Raül Garcia (JxCat): «Somio un poble en el qual ens sentim orgullosos del que és»

L'alcaldable de Sant Celoni i la Batllòria assegura que el municipi té alguna problemàtica amb la neteja i el manteniment però no és brut

Raül Garcia, candidat de JxCat a l'alcaldia de Sant Celoni i la Batllòria
Raül Garcia, candidat de JxCat a l'alcaldia de Sant Celoni i la Batllòria | Jordi Purtí
24 de maig del 2019
Actualitzat a les 17:14h
És dimecres i amb Raül Garcia, l'alcaldable de JxCat de Sant Celoni i la Batllòria, hem quedat al seu despatx de regidor de Cultura a la Rectoria Vella. Hi ha arribat poc després de fer campanya amb la carpa que la candidatura ha muntat en un punt del mercat setmanal, un clàssic a Sant Celoni en època d'eleccions. El despatx no és massa gran però suficient per fer aquesta entrevista, això sí, envoltat de records de trobades geganteres i un quadre amb el missatge "llibertat presos polítics". El seu eslògan de campanya "Renovem Sant Celoni i la Batllòria. Fem-ho Junts". Té experiència com a regidor però és la primera vegada que encapçala una candidatura.

- Com porta la campanya?

- Bé, molt intensa, cansat perquè combinar feina, govern i campanya és dur però bé. Content perquè tinc un equip molt entusiaste i amb molta gent que ens ajuda i, per tant, també té la seva part divertida.

- Vostè que encapçala una candidatura com Junts per Catalunya, sent la pressió que ha de guanyar les eleccions el 26M?

- Fins a cert punt sí, perquè som el grup majoritari a l'equip de govern i tot i que sóc un candidat nou i hi ha aquell punt que hem de sortir a guanyar i amb la pressió dels favorits, tot i que no sé si som els favorits, però ja estem al govern i sobre el paper som aquells que tenim més números per entrar al governar. No sé si és la pressió o la responsabilitat pel fet que hi ha dipositades moltes perspectives en nosaltres i no els volem decebre.

- Tot el que no sigui una victòria serà un fracàs?

- És que hi ha victòries de molts tipus. Derrotes dolces, victòries amargues. S'ha de mirar que passa, com queda tot plegat. A JxCat creiem que podem fer un bon resultat però en el context actual que tot és tan dinàmic i tan canviant, em sembla que les valoracions s'han de fer després de les eleccions.

- Què vol dir Fem-ho Junts?

- Vol dir que hem d'escoltar més la gent, que l'hem d'implicar, que hem d'obrir-nos a comptar amb tothom. La llista que hem fet estic convençut que és molt transversal, molt poc de partit i molt de poble. De gent que està a moltes entitats i d'aquest espai de recollir les aportacions de tothom i això plasmar-ho al govern i ser més oberts i transparents. Tenir ganes que la gent se senti escoltada i que sàpiga a qui s'ha de dirigir.

- Tenir un referent?

- Per exemple tenim una regidoria de la Batllòria, que la gent tingui una persona identificada amb qui tenir un diàleg i un contacte. I en aquesta línia, doncs, crear una regidoria de Participació Ciutadana que pugui ser aquest referent. En definitiva que el ciutadà ens consideri uns interlocutors àgils i eficients i implicats a escoltar les necessitats que tinguin. També que ens els pressupostos hi hagi partides que puguin tenir una participació i decisió ciutadana. Compartir els grans projectes. En definitiva Fem-ho Junts és governar per a un poble.

"Somio un poble del que ens sentim orgullosos del què és, de l'entorn en el que es troba que si reconeix."


- El Sant Celoni que vostè somia quin és?

- Aquell que ens sentim orgullosos del què és, de l'entorn en el que es troba que si reconeix i que nosaltres en diem reconnectem amb l'entorn. La idea aquesta, així com Barcelona en un moment determinat va tornar a mirar cap al mar que li havia donat l'esquena, d'aprofitar el potencial que tenim. A Sant Celoni ens coneixen perquè estem al Montseny, però no l'aprofitem prou. La gent que puja al Montseny no es para. També ens costa accedir al medi per les pròpies infraestructures que són molt estratègiques i que ens han ajudat a desenvolupar Sant Celoni i les empreses però a l'hora el poble ha de ser bonic i un urbanisme amable i millor mobilitat i amb oportunitats per tothom.
 

