La conferència serà presentada per la historiadora Montserrat Garriga el proper 31 de gener al Casal de la Gent Gran de Sant Esteve de Palautordera. Montserrat Garriga és mestra i llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en l'exili republicà i la repressió franquista i es basen sobretot en la història oral. Des de l’any 2008 ha fet estades a diferents departaments francesos per tal d'entrevistar exiliats republicans del Baix Montseny i la Terra Alta. Al mateix temps, ha participat a jornades i congressos sobre la memòria històrica, tant a França com a Catalunya.
L'any 2011 va publicar Del silenci a les paraules. Joan Colomer i Prat, un alcalde de la República, editat per l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera; l’any 2014, Ponts trencats. Disset testimonis d’exili i emigració, editat per Gent i Terra, editorial de la revista Vallesos, i l’any 2018, Batea. Exili republicà i repressió franquista, editat per la secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea. Des de l'any 2009 participa en la coordinació de les Jornades de la Memòria Històrica, organitzades per l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Una ponència que es presentarà a Sant Esteve de Palautordera recull la retirada i l'exili al Baix Montseny
La conferència anirà a càrrec de la historiadora Montserrat Garriga el 31 de gener
23
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
17:22h
Una ponència organitzada pel Centre d'Estudis Granollers rememora la Retirada i l'Exili al Baix Montseny. Titulada80è aniversari de la Retirada i l'Exili al Baix Montseny, se centra en les persones refugiades del Baix Montseny que van haver de marxar al final de la guerra. S'expliquen els casos d'alcaldes d'alguns municipis, de soldats i de famílies senceres que van creuar pel Pertús o per Prats de Molló i van patir la reclusió als camps de concentració. Al cap d'uns mesos van tornar a patir un altre conflicte armat, la Segona Guerra Mundial. Aquest fet els va portar a treballar al camp, a fàbriques o a serveis, enquadrats en companyies militaritzades. Alguns van acabar a la Resistència o foren detinguts pels nazis i van morir als camps d'extermini.