entrevista

Jesús Pacheco: «Sóc un ficcionari que crea ficcions»

Nascut a Gualba i veí de Sant Celoni és paleta, filòleg i escriptor a qui Òmnium Cultural li ha concedit el premi de novel·la Josep Saperas en la XXIXa Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

per Jordi Purtí, 7 de desembre de 2018 a les 09:01 |
Jesús Pacheco, guanyador premi de novel·la 2018 d'Òmnium Cultural del Vallès Oriental | Jordi Purtí
És migdia i hem quedat en una de les terrasses que hi ha sota les voltes de la plaça de la Vila de Sant Celoni. És un dia assolellat i els raigs del sol el molesten una mica, per això es posa i es treu les ulleres de sol. Jesús Pacheco (Gualba, 1964) és paleta, filòleg i escriptor i ha publicat llibres i li han concedit alguns premis literaris. El darrer, el premi de novel·la Josep Saperas d'Òmniun Cultural que va rebre en el decurs de la XXIXa Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental amb l'obra El Danubi també passa per Praga. De tot plegat n'hem parlat una mica.

- Vostè va escriure tres llibres de narrativa ja fa molt de temps. I després ho va deixar. És cert?


- No va anar exactament així. Vaig deixar de publicar, però no d'escriure. Vaig publicar els llibres de relats Tots els àngels del món (1995) i Anomeneu-lo amor (1998) i el de micro-contes Ficcionaris (2001). Després tenia moltíssima feina (sóc paleta) i, a part, feia tertúlies literàries a Canovelles i a l'Hotel Suís de Sant Celoni, i cinema comentat a l'Ateneu de Sant Celoni. Anava de bòlit i no tenia massa temps per escriure, la veritat.

- Sabem que és paleta i constructor, però també filòleg...

- Sóc llicenciat en Filologia Castellana (1988) i Filologia Catalana (1989) per la UAB. També vaig fer dos cursos de Doctorat amb els meus inestimables mestres Blecua, Rico i Beser. Però tot això no vol dir res. (Somriu)

"Al premi Tinet de Narrartiva Breu de Tarragona he quedat finalista tres vegades"


- I què va passar després?

- Que va venir la Gran Crisi i ens va fer canviar el tarannà a tots. Per internet, vaig escriure un Blog cultural que portava per nom Elogi de l'escorpí. Era un Blog on parlava de llibres, pel·lícules i on també hi expressava les meves opinions. Era un Blog amb data de caducitat. Només durant l'any 2012. Després el vaig esborrar completament. Posteriorment, vaig tornar a escriure més relats. Tenia material i em vaig presentar a algun premi. Al premi Tinet de Narrativa Breu de Tarragona he quedat finalista tres vegades. I s'han publicat els tres contes.

- Tinc entès que també ha fet un llibre de poesia...

- Sí. Vaig guanyar el Premi de Poesia d'Algaida 2016. Es titula L'ordre del foc. Entre d’altres, en Gabriel Janer Manila n'era jurat.

- I també fa assaig.

- Sí. Vaig guanyar a Tous l'any 2017 amb un assaig breu que porta per títol Ubi-sunt i low-cost.

- Un títol curiós. De què va?

- De la destrucció de l'estat de benestar, i de com nosaltres mateixos hem col·laborat i ens han fet col·laborar.
 

Jesús Pacheco escriu novel·la, poesia, assaig... Foto: Jordi Purtí


- I li faltava la novel·la. Què vol dir el títol El Danubi també passa per Praga? Sembla que vulgui provocar des de l'inici ja que per Praga, no hi passa el Danubi.

- Sóc un ficcionari que crea ficcions. I en la meva ficció, puc crear de tot. Com, per exemple, que el Danubi també passi per Praga. També podria fer reviure Salvador Espriu o Pierre Menard, autor del Quixot.

- De què va la novel·la?

- Molta gent em fa la mateixa pregunta. I sempre contesto el mateix: "de nazis". I tothom diu el mateix: "això ja està molt suat". I després els contesto: de nazis, de viatges en el temps, d'amor, de violència, de política, d'universos paral·lels, de la Terra Doble...

- La Terra Doble?

- És una Terra molt a prop nostre, on ets allà que no ets aquí. Per exemple: si aquí ets solter sense fills coneguts, allí estàs casat amb cinc fills (Riu.)

"He encabit molts temes. Retallant. D'una manera sintètica i amb un llenguatge lacònic i referencial (com en el Blog)."


 - Tinc entès que hi ha encabit molts temes. Com ho ha fet?

- Retallant. D'una manera sintètica i amb un llenguatge lacònic i referencial (com en el Blog). Només mostrant la punta de l'iceberg. Que el lector munti la novel·la. Si vol.

- El lector pot passar de tu...

- I tant! Per això intento seduir i provocar el lector, ja des de la primera línia.

- Què hi diu?

- (Dirigit als lectors:) "Vostès m’estan tocant els nassos."

- Menysprea el lector?

- Jo no. El meu narrador, sí. A part, en la novel·la hi ha una lluita continuada entre diversos narradors arrauxats per demostrar qui explicarà millor la novel·la. Els narradors es maten entre ells, solapant-se.

- Un altre tema. De quin llibre seu n’està més orgullós?

- Com que no sé com anirà aquest últim, de Ficcionaris. Pensa que un conjunt de  professors em va agafar un seguit de micro-contes i els van publicar en un llibre de 4t d’ESO. Això vol dir que el jovent m'està estudiant (Torna a riure)

"Avui dia, quan agafo algun llibre, en llegeixo quinze pàgines i si no m'agrada, el deixo. Abans no ho feia: el llegia sencer. "


- Què li sembla la situació de la literatura catalana actual?

- Hi ha de tot, a la vinya del Senyor. I tots hi cabem. Avui dia, quan agafo algun llibre, en llegeixo quinze pàgines i si no m'agrada, el deixo. Abans no ho feia: el llegia sencer. Actualment, per a mi, hi ha autors molt-molt interessants, però no diré noms. I no són, per suposat, ni els més coneguts ni els més mediàtics.

- I ara què escriu?

- Assaig i conte. Fins que un dia em cansi, digui prou i trenqui el bolígraf per sempre més. O l'ordinador.

- Per últim, què busques: fama o prestigi?

Què és fama?
 

Jesús Pacheco ara escriu assaig i contes Foto: Jordi Purtí



 

 

Participació