- Agost de 1711... comença Sal Roja, el llop de Cardona
- Sí, Sal roja, el llop de Cardona és una novel·la ubicada en el període de la guerra de Sucessió i on té molt protagonisme la vila de Cardona. Va tenir un paper rellevant per la seva situació geogràfica i la fortalesa de Cardona era un punt de trobada dels excèrcits exteriors de Barcelona i on es reunien els comandaments i on es decidien les estratègies a seguir. També perquè Cardona a l'any 1711 hi va haver un setge molt important que va durar uns quaranta dies i va significar el bombardeig de la vila i l'atac a les salines. Hi van haver altres setges el 1713 i el 1714, quan Barcelona ja havia caigut a mans dels Borbons, Cardona encara resisteix, fins que el 18 de setembre va entregar les armes i es va rendir, però mai va ser conquerida.- I per explicar aquesta història èpica els autors del llibre han creat un personatge de ficció, en Miquel Ferrer...
- En Miquel Ferrer és un saliner, una persona del poble i a través d'ell intentem de mostrar com afecta una guerra a la gent. Sobretot la gent de baix que és qui més la pateix i, per tant, qui més perjudicat en surt.
- I també han creat aquest fil per viure la història des de dintre, en primera persona?
- La gràcia d'una novel·la històrica a banda que estigui més o menys contextualitzada ha d'aconseguir que el lector es posi en la pell dels que estant vivint aquella experiència i, per això, la manera és agafar un personatge que més enllà del nom que tingui sigui algú que en aquell moment pateix la guerra.
Teresa Sagrera en la presentació de Sal roja que es va fer a Sant Pere de Vilamajor Foto: Enric Planas, cedida per Teresa Sagrera
- Expliquin's per què Miquel Ferrer fa aquesta transformació de ser una persona bona a una persona sanguinària que vol venjança?
- El bé del mal està separat per una línia molt fina. En Miquel Ferrer és una persona que la vida el transforma per les circumstàncies que s'ha trobat. És una persona familiar, normal, treballadora, casat amb dos fills i a l'espera del tercer. De cop i volta tot se li ensorra amb l'arribada de l'exèrcit filipista, que massacra sense pietat el poble de Cardona i mata la seva dona i els seus fills. No és cap heroi nacional ni de país, però a partir d'aquest moment es torna una persona sanguinària que la seva raó de ser és la venjança.
"La implicació emocional en una guerra és molt diferent en tota la gent que hi pren part."
- Vol dir, doncs, que la gent que participa en una guerra ho pot fer per molts motius que no necessàriament han de ser coincidents?
- La implicació emocional en una guerra és molt diferent en tota la gent que hi pren part. Uns ho poder fer per patriotisme, altres per interessos econòmics, alguns potser n'han fet el seu modus vivendi, i també n'hi ha que ho fan per venjança com en Miquel Ferrer.
- Si parlem de venjança estem parlant de justícia que una persona es pren per si mateixa?
- Sí, una mica és això. Una persona canvia arrel de les circumstàncies i aquest és el cas d'en Miquel. El fet que a ell se li hagi acabat la manera que tenia de viure també deixa de ser qui era i per això s'uneix als miquelets o als fusellers armats. Com et deia alguns lluitaven per uns ideals de país però altres ho feien simplement per poder menjar.
- Però aquestes circumstàncies es poden donar als dos bàndols?
- I tant. A l'hora d'escriure el llibre hem volgut defugir una mica que tots els austriacistes eren els bons i els filipistes els dolents. La gent del poble patia la guerra i alhora patien haver d'allotjar a casa seva gent d'un o altre bàndol.
"Era una vila molt situada en el mapa ja que les mines de sal els havia donat molt poder al Principat, els nobles de Cardona eren coneguts com els reis sense corona. El domini de l'or blanc -la sal- era aquest gran poder."
- El fet que Teresa Sagrera i Ramon Gasch hagin plantejat la història a Cardona no és cap casualitat veritat?
- No, no ho és de casual. Cardona va tenir una trascendència en tot el context de la guerra de Successió. Ja hem dit que el llibre comença al 1711 i en aquella època Cardona pels Borbons era la cova de Polifem, perquè deien que eren sediciosos -es veu que això ja es deia 300 anys enrere-. Era una vila molt situada en el mapa ja que les mines de sal els havia donat molt poder al Principat, els nobles de Cardona eren coneguts com els reis sense corona. El domini de l'or blanc -la sal- era aquest gran poder.
- També han fet un esforç per fer un llibre diferent ja que novel·la històrica sobre la guerra de Successió n'hi ha molta d'escrita i publicada. Però vostès l'han descentralitzat de Barcelona. És aquesta una gran diferència?
- Sí, és cert que n'hi ha molts però la majoria parlen de Barcelona. Ens va semblar que havíem d'explicar que la guerra es va viure a tot el Principat. Sí que a Barcelonaq van passar-hi els grans fets, però hem volgut centrar-ho en Cardona perquè també va ser important. I no només, també parlem del Maresme, de Caldes, del Montseny on es conegut el Combat de 1714 a Arbúcies i altres punts de la geografia catalana.
- El llibre el van presentar el 30 de gener i les crítiques rebudes fins ara no són gens dolentes i molts analistes diuen que és una obra amb molt paral·lelismes amb el que estem vivint avui a Catalunya i que ens pot servir per no caure altra vegada en els mateixos errors. És així?
- Salvant les diferències del moment històric és cert que hi ha molts paral·lelismes amb els moments actuals. La guerra de Successió per a la corona espanyola no només era una guerra a nivell territorial d'Espanya ja que era una guerra internacional amb la implicació de molts països. El problema dels catalans és que una vegada es van anar fent les passes a partir del 1712 i 1713 ens vam quedar sols davant de les dues corones, la de França i la de Felip V.
Ramon Gasch i Teresa Sagrera, autors del llibre Sal roja, el llop de Cardona Foto: Enric Planas, cedida per Teresa Sagrera
- Sal roja, el llop de Cardona l'ha editat Columna i amb només un mes s'han posicionat com un dels llibres en català més venuts. Imagino que tant per a vostè com per al Ramon Gasch és una gran alegria?
- És una alegria d'aquelles que no l'acabes de pair i estem molt contents. Hi hem treballat moltíssim. Si bé és cert que escriure a quatre mans - o a dos caps, com diu el Ramon- és una complicació important perquè entre els dos autors hi ha d'haver molta complicitat, molt debat i donar el millor de sí de casdascun de nosaltres.
La documentació prèvia per escriure una novel·la històrica és enorme i no és gens fàcil ja que no podem fer un llibre que grinyoli i per això la documentació és fonamental"
- I també s'han de documentar molt...
- La documentació prèvia per escriure una novel·la històrica és enorme i no és gens fàcil ja que no podem fer un llibre que grinyoli i per això la documentació és fonamental. Nosaltres ho hem fet. Hem anat a Cardona, ens ha asessorat Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona; també hem estat amb Francesc Serra, un dels historiadors que més saben de guerra de Successió i dels fets de Cardona. Per això n'estem molt satisfets de tot plegat.