22
de maig
del
2019
Actualitzat
el
24
de maig
a les
17:15h
Hem quedat al local de campanya que la CUP Sant Celoni i la Batllòria ha obert al carrer Sant Pere de Sant Celoni, un carrer cèntric a tocar del carrer Major i l'església. És a primera hora de la tarda d'un dijous i a la zona hi comença a haver-hi moviment però encara no hi ha bullici. Es nota que és un local de campanya pel material que hi ha: taules, cadires, pòsters pancartes... i també una nevera i qui sap si també amb el cava en fresc per celebrar el resultat electoral del proper 26-M perquè com diu l'alcaldable Mariona Pascual "Això no és cap broma estem a punt per governar". El lema de campanya Som Poble, Guanyem Sant Celoni i la Batllòria.
- Com està anant la campanya?
- Bé, bé, dies intensos.
- Senten a la CUP què ha arribat el moment de governar l'Ajuntament de Sant Celoni i la Batllòria?
- Sí, sí. Al 2015 ja anàvem amb aquesta idea, però ens havíem compromès amb l'ANC a garantir un Ajuntament amb majoria independentista i els números no sortien amb el pacte d'Esquerra Republicana amb Convergència. Ja ho sentíem llavors però ara és una mica com caixa ho faixa. Des de l'oposició ho hem intentat del dret, del revés i de costat i sí que és veritat que al final la perseverança, fer propostes hem aconseguit que els darrers governs que hi han hagut tant del PSC com l'actual de Convergència i ERC portessin a terme alguns elements del nostre programa electoral, però quan acaben concretant han perdut elements i creiem que són importants ja que han de respondre a una sèrie d'objectius i si no és així malaguanyada la feina. El 26-M sortim a totes, a guanyar i a facilitar que hi hagi un govern d'esquerres i independentista a Sant Celoni i la Batllòria.
- Del 2015 al 2019 què ha canviat?
- Hem constatat que des de l'anterior legislatura socialista a l'actual les coses no han canviat. Són vuit anys de molt desgovern, sense rumb i que han passat poques coses al poble i algunes arriben molt tard i amb prioritats mal enfocades. Per exemple quan s'havia de fer el bar de l'Ateneu, un equipament molt interessant, però el nostre plantejament era si aquesta era la prioritat o bé que l'Àrea de Comunitat tingués un edifici propi i enfocar la reforma del local de la Policia Local. Estem al 2019 i just ara s'està fent això. Veiem que hi ha més de nou milions d'euros no executats, és a dir que tenim diners i s'han quedat al calaix. Poca activitat, poque propostes i poc valentes. També la desconnexió dels barris.
- És definir bé el full de ruta?
- És saber anar cap on vols anar. Tenim un POUM desfasat des de fa anys i tot i que no és l'únic full de ruta sí que en marca les línies mestres pels propers vint anys i això no hi és. Hem passat per una bombolla immobiliària total i una crisi social i econòmica brutal i continuem tenint el mateix full de ruta caducat. Els últims governs ho prometen però ho incompleixen. Al final es tracta de posar les persones al centre i des de l'Ajuntament ha de treballar diàriament en aquest sentit. Des de la CUP tenim tres eixos que afecten a totes les parts del programa i que són transversals: L'ecologisme, que va més enllà d'una regidoria de Medi Ambient; el feminisme, que no s'ha d'entendre com una cosa de dones sinó que ens interpel·la a totes i a tots; i la perspectiva de barris, s'ha governat molt pel centre de Sant Celoni.
- Creu que no s'aprofita prou el potencial de Sant Celoni?
- La sensació dels darrers quatre anys és que tenim reptes importants al davant i que a Sant Celoni no s'ha sabut avançar en cap moment. Sant Celoni no està sent un poble de referència i tenim molt material i molt potencial i el que hem de fer és posar-ho en valor ni fer-ho brillar. Som un poble i a vegades sembla que tenim vicis de ciutat. I la Batllòria té una agenda pròpia i li hem de donar resposta també.
