11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:17h
La Fiscalia Superior de Catalunya -que depèn jeràrquicament de la Fiscalia General de l'Estat-- investigarà l'actuació dels Mossos aquest cap de setmana en el tall de l'AP-7 i en l'aixecament de barreres dels peatges per part dels CDR. La Fiscalia considera que el comportament dels agents presents "no es va orientar a dissuadir els concentrats de la seva conducta, ni a emprar, si hagués estat necessària, la força imprescindible i proporcional per restablir l'ordre jurídic davant d'una acció il·legal".
No és el primer cop que la Fiscalia marca de prop l'actuació dels Mossos en el context del procés català des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i el subsegüent relleu a la Fiscalia General de l'Estat. Aquest mes d'agost, la Fiscalia va investigar el cos policial català per identificar persones que retiraven llaços grocs a les Terres de l'Ebre.
La Fiscalia apunta ara a una possible deixadesa de funcions de la policia catalana. Aquest és exactament el mateix argument que esgrimia ahir el govern espanyol en diverses cartes dirigides a l'executiu de Quim Torra català, en què demanava explicacions per la "inacció" dels Mossos en els fets d'aquests últims dies. El cap dels Mossos té ara 10 dies per detallar quina va ser l'actuació, així com les ordres rebudes.
La carta del govern espanyol enviada ahir ser un avís formal, clar i directe cap al Govern, a qui va amenaçar d'enviar efectius del cos de la Policia Nacional a Catalunya per suplir la suposada "inacció" dels Mossos.
Espiral d'amenaces
Aquest advertiment va arribar només unes hores després que, també des del Govern espanyol, es comencés a bastir el relat de suposades ordres polítiques als Mossos per no carregar contra els CDR. En concret, per part de la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, i la vicepresidenta Carmen Calvo, que van acusar el Govern de donar "instruccions" als Mossos.
Poc després, va arribar una altra amenaça de l'executiu espanyol, per boca de la vicepresidenta Carmen Calvo, que va advertir que es prendrien "mesures" i va arribar a esmentar la possibilitat d'aplicar el 155, amb l'únic matís que aquest seria el "darrer" recurs.
Aquest matí, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha matisat les paraules de Calvo i ha negat que els requeriments al Govern fossin un avis per a la intervenció de l'autogovern català. Marlaska, en declaracions als mitjans, ha dit que adequaran les mesures "als fets que es vagin produint".
La via eslovena, en el context
La investigació de la Fiscalia, els requeriments per carta al Govern i les amenaces de traslladar agents policia espanyola i d'implantar altres "mesures" són formalment una resposta des de l'Estat als talls de carretera i aixecaments de peatges d'aquest cap de setmana. Però arriben també pocs dies després que el president Quim Torra reivindiqués la via eslovena per accedit a la independència.
Arriben també en un context en què les formacions de la dreta espanyolista pressionen fortament el govern de Pedro Sánchez perquè apliqui ja el 155, i amb més duresa que el govern de Mariano Rajoy l'octubre del 2017.
Aquest mateix dimarts, la portaveu parlamentària del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha exigit a l'executiu de Sánchez que, en comptes "de cartes" enviï ja al Govern el "requeriment previ" a l'aplicació del 155. Montserrat ho ha justificat en la suposada existència d'una "kale borroka" a Catalunya.
No és el primer cop que la Fiscalia marca de prop l'actuació dels Mossos en el context del procés català des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i el subsegüent relleu a la Fiscalia General de l'Estat. Aquest mes d'agost, la Fiscalia va investigar el cos policial català per identificar persones que retiraven llaços grocs a les Terres de l'Ebre.
La Fiscalia apunta ara a una possible deixadesa de funcions de la policia catalana. Aquest és exactament el mateix argument que esgrimia ahir el govern espanyol en diverses cartes dirigides a l'executiu de Quim Torra català, en què demanava explicacions per la "inacció" dels Mossos en els fets d'aquests últims dies. El cap dels Mossos té ara 10 dies per detallar quina va ser l'actuació, així com les ordres rebudes.
La carta del govern espanyol enviada ahir ser un avís formal, clar i directe cap al Govern, a qui va amenaçar d'enviar efectius del cos de la Policia Nacional a Catalunya per suplir la suposada "inacció" dels Mossos.
Espiral d'amenaces
Aquest advertiment va arribar només unes hores després que, també des del Govern espanyol, es comencés a bastir el relat de suposades ordres polítiques als Mossos per no carregar contra els CDR. En concret, per part de la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, i la vicepresidenta Carmen Calvo, que van acusar el Govern de donar "instruccions" als Mossos.
Poc després, va arribar una altra amenaça de l'executiu espanyol, per boca de la vicepresidenta Carmen Calvo, que va advertir que es prendrien "mesures" i va arribar a esmentar la possibilitat d'aplicar el 155, amb l'únic matís que aquest seria el "darrer" recurs.
Aquest matí, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha matisat les paraules de Calvo i ha negat que els requeriments al Govern fossin un avis per a la intervenció de l'autogovern català. Marlaska, en declaracions als mitjans, ha dit que adequaran les mesures "als fets que es vagin produint".
La via eslovena, en el context
La investigació de la Fiscalia, els requeriments per carta al Govern i les amenaces de traslladar agents policia espanyola i d'implantar altres "mesures" són formalment una resposta des de l'Estat als talls de carretera i aixecaments de peatges d'aquest cap de setmana. Però arriben també pocs dies després que el president Quim Torra reivindiqués la via eslovena per accedit a la independència.
Arriben també en un context en què les formacions de la dreta espanyolista pressionen fortament el govern de Pedro Sánchez perquè apliqui ja el 155, i amb més duresa que el govern de Mariano Rajoy l'octubre del 2017.
Aquest mateix dimarts, la portaveu parlamentària del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha exigit a l'executiu de Sánchez que, en comptes "de cartes" enviï ja al Govern el "requeriment previ" a l'aplicació del 155. Montserrat ho ha justificat en la suposada existència d'una "kale borroka" a Catalunya.