entrevista

Joaquim Reberté: «La fotografia és una manera de parlar, de dir coses»

Em costa sortir de casa sense una càmera

per Jordi Purtí, 30 de març de 2019 a les 09:37 |
Joaquim Reberté s'expressa a través de la fotografia | Montse Guillamón
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A finals de l'any 1975 un grup d'amics de Sant Celoni i del Baix Montseny a qui els agradava la fotografia van crear la Galeria Tau, la segona que en aquells moments hi havia a tot l'Estat espanyol. Aquests dos darrers mesos s'ha pogut visitar a la Rectoria Vella una exposició sobre el que va ser aquesta galeria en els tres anys que va tenir vida (1976-1979). De la galeria i de fotografia n'hem parlat amb Joaquim Reberté (Verges 1949), un dels seus màxims exponents.
 

Multitudinària inauguració de l'exposició sobre la Galeria Tau el passat mes de febrer a la Rectoria Vella de Sant celoni Foto: Carles Reberté



- La Galeria Tau va ser sens dubte una iniciativa fotogràfica pionera nascuda a Sant Celoni. Vostè que va formar part del grup de persones que la van impulsar que representa ara que ha tingut l'oportunitat de rebobinar el rodet i recordar aquells temps?

- No hi ha cap mena de dubte que és un dels moments de la meva vida, diria que de la vida de tots el que la vàrem fundar. Tinc el pressentiment que no en farem dues com aquesta i reviure aquella època amb imatges ha estat molt enriquidor. Ho ha estat per retrobar-te amb els companys i tornar a treballar plegats. Feia gairebé dos anys que arrossegàvem el projecte d'aquesta exposició i poder-lo acabar bé, amb un catàleg que convenç, és evident que no podem desitjar res més.

- A les darreries dels anys setanta del segle passat Sant Celoni no era un poble massa gran, però en canvi un grup d'apassionats a la fotografia van ser capaços de crear una galeria que era la segona de l'Estat espanyol. Joaquim Reberté, com va ser possible?

- Mira a Sant Celoni teníem poc més de 9.000 habitants aquells anys. La primera galeria va ser l'Spectrum de Barcelona i després nosaltres. I aquesta pregunta ens la fem nosaltres i ens la fan. La qüestió és que els fundadors proveníem de diferents associacions fotogràfiques i el que volíem era anar una mica més enllà i d'aquest desig en va néixer la Galeria Tau un projecte engrescador.

 

Una de les fotos que Joaquim Reberté va exposar l'any 1979 a la Galeria Tau de Sant Celoni Foto: Joaquim Reberté



- Durant els pràcticament tres anys que va estar oberta la Galeria, al carrer Prim, hi van poder exposar fotografies de primer nivell...

- Sí, vam tenir la sort que quan vam començar vàrem fer un conveni amb Spectrum Canon, amb l'Albert R. Guspi i la Sandra Solsona, que ens permetia que les exposicions que ells feien al cap de quinze dies o un mes després la portàvem a Sant Celoni. Aquest primer any i mig va ser el més florit de la galeria.

- En una segona època van canviar la metodologia, oi?

- Vàrem optar per autors nacionals, però la cosa era més complicada perquè fins i tot per nosaltres es feia difícil contactar amb els autors.

- I l'any 1979 van tancar. Per què?

- Si rebobinem ens adonem que en el moment de muntar-la i tirar endavant aquest projecte tenim la necessitat de llogar un local, demanar un crèdit al banc per comprar marcs, focus, taules, cadires, pagar la llum, els impostos... tot això ens suposava un cost mensual de 1.200 o 1.300 pessetes de l'època que no estava pas malament (ara és una mica més de sis euros) i les situacions de cadascun de nosaltres eren les que eren per assumir-ho, però sempre tothom va pagar. A banda d'això, però, hi havia un desgast personal i un munt de feina per fer i si no estava ben repartida és quan el projecte coixejava. Per tant, no és tant el tema econòmic i sí com es repartia la feina.

"Haver nascut a l'Empordà i haver anat a viure al Montseny m'ha influït en la manera d'entendre la fotografia"


- Joaquim Reberté va néixer a Verges, al Baix Empordà, i de petit es trasllada a Sant Celoni, al Baix Montseny. De quina manera l'ha influenciat en la seva fotografia el fet de viure en dos llocs paradisíacs com són l'Empordà i el Montseny?

- Sí que m'ha influenciat i molt en la manera d'entendre la fotografia. Sempre he dit que tenia un peu a l'Empordà i l'altre al Montseny. Cert que vaig arribar a Sant Celoni amb vuit anys l'any 1957 però i en l'àmbit de la fotografia recordo la nevada del 1962 amb tretze anys. Va ser quan vaig començar a fer fotos i a partir de llavors no he perdut el contacte amb les càmeres. He fet fotos de natura darrerament, però també les curses de cotxes de Santa Fe del Montseny, de fets que han passat, de llocs que ara ja no hi són o del canvi de noms dels carrers. D'alguna manera he anat omplint forats fotogràfics.
 

El Matagalls, al Parc Natural del Montseny Foto: Joaquim Reberté



- També ha fet tallers de fotografia...

