball estàndards i homogenis perquè l'acció de la Creu Roja sigui coherent i eficaç en els diferents indrets on som presents. Volem garantir que qualsevol persona, sigui on sigui del territori català, pugui percebre el mateix suport i ajuts arreu. Això significa que caldrà treballar millor en xarxa per enfortir encara més les capacitats de les assemblees locals, que són allà on s'atenen les persones amb necessitats molt particulars.
 
- De quin pressupost disposa Creu Roja Catalunya?

Actualment disposem d'un volum pressupostari d'uns 90 milions d'euros. Són uns recursos molt importants que mirem de gestionar amb la màxima eficàcia i transparència i sobre els quals rendim comptes anualment davant d'auditories externes, socis, donants, empreses, mitjans de comunicació social i administracions públiques, com ha de ser.  Sempre diem que les fonts de finançament de la Creu Roja s'han de diversificar per evitar posar en risc la nostra llibertat i autonomia d'actuació, com a entitat independent que és. En termes generals, parlem de les tres potes de finançament de les activitats humanitàries: la prestació de serveis com per exemple la cobertura de serveis preventius en grans esdeveniments, els fons indirectes no finalistes -procedents de donacions, socis i aportacions de les empreses i dels sortejos solidaris-, i les subvencions que ens atorguen les administracions públiques per concurrències públiques.
 
L'equilibri d'aquestes tres fonts d'ingressos, és el que ha de garantir que puguem dur a terme tot allò que considerem sempre en coordinació, és clar, amb les administracions territorials, com pot ser la Generalitat de Catalunya o els consistoris municipals i comarcals.
 
- És suficient? Depèn molt de les aportacions de les administracions?

- Més del 70% del finançament de l'entitat prové la prestacions de serveis i de fonts de finançament pròpies, com ara les persones sòcies, el Sorteig d'Or que se celebra cada juliol, i les donacions de particulars i empreses. El 30% restant prové de subvencions de les administracions públiques. Per tant, no creiem que la Creu Roja depengui en excés de les aportacions de fonts governamentals.
 
Evidentment, mai tenim prou per poder donar una resposta suficient a totes les demandes socials que ens arriben. En aquests moments, comptem amb el suport de més de 230.000 socis individuals i empreses. Però per desenvolupar els nostres projectes socials i humanitaris i mantenir la nostra independència d'acció, considerem essencial continuar augmentant les aliances amb altres entitats i empreses privades, així com el nombre de socis...
 
- La qüestió del procés i el moment polític que viu Catalunya, afecta en el funcionament de l'entitat?
 
- No, en absolut. Nosaltres continuem portant a terme la nostra tasca amb absoluta independència del context polític. Treballem sota els principis de la neutralitat i la imparcialitat i, per aquest motiu, podem interlocutar amb tots els actors polítics amb l'únic objectiu de garantir la nostra intervenció a favor de les persones vulnerables. Si em permeteu dir-ho, sobre la resta de debats que sobrepassen l'humanitari la Creu Roja no es posiciona ni ho farà.  En aquesta línia, totes les parts han entès a la perfecció el paper de la neutralitat que ha d'exercir activament la Creu Roja en controvèrsies d'aquesta índole, i per això, en la nostra acció humanitària, és necessari fer-ne bandera constantment.

" Podem dir que, en línies generals, Catalunya representa un 20% del conjunt de l'Estat, tant en volum pressupostari, com en termes de socis o de voluntariat."

 
- Quin és el pes de Creu Roja Catalunya en el conjunt de l'Estat?

- La Creu Roja ha Catalunya té un pes específic molt important en el conjunt de la Creu Roja a tot l'Estat. De fet, ve a tenir el mateix pes que el demogràfic de la societat catalana respecte al global estatal. Podem dir que, en línies generals, Catalunya representa un 20% del conjunt de l'Estat, tant en volum pressupostari, com en termes de socis o de voluntariat. Vull destacar que més enllà de les xifres -que són fredes i asèptiques- el que més valoro és la importància que sempre es dona a totes aquelles iniciatives, línies d'innovació social amb una visió creativa que mirem d'aportar constantment des de Catalunya per al conjunt de l'organització. Aquesta mirada sempre és molt valorada dins de l'organització i per això m'enorgulleixo molt de la nostra capacitat de mobilització social i de resposta humanitària que procurem donar a la societat d'avui.