- En el seu vídeo promocional diu: "Això no és cap broma estem a punt per governar", vol dir que les anteriors legislatures han estat una broma?
- No, no han estat cap broma. Més aviat crec que a la CUP pesen una sèrie d'etiquetes que ens les volem treure de sobre perquè algunes són injustes i d'altres poden fer riure, però al darrere hi ha una mica de malícia que és que la CUP no ens mullem. Per no haver-nos de mullar mirem enrere i recordem el 2007 si ens vàrem mullar o no. Des de llavors que tenim un peu a la institució mai ens hom pres com una broma, però és cert que sovint ens sentim menystinguts. El vídeo promocional ens el creiem i no venim a participar com una comparsa de promeses buides. Estem a punt per governar i farem tot el possible per formar part d'un govern i ser la garantia que passin coses i que canviïn.
- Pensen invertir 12 milions en diversos equipaments i obres en els propers quatre anys. Es pot fer una planificació tan a llarg termini i filar tan prim amb els costos de cada cosa?
- Bastant, sí sí. La millor manera per governar per transparència i perquè la ciutadania realment pugui fer la feina que s'ha fet i que no s'ha fet no hem inventat els de la CUP. Són els plans de mandat i allà es planifica les inversions. Sí que hi haurà d'haver reajustaments però una mirada llarga és necessària i perquè sabem que els ritmes són molt lents.
- La participació ciutadana per la CUP també és un eix vital...
- Sí i l'entenem com molt més directe, més fluïda fer més fàcil que la ciutadania pugui accedir a l'Ajuntament. Més hores d'obertura de l'OAC i una escolta molt més activa del teixit associatiu de Sant Celoni i la Batllòria. Hi ha d'haver auditories públiques i passar compte amb els veïns any a any. Una part dels pressupostos han de tenir la intervenció de la ciutadania.
- També proposen més participació dels veïns i veïnes en els plens municipals. Com?
- El ROM de l'Ajuntament de Sant Celoni només permet al públic fer preguntes al començament dels plens municipals i les seves intervencions no surten a lesa actes dels plens. Volem que formi part del ple i que la ciutadania pugui interpel·lar a algú, al regidor que sigui i que s'hagi de contestar. També en el cas de les mocions que sempre van al final del ple i no es permet la intervenció de les persones que les han promogudes. El Ple és l'òrgan màxim de govern d'un Ajuntament i no pot ser que sigui una cosa rígida i tancada. Els horaris tampoc no conviden a la participació.
- Canviar el model de Policia Local com vostès plantegen és fàcil?
- Més malament del que està ara la Policia Local és impossible. és relativament senzill i quan es convoca una plaça es prioritza un perfil de persones i com administració que també contracta gent hem de prioritzar quin són els objectius que volem per la Policia Local i quina missió ha de complir dins el municipi. Per nosaltres ha de ser un referent per la gent, és a dir buscar l'equilibri entre el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de tota la ciutadania i, l'actuació sobre les causes socials que generen la delinqüència i la inseguretat ciutadana. Dit d'una altra manera, participació ciutadana, proximitat i eficiència. Intervenció comunitària i basat en la mediació.
- Com es connecten el Montseny i el Montnegre?
- Nosaltres apostaríem que els busos llançadora que hi ha des de l'estació de tren fos més potent, però connectar-los també vol dir poder-hi accedir a peu. Hem de tenir clar que l'entrada natural al Montnegre és a la Batllòria i s'ha de potenciar i que sigui compatible amb la preservació del medi i ens ho hem de creure. Tenim un GR que travessa el poble i hem de creuar una carretera comarcal com la C-35. Al 2016 ja vàrem anunciar dues propostes molt concretes que ja hi ha dos passos i que amb les obres que es feien a la rotonda es podia aprofitar per connectar per una banda el polígon i per l'altra cap a les urbanitzacions dels boscos del Montnegre i a partir d'aquí accedir al GR. No s'ha fet res.