Raül Garcia, candidat de JxCat a l'alcaldia de Sant Celoni i la Batllòria en un moment de l'entrevista Foto: JxCat Sant Celoni i la Batllòria


- Un Sant Celoni capital del Baix Montseny?

- Sí jo somio un Sant Celoni capital del Baix Montseny encara que ja sabem que això no és immediat i que té tot un procés, però aquesta visió que no deixa de ser un punt de referència l'hem de tenir i això vol dir disposar dels serveis i els equipaments al dia.

- Reconnectar i referència són dues de les 5R amb les quals JxCat veu el futur del municipi. En falten tres més...

- Això de la cinquena generació el 5G ho vam adaptar al 5R. El reconnectem i ser referents això explica el Renovem Sant Celoni i la Batllòria perquè hem governat i canviem de candidat i d'equip i en certa manera allò bo que havíem fet ho posem al dia. Sabem que hi ha reptes pendents i necessitats però alhora som una nova generació que projecta una mica el futur de Sant Celoni i la Batllòria.
La quarta R és la de la República. Ens hem posicionat molt clarament i tenim el convenciment que la República és l'eina que ens permetrà fer un Sant Celoni i la Batllòria millor i un país millor i incorpora uns valors de democràcia i participació que també volem per nosaltres on la gent és el centre de la política. La última R vol dir Raül, perquè és el cartell visible d'un projecte i el que es presenta a l'alcaldia però en cap cas és un projecte personalista.

"Tenir un museu del bosc té tot el sentit però el projecte cal contextualitzar-lo, reconvertir-lo i reconnectar-lo"


- Fa temps que es parla del Museu del Bosc. Tinc dubtes, però, que una part de la ciutadania entengui que significa aquest projecte. Ens ho pot explicar?

- La idea del Museu del Bosc cal contextualitzar-la i havia una idea preconcebuda amb el Francesc Deulofeu quan entra a l'alcaldia i juntament amb el Martí Boada i Jordi Wagensberg rellancen la idea de fer un museu del segle XXI, molt sensorial i emocional sobre el bosc entenent que Catalunya és un país de bosc i Sant Celoni està molt vinculatal bosc i per tant teníem una oportunitat de posicionar-nos. Un museu que no parlés només de la diversitat, també del canvi climàtic, de la producció forestal i la química verda. És cert que tot això es va personificar molt en un edifici, però tot això s'ha anat reconvertint en què el bosc és l'estratègia i el museu és un dels elements singulars. Això neix en un moment que econòmicament semblava que tot era possible, però tot s'atura amb la crisi econòmica.
A partir d'aquí en aquests darrers quatre anys el que hem fet és revisar el que hi havia, una mena d'auditoria i pla de viabilitat econòmica i per tant reconduir el projecte. El tema del bosc no el deixem ja que forma part de l'ideari ideològic i el reconvertim en aquest reconnectem amb l'entorn que vol dir moltes més coses. Tenir un museu del bosc té tot el sentit.

- Si li dic que Sant Celoni és brut, vostè que me'n diu?

- Sant Celoni té alguna problemàtica amb la neteja i el manteniment però Sant Celoni no és brut. Tenim mancances que, sense ser excusa, són extrapolables a moltes ciutats. Cert també que hi ha un estat d'opinió que s'ha anat consolidant, alimentat políticament de manera interessada. Partíem d'uns contractes de la legislatura passada que han estat les eines de treball que hem tingut per fer-ho. El mes de juny entrarà en vigor el nou contracte de recollida de residus que amplia el servei a nivell de freqüència i es podrà trucar perquè es passin a recollir els voluminosos per casa. També estem revisant el contracte de la neteja urbana. De la mateixa manera que reconeixem que tenim problemes d'incivisme importants. Millorar el contracte és important, però si no millorem l'incivisme poca cosa es pot fer.

- Tindrem porta a porta en la recollida d'escombraries a Sant Celoni i la Batllòria?

- Tindrem un sistema que ens faci augmentar el percentatge de reciclatge. Hem de trobar un sistema que hi hagi corresponsabilitat i obligui a totes les parts a gestionar millor els nostres residus. El nostre model ideal és pagar per la brutícia que generes, per tant anem a minimitzar els residus.
 

Raül Garcia es planteja reconvertir la carretera C-35 en una via urbana Foto: Jordi Purtí


- Parla de recnnectar l'entorn i es plantegen reconvertir la C-35 en una via urbana i reclamar l'alliberament del peatge de l'AP-7. La música sona bé, és ambiciós, però no sé fins a quin punt és possible?