- Sí a partir de l'any 1994-1995 després que l'Ajuntament de Sant Celoni obrís El Safareig n'he fet vint-i-sis, alguns amb el suport de l'Ajuntament i d'altres per lliure. He tingut la sort de tenir cap a 270 alumnes i alguns avui fan molt bones fotografies, no pas pel que jo els hagi pogut ensenyar si no perquè no ho han deixat i han experimentat.

- La imatge que jo tinc de vostè és sempre amb una càmera penjada al coll, a l'espatlla, a la butxaca o fent alguna fotografia. I miri que fa anys que el conec!

- I jo em reconec amb aquesta imatge. Sí tens tota la ráo em costa sortir de casa sense la màquina, tot i que ara amb el mòbil tothom porta càmera, però no és pas el mateix.

- Me l'imagino regirant arxius de les seves fotos i veure passar una part important de la història del poble i de la seva pròpia vida. És així?

- I tant! Miro enrere i descobreixo arxius que en tenia un record vague. Fotografies en blanc i negre, diapositives, l'arxiu del meu pare. Podria dir que ara estic una mica influenciat per tot el que hem recuperat per l'exposició de la Galeria Tau. Per mi la fotografia és un llenguatge, una manera de dir les coses.


"Fotografiar orquídies ha estat important per mi. He estat president, vicepresident i secretari de l'Associació Orquidològica de Catalunya"


- També ha fotografiat molt les orquídies, per allò que vostè se sent bé enmig de la natura...

- El fet orquidològic ha estat important per mi. Vaig entrar-hi d'una manera inconscient cap a l'any 1990 però des dels anys 1996 i 1997 m'hi dedico d'una manera seriosa i fins fa poc. He estat president, vicepresident i secretari de l'Associació Orquidològica de Catalunya, però ara ja no hi tinc cap càrrec tot i que segueixo dintre del grup que forma part de l'Institut d'Història Natural. L'any 2010 vaig fer una exposició amb 61 fotografies d'orquídies.

- M'han dit que està fent un llibre d'orquídies. És cert?

- L'estic acabant però la velocitat és lenta. És un llibre que pretén ser divulgatiu, no pas una guia. La meva intenció és reunir totes les orquídies de Catalunya i, si és possible, algun híbrid o una malformació. Me'n queden quatre o cinc espècies i miraré de fer-les aquest any.

- Moltes són del Montseny...

- Sí, al Montseny n'hi ha més de trenta espècies diferents. Aquestes les tinc totes. En aquest sentit vaig fer una exposició al Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, a Arbúcies de disset espècies.
 


- I l'Orquídia Fantasma que és?

- Es troba a Santa Fe. És l'Epipogium aphyllum que no surt sempre i d'aquí el nom. L'any passat sí que la vaig trobar però en feia tres que no floria i aquest any amb l'escassedat de pluja que hem tingut segurament no sortirà. Des del 2009 només ha fet cinc floracions.

- Paisatges, persones, festes i també foto submarina

- Després de deixar la Galeria Tau alguns membres vàrem formar el grup NADAR i entre les activitats que vam fer hi havia la Mostra d'Audiovisuals de Catalunya els anys 1981, 1983, 1984 i 1987. El primer es va fer a Sant Celoni i els altres tres a Granollers. Això ens va venir per l'afició a la diapositiva, ja que el fet de col·locar tres, quatre, cinc, vint... diapositives encadenades en un carro i poder combinar diversos projectors i una mica de música ja era un llenguatge que no tenia res a veure amb la fotografia. I a partir d'aquí em vaig complicar una mica la vida fins a fer multi visions amb dotze projectors i que a la llarga em va suposar aconseguir un segon i un tercer premi en el Festival Mundial d'Imatge Submarina d'Antibes (França) amb una multi visió de sis i dotze projectors.
 

Dansa de Mort de Verges 1r premi Certamen Etnològic Joan Amades GENCAT 1991 Foto: Joaquim Reberté


- Vostè ha fet milers de fotografies, n'hi ha alguna que n'estigui especialment satisfet?

- Hi ha una imatge simple que recordo haver fet al Pirineu d'una flor, un matafoc (sempervivum tectorum) que té les flors totalment simètriques. És una macro però no de proximitat. La vaig presentar en el primer concurs de naturalistes de Girona i em van concedir el primer premi. L'altra foto que recordo és quan la Generalitat convocava un certamen etnològic de Joan Amades. Vaig presentar una col·lecció de fotografies de la Dansa de la Mort de Verges que també va tenir el primer premi, aquesta era en blanc i negre.

"Estic frenant la fotografia digital. Vull tornar a viure l'experiència del blanc i negre i càmera analògica"


- Joaquim Reberté, vostè que ha viscut tantes etapes diferents en el món de la fotografia amb què es queda: blanc i negre, color, diapositives, digital?

- Bona pregunta. Mira et seré molt franc i amb la mà al cor. Ara mateix estic frenant la fotografia digital, tot i que em tira molt la fotografia nocturna. He netejat el laboratori i tinc les ampliadores a punt. També tinc paper i, certament, vull tornar a viure l'experiència del blanc i negre i càmera analògica.
 

Corall vermell a les Illes Medes Foto: Joaquim Reberté



 

 

Participació