- En qüestió d'habitatge fan diverses propostes però n'hi ha una que diuen que volen dictar una ordenança municipal que eviti els desnonaments per motius econòmics. Això és suficient per evitar un desnonament?
- El que estem dient és que ens comprometem com Ajuntament és que estem a l'aguait d'aquestes ordres de desnonament per actuar-hi. No podem concebre que hi hagi famílies que per motius econòmics no poden pagar el lloguer, no tinguin on anar a caure mortes. És una emergència social i habitacional molt bèstia i ni des del govern central nio la Generalitat s'està donant resposta. Els ajuntaments el que no podem fer és veure com els nostres veïns i veïnes pateixen aquestes situacions i no hi puguem intervenir. Necessitem pisos d'emergència social per aquestes famílies i necessitem que l'habitatge a Sant Celoni és mobilitzi i sigui més accessible.
- I els pisos del carrer Maria Aurèlia Capmany?
També hi ha un tema que ens indigna moltíssim. Els pisos del carrer Maria Aurèlia Capmany que són en terrenys municipals. Es va fer una concessió de 75 anys a una fundació que llavors era de Caixa Catalunya i quan va fer aigües s'ho va quedar el banc dolent, la SAREB que és qui ho està gestionant. Hi ha vint-i-nou habitatges i hi viuen vuit famílies. Hem preguntat del dret i del revés com es poden recuperar aquests habitatges i ser l'Ajuntament qui ho gestioni perquè aquests sí que es poden garantir com a lloguer social. L'Agència Catalana de l'Habitatge ha frenat això durant anys fins que al final han preferit tapiar uns pisos abans que no hi haguessin ocupacions il·legals.
- Com veuen el Baix Montseny comarca?
- El Baix Montseny es belluga amb total normalitat pel Baix Montseny. És una realitat que ja existeix. El que no existeix és una suficient cooperació i coordinació entre els diferents ajuntaments. Es parla molt de Sant Celoni, capital del Baix Montseny i està molt bé però potser la capitalitat ens l'hem de guanyar. Hi ha molts temes que els diferents pobles del Baix Montseny poden compartir com habitatge, serveis, agenda cultural, punt d'informació LGTBI. També seria convenient que hi hagués un pla d'ordenació urbanístic i parlar de mobilitat i polígons industrials del Baix Montseny. Crear una marca Baix Montseny i no pas una de cada poble. Els ajuntaments han de poder mancomunar serveis ja que és més eficient i més econòmic.
- Però ja s'està treballant per crear una mancomunitat de municipis del Baix Montseny...
- Políticament creiem que s'ha fet molt poc i molt encarcarat és la sensació que es reuneixen els alcaldes, però el Baix Montseny no són només els alcaldes. També s'han de posar en valor els regidors dels equips de govern i l'oposició dels diferents municipis tampoc no se'ls té en consideració. A nosaltres ens agradaria que ens haguessin convidat a aquestes reunions per escoltar-nos tots i les propostes que es facin tindran més continuïtat, si és cosa d'uns quants només si canvien els governs municipals tot pot canviar.
- Tinc la percepció que els grups polítics de Sant Celoni acaben de descobrir la Batllòria. Vostè és d'aquesta opinió també?
- Oh, sí i tant! Nosaltres la legislatura 2007-2011 en aquell mandat es portava la requalificació de Les Ferreries i per nosaltres és un espai a protegir i a preservar i s'hi projectava un polígon i vam començar a treballar-ho. Vam connectar amb gent de la Batllòria, però va ser difícil perquè ens faltaven elements. La Batllòria és un poble i des de Sant Celoni sovint els hem abandonat. El 2004 es va crear un Consell del Poble per donar resposta a un cert debat de segregació de Sant Celoni i per això ja des d'aquella legislatura que vàrem entrar a l'Ajuntament i ja vàrem notar que el funcionament del Consell del Poble no és el més adient ja que no facilita que sigui un espai per compartir els problemes en comú. Per això nosaltres hem anat a picar portes perquè els seus veïns i veïnes ens expliquessin que és la Batllòria i que vol ser la Batllòria i ens ha permès conèixer una realitat que no en sabien res. Som poble, Sant Celoni, la Batllòria són dues agendes diferents tot i que hi ha alguns reptes compartits, però els batlloriencs i les batllorienques i no pas els celonins i les celonines són qui han de decidir que passi també a la Batllòria.