- Al programa s'han de concretar accions concretes de legislatura i també línies de treball a llarg termini. Hi ha coses que si no ens hi posem a treballar no les aconseguirem mai. El conseller Calvet fa pocs dies va venir a la Batllòria i ens vàrem interessar pel tema de la concessió de l'AP-7 el 2020 ja que nosaltres tenim aquesta qüestió al cap. Recorda que fa molts anys que la Carretera Vella era la via principal de comunicacions. El que pugui passar amb l'AP-7 ho hem de viure com una oportunitat el fet que s'implanti la vinyeta que és una de les línies de treball del Departament i, en el moment que hi hagi vinyeta, tarifa plana o s'alliberin peatges haurem de parlar de, potser, algun accés més a l'autopista de tal manera de poder disminuir el trànsit de la C-35, sobretot el trànsit pesat i reconvertir la carretera comarcal en una via urbana i que alhora permetria millorar la vida dels barris que quedin a l'altra banda de la via, l'accés al polígon. Impossible no ho és, immediat tampoc però és una línia de treball.

"En el pressupost del 2020 ja es podrà incloure el projecte de construcció de la piscina municipal descoberta i en el del 2021 la construcció"


- Ja sé que la piscina municipal descoberta es construirà. Però els veïns i les veïnes volen saber quan?

- Els procediments administratius són els que són i a vegades no van tan ràpid com es voldria. Està encarada i d'aquí a un parell d'anys es pot veure la piscina. En aquesta legislatura s'ha fet la remodelació del Pla General per poder ubicar la piscina a can Sans i en un dels darrers plens es va aprovar el canvi d'ús i amb el departament ja s'està parlant per encarrilar-ho a nivell urbanístic. En el pressupost del 2020 ja es podrà incloure el projecte i en el 2021 el de la construcció.

- Tinc la percepció que de cop i volta en aquesta campanya electoral Sant Celoni ha descobert la Batllòria?

- Estic molt content que tothom en sigui conscient. Som els únics que sempre ho hem reivindicat. La Batllòria és un poble. Forma part administrativa de Sant Celoni però s'ha d'entendre que és una realitat diferent. Amb aquest debat de país que hem tingut quan nosaltres som els primers en exigir que se'ns respecti la identitat i que tenim dret a decidir, doncs una població que ha estat poble al llarg de gairebé mil anys fins que el 1926 s'annexiona a Sant Celoni per un tema administratiu cal que els respectem el sentiment d'identitat i que el fet que estiguem separats per cinc quilòmetres no és cap motiu perquè no disposin de tots els serveis que necessiten com a poble. És cert que en aquesta campanya hem vist un canvi que se li ha donat molta més importància i això és positiu.

- Podrien preveure que la Batllòria sigui alguna cosa diferent al que és ara?

- Primer de tot la Batllòria ha de poder ser el que vulgui ser i a partir d'aquí es poden trobar solucions com millorar funcionament del Consell de Poble. L'administració avui en dia és complexa i els ajuntament estem lligats a nivell de competències i de flexibilitat. Per això solucions com una Entitat Municipal Descentralitzada, per exemple, tampoc són la solució definitiva pels problemes de burocràcia. Ara per ara, el que hem de fer és ser eficients amb el Consell de Poble.

"Les majories absolutes les veurem en els museus i en algun poble molt singular. Estem en un context polític molt fragmentat"


- Hem de guanyar i hem de guanyar, bé. La frase és seva...

- Les majories absolutes les veurem en els museus i en algun poble molt singular. Estem en un context polític molt fragmentat i per tant vull dir que podem guanyar perquè sentim el suport de la gent, però per governar no cal tenir la majoria absoluta però sí disposar d'un grup de regidors que et faciliti pactes amb altres formacions i que la majoria de les combinacions passin per nosaltres. Si volem tenir opcions hem de tenir força.

- Quin són els seus pactes?

- Nosaltres ens hem posicionat molt clar. A nivell de país creiem en la unitat, per tant la nostra prioritat és pactar amb aquelles forces que es considerin més sobiranistes i que de manera natural podem establir aliances de govern. Nosaltres fem una molt bona valoració del pacte fet amb Esquerra Republicana de Catalunya. A nivell de municipi hi ha hagut un govern i no pas dos partits governant. La nostra prioritat és clara i estem oberts a fer-los.

 
Totes les llistes de les eleccions municipals al Baix Montseny: noms i cognoms, partits, sigles i municipis