15
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:49h
L’impuls de la indústria, els serveis i la construcció van liderar l’economia del Vallès Oriental fins a un augment del 3,9% l’any 2017. És el principal titular que ofereix l’Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA que s'acaba de presentar. Tot i que també es va registrar un lleuger descens del sector primari de l’1,4%, l’entitat afirma que amb aquests registres s’ha pogut superar, tot i que parcialment, els efectes de la crisi financera. Tot i això, el document alerta que aquesta millora general no es reflecteix en el mercat laboral: l’any passat va acabar amb 140.000 afliliats, una xifra encara per sota dels 151.000 que hi havia el 2007.
Amb aquestes xifres, l’economia comarcal es situa per sobre de la mitjana catalana, que va registrar un augment del 3,3%. Tot i això, el creixement va ser desigual al llarg del territoi. Les comarques centrals són les que més van créixer, gràcies a la seva expansió industrial i a la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques metropolitanes i el Camp de Tarragona. En concret, , les comarques que més van créixer són el Vallès occidental, amb un 5,1%, el Bages i Osona, amb un 4,2%, seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%.
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
Amb aquestes xifres, l’economia comarcal es situa per sobre de la mitjana catalana, que va registrar un augment del 3,3%. Tot i això, el creixement va ser desigual al llarg del territoi. Les comarques centrals són les que més van créixer, gràcies a la seva expansió industrial i a la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques metropolitanes i el Camp de Tarragona. En concret, , les comarques que més van créixer són el Vallès occidental, amb un 5,1%, el Bages i Osona, amb un 4,2%, seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%.
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA by naciodigital on Scribd