- Veu algun partit capaç de treure alguna majoria absoluta?
- No
- Com que la CUP vol governar amb qui ho vol fer?
- Nosaltres interpel·lem les forces d'esquerres del municipi de Sant Celoni i la Batllòria. Si analitzem els resultats hi ha una majoria d'esquerres i una majoria independentista. Per tant, apostem perquè la futura alcaldessa sigui plenament d'esquerres i que sigui independentista. Fem una crida a la resta de forces d'esquerres a facilitar aquest canvi a l'Ajuntament a que posi rumb i que posi les bases del futur del poble.
- Dintre d'aquest grup d'esquerres inclou el PSC i Podem?
- Les forces que se sentin interpel·lades seran benvingudes. Venim a proposar punts programàtics que puguem compartir i que ens ho creiem d'alguna manera. Nosaltres venim escaldats dels governs que hi han hagut a Sant Celoni i la Batllòria. Ara ja n'hem après i hem perdut la innocència. Que ens comprin el nostre programa no vol dir ni que se'l creguin ni que l'apliquin. Venim a modernitzar Sant Celoni i la Batllòria i a partir d'aquí ens entendrem o no. Veurem que es consolida a partir del 26 de maig. No tanquem la porta a ningú però també fem un avís molt clar: De llautons ja n'hem vist molts.
- Com està anant la campanya?
- Bé, bé, dies intensos.
- Senten a la CUP què ha arribat el moment de governar l'Ajuntament de Sant Celoni i la Batllòria?
- Sí, sí. Al 2015 ja anàvem amb aquesta idea, però ens havíem compromès amb l'ANC a garantir un Ajuntament amb majoria independentista i els números no sortien amb el pacte d'Esquerra Republicana amb Convergència. Ja ho sentíem llavors però ara és una mica com caixa ho faixa. Des de l'oposició ho hem intentat del dret, del revés i de costat i sí que és veritat que al final la perseverança, fer propostes hem aconseguit que els darrers governs que hi han hagut tant del PSC com l'actual de Convergència i ERC portessin a terme alguns elements del nostre programa electoral, però quan acaben concretant han perdut elements i creiem que són importants ja que han de respondre a una sèrie d'objectius i si no és així malaguanyada la feina. El 26-M sortim a totes, a guanyar i a facilitar que hi hagi un govern d'esquerres i independentista a Sant Celoni i la Batllòria.
- Del 2015 al 2019 què ha canviat?
- Hem constatat que des de l'anterior legislatura socialista a l'actual les coses no han canviat. Són vuit anys de molt desgovern, sense rumb i que han passat poques coses al poble i algunes arriben molt tard i amb prioritats mal enfocades. Per exemple quan s'havia de fer el bar de l'Ateneu, un equipament molt interessant, però el nostre plantejament era si aquesta era la prioritat o bé que l'Àrea de Comunitat tingués un edifici propi i enfocar la reforma del local de la Policia Local. Estem al 2019 i just ara s'està fent això. Veiem que hi ha més de nou milions d'euros no executats, és a dir que tenim diners i s'han quedat al calaix. Poca activitat, poque propostes i poc valentes. També la desconnexió dels barris.
Mariona Pascual, candidata de la CUP a l'alcaldia de Sant Celoni i la Batllòria en un moment de l'entrevista Foto: Cup Sant Celoni i La Batllòria
- És definir bé el full de ruta?
- És saber anar cap on vols anar. Tenim un POUM desfasat des de fa anys i tot i que no és l'únic full de ruta sí que en marca les línies mestres pels propers vint anys i això no hi és. Hem passat per una bombolla immobiliària total i una crisi social i econòmica brutal i continuem tenint el mateix full de ruta caducat. Els últims governs ho prometen però ho incompleixen. Al final es tracta de posar les persones al centre i des de l'Ajuntament ha de treballar diàriament en aquest sentit. Des de la CUP tenim tres eixos que afecten a totes les parts del programa i que són transversals: L'ecologisme, que va més enllà d'una regidoria de Medi Ambient; el feminisme, que no s'ha d'entendre com una cosa de dones sinó que ens interpel·la a totes i a tots; i la perspectiva de barris, s'ha governat molt pel centre de Sant Celoni.
- Creu que no s'aprofita prou el potencial de Sant Celoni?
- La sensació dels darrers quatre anys és que tenim reptes importants al davant i que a Sant Celoni no s'ha sabut avançar en cap moment. Sant Celoni no està sent un poble de referència i tenim molt material i molt potencial i el que hem de fer és posar-ho en valor ni fer-ho brillar. Som un poble i a vegades sembla que tenim vicis de ciutat. I la Batllòria té una agenda pròpia i li hem de donar resposta també.
"Sobre la CUP hi pesen algunes etiquetes que ens les volem treure de sobre perquè algunes són injustes i d'altres poder fer riure"
- En el seu vídeo promocional diu: "Això no és cap broma estem a punt per governar", vol dir que les anteriors legislatures han estat una broma?
- No, no han estat cap broma. Més aviat crec que a la CUP pesen una sèrie d'etiquetes que ens les volem treure de sobre perquè algunes són injustes i d'altres poden fer riure, però al darrere hi ha una mica de malícia que és que la CUP no ens mullem. Per no haver-nos de mullar mirem enrere i recordem el 2007 si ens vàrem mullar o no. Des de llavors que tenim un peu a la institució mai ens hom pres com una broma, però és cert que sovint ens sentim menystinguts. El vídeo promocional ens el creiem i no venim a participar com una comparsa de promeses buides. Estem a punt per governar i farem tot el possible per formar part d'un govern i ser la garantia que passin coses i que canviïn.
- Pensen invertir 12 milions en diversos equipaments i obres en els propers quatre anys. Es pot fer una planificació tan a llarg termini i filar tan prim amb els costos de cada cosa?
- Bastant, sí sí. La millor manera per governar per transparència i perquè la ciutadania realment pugui fer la feina que s'ha fet i que no s'ha fet no hem inventat els de la CUP. Són els plans de mandat i allà es planifica les inversions. Sí que hi haurà d'haver reajustaments però una mirada llarga és necessària i perquè sabem que els ritmes són molt lents.
Mariona Pascual a l'entrada del local de campanya al carrer Sant pere Foto: Jordi Purtí
- La participació ciutadana per la CUP també és un eix vital...
- Sí i l'entenem com molt més directe, més fluïda fer més fàcil que la ciutadania pugui accedir a l'Ajuntament. Més hores d'obertura de l'OAC i una escolta molt més activa del teixit associatiu de Sant Celoni i la Batllòria. Hi ha d'haver auditories públiques i passar compte amb els veïns any a any. Una part dels pressupostos han de tenir la intervenció de la ciutadania.
- També proposen més participació dels veïns i veïnes en els plens municipals. Com?
- El ROM de l'Ajuntament de Sant Celoni només permet al públic fer preguntes al començament dels plens municipals i les seves intervencions no surten a lesa actes dels plens. Volem que formi part del ple i que la ciutadania pugui interpel·lar a algú, al regidor que sigui i que s'hagi de contestar. També en el cas de les mocions que sempre van al final del ple i no es permet la intervenció de les persones que les han promogudes. El Ple és l'òrgan màxim de govern d'un Ajuntament i no pot ser que sigui una cosa rígida i tancada. Els horaris tampoc no conviden a la participació.
Mariona Pascual diu que la Policia Local s'ha de basar en la intervenció comunitària i la mediació Foto: Jordi Purtí
- Canviar el model de Policia Local com vostès plantegen és fàcil?
- Més malament del que està ara la Policia Local és impossible. és relativament senzill i quan es convoca una plaça es prioritza un perfil de persones i com administració que també contracta gent hem de prioritzar quin són els objectius que volem per la Policia Local i quina missió ha de complir dins el municipi. Per nosaltres ha de ser un referent per la gent, és a dir buscar l'equilibri entre el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de tota la ciutadania i, l'actuació sobre les causes socials que generen la delinqüència i la inseguretat ciutadana. Dit d'una altra manera, participació ciutadana, proximitat i eficiència. Intervenció comunitària i basat en la mediació.
- Com es connecten el Montseny i el Montnegre?
- Nosaltres apostaríem que els busos llançadora que hi ha des de l'estació de tren fos més potent, però connectar-los també vol dir poder-hi accedir a peu. Hem de tenir clar que l'entrada natural al Montnegre és a la Batllòria i s'ha de potenciar i que sigui compatible amb la preservació del medi i ens ho hem de creure. Tenim un GR que travessa el poble i hem de creuar una carretera comarcal com la C-35. Al 2016 ja vàrem anunciar dues propostes molt concretes que ja hi ha dos passos i que amb les obres que es feien a la rotonda es podia aprofitar per connectar per una banda el polígon i per l'altra cap a les urbanitzacions dels boscos del Montnegre i a partir d'aquí accedir al GR. No s'ha fet res.
"Els ajuntaments no podem estar passius quan veiem que els nostres veïns i veïnes pateixen situacions de desnonament. Hem de poder-hi intervenir"
- En qüestió d'habitatge fan diverses propostes però n'hi ha una que diuen que volen dictar una ordenança municipal que eviti els desnonaments per motius econòmics. Això és suficient per evitar un desnonament?
- El que estem dient és que ens comprometem com Ajuntament és que estem a l'aguait d'aquestes ordres de desnonament per actuar-hi. No podem concebre que hi hagi famílies que per motius econòmics no poden pagar el lloguer, no tinguin on anar a caure mortes. És una emergència social i habitacional molt bèstia i ni des del govern central nio la Generalitat s'està donant resposta. Els ajuntaments el que no podem fer és veure com els nostres veïns i veïnes pateixen aquestes situacions i no hi puguem intervenir. Necessitem pisos d'emergència social per aquestes famílies i necessitem que l'habitatge a Sant Celoni és mobilitzi i sigui més accessible.
- I els pisos del carrer Maria Aurèlia Capmany?
També hi ha un tema que ens indigna moltíssim. Els pisos del carrer Maria Aurèlia Capmany que són en terrenys municipals. Es va fer una concessió de 75 anys a una fundació que llavors era de Caixa Catalunya i quan va fer aigües s'ho va quedar el banc dolent, la SAREB que és qui ho està gestionant. Hi ha vint-i-nou habitatges i hi viuen vuit famílies. Hem preguntat del dret i del revés com es poden recuperar aquests habitatges i ser l'Ajuntament qui ho gestioni perquè aquests sí que es poden garantir com a lloguer social. L'Agència Catalana de l'Habitatge ha frenat això durant anys fins que al final han preferit tapiar uns pisos abans que no hi haguessin ocupacions il·legals.
- Com veuen el Baix Montseny comarca?
- El Baix Montseny es belluga amb total normalitat pel Baix Montseny. És una realitat que ja existeix. El que no existeix és una suficient cooperació i coordinació entre els diferents ajuntaments. Es parla molt de Sant Celoni, capital del Baix Montseny i està molt bé però potser la capitalitat ens l'hem de guanyar. Hi ha molts temes que els diferents pobles del Baix Montseny poden compartir com habitatge, serveis, agenda cultural, punt d'informació LGTBI. També seria convenient que hi hagués un pla d'ordenació urbanístic i parlar de mobilitat i polígons industrials del Baix Montseny. Crear una marca Baix Montseny i no pas una de cada poble. Els ajuntaments han de poder mancomunar serveis ja que és més eficient i més econòmic.
- Però ja s'està treballant per crear una mancomunitat de municipis del Baix Montseny...
- Políticament creiem que s'ha fet molt poc i molt encarcarat és la sensació que es reuneixen els alcaldes, però el Baix Montseny no són només els alcaldes. També s'han de posar en valor els regidors dels equips de govern i l'oposició dels diferents municipis tampoc no se'ls té en consideració. A nosaltres ens agradaria que ens haguessin convidat a aquestes reunions per escoltar-nos tots i les propostes que es facin tindran més continuïtat, si és cosa d'uns quants només si canvien els governs municipals tot pot canviar.
"Els batlloriencs i les batllorienques i no pas els celonins i les celonines són qui han de decidir que passi també a la Batllòria."
- Tinc la percepció que els grups polítics de Sant Celoni acaben de descobrir la Batllòria. Vostè és d'aquesta opinió també?
- Oh, sí i tant! Nosaltres la legislatura 2007-2011 en aquell mandat es portava la requalificació de Les Ferreries i per nosaltres és un espai a protegir i a preservar i s'hi projectava un polígon i vam començar a treballar-ho. Vam connectar amb gent de la Batllòria, però va ser difícil perquè ens faltaven elements. La Batllòria és un poble i des de Sant Celoni sovint els hem abandonat. El 2004 es va crear un Consell del Poble per donar resposta a un cert debat de segregació de Sant Celoni i per això ja des d'aquella legislatura que vàrem entrar a l'Ajuntament i ja vàrem notar que el funcionament del Consell del Poble no és el més adient ja que no facilita que sigui un espai per compartir els problemes en comú. Per això nosaltres hem anat a picar portes perquè els seus veïns i veïnes ens expliquessin que és la Batllòria i que vol ser la Batllòria i ens ha permès conèixer una realitat que no en sabien res. Som poble, Sant Celoni, la Batllòria són dues agendes diferents tot i que hi ha alguns reptes compartits, però els batlloriencs i les batllorienques i no pas els celonins i les celonines són qui han de decidir que passi també a la Batllòria.
Mariona Pascual interpel·la les forces d'esquerres de Sant Celoni i la Batllòria Foto: Jordi Purtí
- Veu algun partit capaç de treure alguna majoria absoluta?
- No
- Com que la CUP vol governar amb qui ho vol fer?
- Nosaltres interpel·lem les forces d'esquerres del municipi de Sant Celoni i la Batllòria. Si analitzem els resultats hi ha una majoria d'esquerres i una majoria independentista. Per tant, apostem perquè la futura alcaldessa sigui plenament d'esquerres i que sigui independentista. Fem una crida a la resta de forces d'esquerres a facilitar aquest canvi a l'Ajuntament a que posi rumb i que posi les bases del futur del poble.
- Dintre d'aquest grup d'esquerres inclou el PSC i Podem?
- Les forces que se sentin interpel·lades seran benvingudes. Venim a proposar punts programàtics que puguem compartir i que ens ho creiem d'alguna manera. Nosaltres venim escaldats dels governs que hi han hagut a Sant Celoni i la Batllòria. Ara ja n'hem après i hem perdut la innocència. Que ens comprin el nostre programa no vol dir ni que se'l creguin ni que l'apliquin. Venim a modernitzar Sant Celoni i la Batllòria i a partir d'aquí ens entendrem o no. Veurem que es consolida a partir del 26 de maig. No tanquem la porta a ningú però també fem un avís molt clar: De llautons ja n'hem vist molts.
Totes les llistes de les eleccions municipals al Baix Montseny: noms i cognoms, partits, sigles i municipis